Tema B3. L'ordenament juridic de l'Estat

Idees força

• L'ordenament juridic espanyol esta encapcalat per la Constitucio. La Constitucio es la norma que regula la produccio de les altres normes juridiques, obre la cadena de validesa i serveix de criteri interpretatiu de la resta de les normes juridiques.
• Les caracteristiques de l'ordenament juridic espanyol son: unitat, coherencia, plenitud, dinamisme i pluralitat.
• Un ordenament juridic es un sistema tancat que pot estar format per diverses subestructures. Les seves relacions estan regides pel principi de competencia entre ordenaments.
• La Constitucio espanyola (CE) es la norma suprema de l'ordenament juridic, de la qual deriva la validesa de tota la resta de normes. Es la norma jerarquicament superior de l'ordenament juridic espanyol perque es diu que emana del poble, mitjancant els seus representants politics, en exercici de la seva sobirania (poder constituent).
• La llei es la norma juridica aprovada pel Parlament (Corts Generals i assemblees legislatives de les comunitats autonomes) amb aquest caracter i denominacio que, en expressio del poder legislatiu i d'acord amb el procediment establert, regula les materies no reservades per la CE a altres fonts del dret.
• La llei es la norma de rang immediatament inferior a la Constitucio i, per tant, no pot ser contraria a les disposicions de la norma fonamental; pero, en la mesura que esta elaborada pels representants del poble, se li concedeix un rang superior al de la resta de normes aprovades per altres organs de l'Estat.
• A mes de la llei ordinaria, la CE preveu l'existencia de diferents tipus o especialitats de lleis, en funcio: del tramit o procediment per aprovar-les (llei organica, llei de pressupostos, lleis de comissio i de lectura unica); de la materia que han de regular (llei organica, llei de pressupostos, llei de transferencia o delegacio, llei d'harmonitzacio i llei marc), o de l'organ parlamentari que les aprovi (llei estatal o llei autonomica).
• Son lleis organiques: les que afecten el desenvolupament dels drets fonamentals o les llibertats publiques, les que aprovin els estatuts d'autonomia i les que afecten altres materies no enumerades expressament per l'article 81 pero previstes al llarg de l'articulat de la CE. Per tant, la distincio entre llei ordinaria i llei organica es basa en la materia que regulen i en el procediment d'aprovacio (i de modificacio i derogacio, segons l'article 81 de la CE).
• La CE atribueix al Govern la capacitat de dictar normes diferents dels reglaments, a les quals concedeix el mateix rang, forca i valor que les lleis: el decret llei i el decret legislatiu. En qualsevol dels dos casos, pero, la CE exigeix la intervencio de les Corts Generals en algun moment del procediment.
• El Govern pot dictar reglaments, que son disposicions normatives de caracter general subordinades a la llei.
• Un tractat internacional es aquell acord escrit entre un o mes estats pel qual les parts signants adquireixen determinats drets i obligacions, l'incompliment dels quals dona lloc a responsabilitat internacional davant les altres parts.