Els tractats internacionals

Un tractat internacional es aquell acord escrit entre un o mes estats pel qual les parts signants adquireixen determinats drets i obligacions, l'incompliment dels quals dona lloc a responsabilitat internacional davant les altres parts. En la mesura que un tractat pot establir normes juridiques que l'Estat es compromet a complir i respectar, es converteix en una font del dret que produeix efectes interns.

El procediment de conclusio d'un tractat internacional te tres fases:

a) La negociacio entre els representants de les parts, que es a carrec del Govern espanyol.

b) L'adopcio i autenticacio del text del tractat, mitjancant la signatura del representant de l'Estat, previa autoritzacio del Consell de Ministres.

c) La manifestacio del consentiment, a partir de la qual el tractat comenca a produir els seus efectes juridics. La forma mes solemne de prestar-lo es mitjancant la ratificacio. En aquesta fase, el Govern ja no hi interve en solitari, sino que la CE preveu la participacio del cap de l'Estat i, en alguns casos, de les Corts Generals (art. 94 CE).

La incorporacio al dret intern un cop ratificat el tractat es automatica, i no es necessari transformar-lo en una norma interna. Una vegada incorporats, els tractats internacionals gaudeixen d'un estatut particular: adquireixen forca passiva davant la llei, es a dir, les seves disposicions nomes poden ser derogades o modificades en la forma prevista en els mateixos tractats o d'acord amb les normes generals del dret internacional (article 96.1 de la CE). Aquesta rigidesa els confereix una posicio jerarquicament superior a les lleis. En canvi, l'ordenament juridic espanyol garanteix la supremacia de la CE, fins i tot per sobre dels tractats internacionals que s'hi incorporin (article 95).