L'ordenament juridic

El dret no es una simple suma de normes juridiques, sino un conjunt de normes ordenades per unes regles determinades. Les normes juridiques existents en un determinat estat no es troben aillades, sino que s'interrelacionen les unes amb les altres formant un sistema o conjunt ordenat i sistematic anomenat ordenament juridic.

L'ordenament juridic espanyol esta encapcalat per la Constitucio, que es la norma que regula la produccio de les altres normes juridiques positives, que han de ser elaborades segons les seves prescripcions, serveix de parametre de validesa de la resta de l'ordenament juridic i de criteri interpretatiu de la resta de les normes juridiques.

L'ordenament juridic espanyol te les caracteristiques seguents:

Unitat: l'ordenament juridic es el conjunt de normes i relacions que situa cadascun dels seus elements en una determinada posicio dins l'estructura, de manera que possibilita les transformacions internes mantenint la unitat estructural.

Coherencia: l'ordenament juridic es dota d'unes regles per resoldre contradiccions normatives.

Plenitud: l'ordenament juridic ha de ser complet; sempre hi ha d'haver una norma aplicable per a cada suposit de fet. L'ordenament juridic ha de preveure aquelles regles que permeten resoldre les llacunes normatives.

Dinamisme: les normes juridiques no son immutables, per aixo l'ordenament juridic ha de preveure els mecanismes necessaris tant per a la modificacio de normes (la reforma, la derogacio i la modificacio), com per permetre adaptar el contingut de les normes sense alterar-ne els enunciats (interpretacio i mutacio).

Pluralitat: les expressions normatives son el reflex d'una pluralitat de centres de produccio juridica, que han de tenir en compte l'Estat de les autonomies com a organitzacio territorial de l'Estat espanyol i la seva presencia a la Unio Europea.

Amb aquesta expressio es vol respondre a la pregunta de com es relacionen les diferents normes existents en un mateix ordenament juridic i com se solucionen els conflictes i les col·lisions que hi pugui haver entre elles, per determinar quina es la norma valida i aplicable en cada moment concret. Per aixo, s'han de tenir presents els principis seguents:

Principi de jerarquia: d'acord amb aquest principi, les normes que componen l'ordenament juridic espanyol s'ordenen d'acord amb una estructura jerarquica piramidal que ve determinada pel rang que s'atorga a cadascuna d'elles. El rang jerarquic es la posicio que cada norma ocupa dins l'ordenament juridic. D'acord amb aquest principi, la norma de rang superior preval en la seva aplicacio sobre la de rang inferior. Aixi, la Constitucio espanyola es la norma suprema i se situa a la part mes alta de l'ordenament juridic, i hi estan subordinades la llei i el reglament.

Principi de temporalitat: la norma posterior en el temps deroga l'antiga. Les normes tenen vocacio de ser indefinides, pero s'han d'adaptar a la realitat que pretenen regular, per aixo han de poder ser reformades. Aquest es un principi que nomes pot ser aplicat entre normes del mateix rang, i comporta la derogacio de les normes. La derogacio pot ser expressa (quan la norma nova diu exactament aquelles normes que esta modificant) o tacita (quan de la nova norma es despren l'existencia d'una contradiccio amb l'antiga).

Principi d'especialitat: s'estableix una preferencia en l'aplicacio d'aquella norma especial i concreta sobre la general i abstracta.

Principi de competencia: perque una norma sigui valida dins l'ordenament juridic ha d'haver estat aprovada per l'organ competent i d'acord amb el procediment establert en una norma de rang superior.

Un ordenament juridic es un sistema tancat que pot estar format per diverses subestructures. Les seves relacions estan regides pel principi de competencia entre ordenaments. Aquest principi permet determinar quina es la norma aplicable a un determinat suposit en funcio de quin organ tingui atribuida la competencia per a la regulacio d'una determinada materia, sigui l'Estat o la comunitat autonoma. Per solucionar-ho es tenen en compte dues regles previstes a l'article 149.3 de la Constitucio espanyola:

a) La clausula de supletorietat del dret estatal: en el cas que una comunitat autonoma no faci us de les seves competencies normatives, s'ha d'aplicar supletoriament el dret estatal perque no es produeixin llacunes normatives.

b) La clausula de prevalenca: d'acord amb aquesta regla, les normes estatals prevalen sobre les de les comunitats autonomes en cas de conflicte, si aquestes darreres no tenen atribuida la competencia exclusiva sobre aquella determinada materia.

Hem de dir que el dret administratiu constitueix un ordenament juridic, i que l'ordenament juridicoadministratiu es la part de l'ordenament juridic general que afecta l'Administracio publica o s'hi refereix. Per introduir-nos en el camp del dret administratiu s'han d'estudiar les seves fonts (mitjans d'establir les normes que el componen). Les fonts del dret administratiu son les mateixes, amb matisos, que les de la resta de branques del dret. Per aixo s'esmenta el Codi civil, segons el qual les fonts del dret administratiu es divideixen en:

Fonts directes:

Fonts directes primaries: - La Constitucio - La llei i les disposicions normatives amb rang de llei - El reglament

Fonts directes subsidiaries: - El costum - Els principis generals del dret

Fonts indirectes: - Els tractats internacionals - La jurisprudencia contenciosa administrativa del Tribunal Suprem - La doctrina cientifica

L'ordenament juridic positiu s'estructura d'acord amb el principi de jerarquia normativa, que la Constitucio recull a l'article 9.3 del titol preliminar. Cap norma no pot contradir les disposicions d'una norma de categoria superior: la jerarquia maxima correspon a la Constitucio i es garantida pel control de constitucionalitat de les normes amb rang de llei que fa el Tribunal Constitucional. Per sota de la Constitucio se situen les lleis; com es veura mes endavant, les lleis poden ser de diferents tipus, pero de manera general podem avancar ara que totes les lleis son el producte d'organs representatius amb potestat legislativa, com ara les Corts Generals i les assemblees legislatives de les comunitats autonomes. El darrer grao de l'ordenament juridic positiu l'ocupen els reglaments, la forma normativa mes caracteristica del dret administratiu.