L'antiguitat a Catalunya

La història de Catalunya com a tal no comença pròpiament fins a l'edat mitjana i, per tant, el passat remot del nostre país se circumscriu a l'activitat de pobles diversos en un territori que a la llarga serà el que tindrà sentit polític amb el nom de Catalunya. L'historiador Vicens Vives va definir Catalunya com a "redós" i "passadís", "redós" on es configuraran cultures pròpies i autòctones i "passadís" per on circularan tota mena de pobles vinguts de fora amb la seva cultura que, en relació constant amb les anteriors, configuraran l'especificitat de l'antiguitat a Catalunya.

Sabem per la indústria lítica, pertanyent al paleolític inferior, que existien grups humans caçadors/recol·lectors en diversos indrets del territori. La resta humana més antiga és l'home de Talteüll, al Rosselló, de fa uns 450.000 anys. I cal destacar la mandíbula de Banyoles, de fa uns 70.000 anys. El neolític, l'edat dels metalls, la colonització grega i la cultura ibèrica són etapes de la història antiga catalana.