La Guerra de Successió i l'Onze de Setembre

Carles II va morir sense descendència el 1700 i el 1701 Felip V, nomenat successor pel rei moribund, va entrar a Madrid. Aquest fet va desencadenar un conflicte internacional perquè Anglaterra, Holanda, l'Imperi Austríac i Portugal, posteriorment, van formar la Gran Aliança de la Haia, contrària a aquesta decisió. El 1702 començava la Guerra de Successió i el 1703, a Viena, l'arxiduc Carles es va proclamar rei de la monarquia hispànica. La raó d'aquest rebuig internacional era que Anglaterra no veia amb bons ulls que una mateixa família regnés a França i als territoris de la monarquia hispànica.

Felip V, mentrestant, va venir a Catalunya, va reunir les Corts i va jurar les constitucions. Però el 20 de juny de 1705 Catalunya va signar amb Anglaterra el Pacte de Gènova, mitjançant el qual donava suport a l'arxiduc Carles, a canvi d'ajut militar i el compromís de defensar les llibertats i constitucions catalanes.

Les raons d'aquesta decisió són complexes però es poden resumir en quatre. Primera, la desconfiança que tenien els dirigents catalans cap a un rei de tradició centralista i unitària com era la monarquia francesa. Segona, el sentiment antifrancès que niava en la població per l'actuació que havia tingut França en els últims anys i que arrencava de la Guerra dels Segadors. Tercera, l'actitud repressiva i desafortunada del virrei de Felip V, Velasco. Quarta, l'admiració que sentien certes capes econòmicament potents pel model econòmic i polític holandès, un país que s'havia deslliurat del domini hispà i havia començat a ser una potència comercial i bancària, com també el model anglès. Amb el suport català a l'arxiduc, per a nosaltres Carles III, la guerra que havia començat a ser internacional es convertia en una guerra civil.

La situació internacional va canviar quan va morir l'emperador i la corona imperial va recaure en l'arxiduc. Als aliats ja no els interessava que un sol rei dominés la corona hispànica i l'imperi austríac. A partir d'aquell moment van començar les negociacions entre les potències, que van desembocar en el tractat d'Utrecht el 1713. Catalunya restava sola i va decidir resistir. L'Onze de Setembre de 1714 la ciutat de Barcelona queia en mans de les tropes felipistes, mentre el conseller en cap de la ciutat, Rafael Casanova, era ferit.

De seguida, el rei va exercir una repressió contundent. Abolí les institucions catalanes i amb el Decret de Nova Planta, de 1716, s'establiren la centralització, la castellanització i l'absolutisme monàrquic. Una repressió que comportà la imposició del cadastre, la construcció de la Ciutadella i l'empresonament i la mort de molts austriacistes.