El model territorial a la Constitució espanyola de 1978

D'acord amb la CE, el model d'organització territorial de l'Estat és només potencial i pot adoptar diverses variants. La CE estableix uns principis i uns procediments que, en cas que siguin activats, han de permetre transformar l'Estat unitari i centralista espanyol en un Estat descentralitzat políticament i que pot adoptar diverses formes. El constituent remet la decisió final sobre la forma d'organització territorial a l'aprovació d'unes normes posteriors, els estatuts d'autonomia. Mitjançant un determinat procés polític i jurídic, partint de l'anomenat principi dispositiu, la CE possibilita que el règim autonòmic es generalitzi a través de la creació de les comunitats autònomes, i es produeix així una descentralització vertical del poder polític en tot el territori.

La CE ha optat per una fórmula definidora integrada per dos elements: a) d'una banda, estableix un únic Estat, una única constitució, un únic ordenament jurídic, així com la igualtat de drets i obligacions per a tots els ciutadans de l'Estat espanyol; b) i de l'altra, reconeix i garanteix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions que integren l'Estat espanyol (article 2) de manera que, si una d'elles l'exercita, l'Estat es configurarà com una estructura basada en l'autonomia política.

L'aprovació el 1979 dels primers estatuts d'autonomia va posar en funcionament un determinat tipus d'organització territorial de l'Estat, previst però fins aleshores no constituït, basat en l'existència de comunitats autònomes. El resultat és un Estat d'estructura composta, al qual la CE no atorga un qualificatiu propi, però que doctrinalment és conegut amb el nom d'Estat autonòmic o Estat de les autonomies.