Tema A1. Història de Catalunya (part I)

Idees força

• La història de Catalunya comença pròpiament en el que anomenem edat mitjana, i més concretament entre els segles X i XI.
• Catalunya ha estat cruïlla de persones, pobles, cultures i religions que han contribuït a fixar la nostra cultura com ara la coneixem.
• El substrat romà constitueix la base sobre la qual cristal·litzarà la cultura catalana.
• Catalunya neix com a entitat política sobirana sota les mateixes circumstàncies que molts regnes medievals. En el nostre cas particular és conseqüència de la feblesa de la monarquia franca i de l'enfortiment dels comtats catalans sota el domini franc com a territori de frontera amb els sarraïns i que rebia el nom de Marca Hispànica.
• L'expansió de la corona catalanoaragonesa es duu a terme en dues direccions: la Mediterrània i la peninsular. Com a conseqüència d'aquest fet compartim en els nostres dies una mateixa cultura i llengua amb València, les Illes Balears i la ciutat sarda de l'Alguer.
• En el segle XIV neixen les principals institucions polítiques que han arribat fins als nostres dies, les Corts Catalanes, amb funcions legislatives, i la Diputació del General o Generalitat, que tenia encomanades tasques executives, així com el Consell de Cent, que era l'administració local de Barcelona. El Parlament de Catalunya i la Generalitat de Catalunya tal com els coneixem avui són hereus directes d'aquestes institucions medievals.
• La decadència de Catalunya comença a la baixa edat mitjana com a conseqüència d'una crisi econòmica i demogràfica, de la crisi social i la política. Fruit d'aquesta crisi política es produeix una unió dinàstica amb Castella que desplaçarà el poder cap al regne veí.
• La monarquia hispànica no suposa la pèrdua de la identitat política de Catalunya. Tanmateix, en aquest període es perden, entre d'altres, els territoris de la Catalunya Nord i de Sardenya com a conseqüència de les guerres europees.
• La pèrdua de les llibertats col·lectives de Catalunya és conseqüència de la derrota militar de l'11 de setembre de 1714 davant de les tropes franceses i castellanes de Felip V en el que anomenem Guerra de Successió i que es produeix per la mort sense descendència del rei Carles II, i en què s'erigiren dos bàndols, els partidaris de l'arxiduc Carles i els de Felip d'Anjou.
• La recuperació demogràfica, social i econòmica que impulsarà la reivindicació de la recuperació de les institucions catalanes es va produir al llarg del segle XVIII com a conseqüència de les transformacions agràries i preindustrials.