La llei

La llei es la disposicio que elaboren amb aquest nom els organs dotats de potestat legislativa (Corts Generals i assemblees legislatives de les comunitats autonomes) d'acord amb el procediment establert, i que regula les materies no reservades per la CE a altres fonts del dret.

No hi ha cap ambit material exclos a la regulacio per llei per part del poder legislatiu. Per contra, la CE si que estableix la necessitat que determinades materies nomes puguin ser regulades mitjancant una llei: es el que s'anomena reserva de llei a favor del poder legislatiu, que impedeix aixi que el Govern pugui regular directament aquestes materies. L'article 53.1 es el suposit mes clar de reserva de llei que estableix la CE, en relacio amb la regulacio dels drets fonamentals.

En virtut del principi de constitucionalitat, la llei ocupa una posicio jerarquicament inferior a la CE i, per tant, no pot ser contraria a les disposicions de la norma fonamental; pero, en la mesura que esta elaborada pels representants del poble, se li concedeix un rang superior al de la resta de normes aprovades per altres organs de l'Estat.

El rang de llei, que fa referencia a la posicio jerarquica que ocupa en el sistema de fonts, li concedeix la forca de llei, que pot ser activa (pot modificar o derogar normes de rang inferior i normes anteriors del mateix rang) i passiva (es immune a les altres normes de rang inferior, que no poden modificar-la ni derogar-la). Per la seva banda, el valor de llei fa referencia al tractament de l'acte normatiu en relacio amb els procediments jurisdiccionals existents en l'ordenament juridic, per determinar-ne la validesa. Aixi, determina que la seva validesa es controlable mitjancant processos de constitucionalitat (el recurs i la questio d'inconstitucionalitat) davant el Tribunal Constitucional.

La llei ordinaria es aquella que ha estat elaborada i aprovada per les Corts Generals mitjancant el procediment legislatiu comu. Dins d'aquest procediment es poden distingir tres fases: la iniciativa, l'elaboracio i l'aprovacio.

a) Segons l'article 87 de la CE, tenen iniciativa legislativa: el Govern, mitjancant la presentacio d'un projecte de llei, i el Congres, el Senat, els parlaments autonomics i els ciutadans (mitjancant la iniciativa legislativa popular), tots ells a traves de la presentacio d'una proposicio de llei.

b) En la fase d'elaboracio o tramitacio de la llei, tenen lloc la presentacio i defensa d'esmenes per part dels diputats en els diferents debats que es produeixen en seu parlamentaria (en tres fases: ponencia, comissio i ple). S'inicia al Congres i posteriorment es tramet al Senat, que te la possibilitat de vetar o esmenar el text.

c) L'aprovacio final de la llei correspon al Congres mitjancant la majoria simple de vots a favor. Un cop aprovada la llei, es remet al president del Congres perque l'envii al rei per a la seva sancio i promulgacio i perque n'ordeni la publicacio al Butlleti Oficial de l'Estat (BOE).

A mes de la llei ordinaria, la CE preveu l'existencia de diferents tipus o especialitats de llei en funcio de quin sigui:

a) el tramit o procediment per aprovar-la (llei organica, llei de pressupostos, lleis de comissio i de lectura unica); b) la materia que han de regular (llei organica, llei de pressupostos, llei de transferencia o delegacio, llei d'harmonitzacio i llei marc); c) l'organ parlamentari que l'aprovi (llei estatal o llei autonomica).

Amb caracter especial, la CE estableix un tipus especial de llei per rao de la materia que ha de regular, la llei organica. D'acord amb l'article 81, son lleis organiques:

a) les que afecten el desenvolupament dels drets fonamentals o les llibertats publiques; b) les que aprovin els estatuts d'autonomia; i c) les que afecten altres materies no enumerades expressament per l'article 81 pero previstes al llarg de l'articulat de la CE.

L'aprovacio, modificacio o derogacio de les lleis organiques te un procediment diferent de l'ordinari i exigeix la majoria absoluta del Congres (la meitat mes un dels seus membres) en una votacio final del conjunt del projecte (article 81.2 de la CE). Cal deixar clar que no hi ha cap relacio de jerarquia entre la llei organica i la llei ordinaria, es tracta d'una relacio que respon al principi de competencia procedimental: per a materies reservades a llei organica s'ha d'utilitzar el procediment de l'article 81.2 de la CE. Per tant, les relacions entre ambdues lleis es regeixen pel principi de competencia i no de jerarquia.