El reglament

El reglament es una disposicio escrita que dicta l'Administracio publica en virtut d'una competencia propia.

L'article 97 de la CE atribueix en exclusiva al Govern la potestat reglamentaria, d'acord amb la CE i les lleis. En virtut d'aquesta potestat, el Govern pot dictar reglaments, que son disposicions normatives de caracter general subordinades a la llei. En virtut dels estatuts d'autonomia, els executius o governs de les comunitats autonomes tambe tenen atribuida la potestat reglamentaria en l'ambit de les seves respectives competencies.

El rang que ocupa el reglament en la jerarquia de fonts es inferior al de la llei. Pero, a mes, el rang reglamentari es troba diversificat a nivell intern, atenent l'organ que l'ha aprovat. L'article 24.2 de la Llei 50/1997, de 27 de novembre, del Govern, estableix que els reglaments s'han d'ajustar a les normes de jerarquia seguents: disposicions normatives, aprovades per reial decret del president del Govern o del Consell de Ministres, i disposicions aprovades per ordre ministerial.

Pel seu contingut material, els reglaments poden ser:

a) juridics, si estableixen una regulacio que afecta els drets i els interessos dels ciutadans i, per tant, tenen efectes fora de l'ambit estricte de l'Administracio, o

b) organitzatius, quan estableixen normes internes de l'Administracio i no afecten (almenys de forma directa) els drets i els interessos dels ciutadans.

Per la relacio que tenen amb la llei, els reglaments es poden classificar en:

a) executius, si despleguen o executen una llei previa, i

b) independents, quan les seves previsions no porten causa d'una llei preexistent.

Cal diferenciar els reglaments d'altres actuacions del Govern que tenen caracter singular i s'emmarquen dins la categoria dels actes administratius. En general, podem dir que el reglament innova l'ordenament juridic amb voluntat de perdurabilitat, mentre que els actes administratius no modifiquen les normes vigents, sino que simplement les apliquen.

Segons el titular de la potestat reglamentaria tambe poden ser estatals, autonomics o locals. Els reglaments autonomics els preveuen els estatuts d'autonomia o les lleis que els despleguin. Pel que fa a la Generalitat de Catalunya, l'article 68 de l'Estatut de Catalunya determina que: "El Govern es l'organ superior col·legiat que dirigeix l'accio politica i l'Administracio de la Generalitat. Exerceix la funcio executiva d'acord amb aquest Estatut i les lleis".

Els tribunals ordinaris controlen la potestat reglamentaria i la legalitat de l'actuacio administrativa, aixi com la submissio d'aquesta als fins que la justifiquen (article 106.1 de la CE). Si jutges i tribunals entenen que un reglament es il·legal en virtut del principi de jerarquia normativa, han d'inaplicar-lo (article 6 de la Llei organica del poder judicial). Aixi mateix, poden declarar-ne la nul·litat i coneixer de la impugnacio d'aquells actes que es produeixin com a consequencia de la seva aplicacio.