La cooperació policial internacional: Interpol i Europol

La Interpol és una organització policial d'àmbit mundial que presta suport a les organitzacions, autoritats i serveis que tenen com a missió prevenir, detectar i combatre el delicte.

Els orígens de la Interpol cal situar-los l'any 1914, quan juristes i policies de 14 països es van reunir a Mònaco a fi i efecte, entre d'altres, de crear un fitxer criminal internacional centralitzat i unificar criteris en els procediments d'extradició. Sorgeix la idea de crear unes oficines policials a cada país que serveixin com a punt d'intercanvi d'informació i de coordinació en el creixent desenvolupament cientificopolicial.

L'any 1923 té lloc a la ciutat de Viena (Àustria) el Segon Congrés Internacional de Policia Judicial, on es crea la Comissió Internacional de Policia Criminal. Serà l'any 1946 quan s'adopti el nom d'Interpol, que posteriorment, l'any 1956, passa a anomenar-se definitivament Organització Internacional de Policia Criminal - Interpol (OIPC-Interpol). Actualment formen part de la Interpol 195 països, i ha adquirit l'estatut d'observador a l'Organització de les Nacions Unides (ONU).

Objectius de la Interpol:

L'article 2 de l'Estatut de la Interpol estableix els objectius generals de l'organització: a) Aconseguir i desenvolupar, dins del marc de les lleis dels diferents països i el respecte a la Declaració Universal dels Drets Humans, l'assistència recíproca entre les autoritats de policia criminal. b) Establir i desenvolupar tota una sèrie d'institucions per contribuir a la prevenció i repressió de les diferents infraccions de dret comú.

L'article 3 de l'Estatut estableix que l'OIPC-Interpol no ha d'intervenir en assumptes de caràcter polític, militar, religiós o racial.

Estructura de la Interpol:

Assemblea General: Òrgan polític amb delegats dels estats membres. És l'òrgan superior de l'organització. Les seves atribucions són: orientació sobre les activitats de l'organització, regulació dels mitjans utilitzats per a la cooperació internacional, mètodes de treball, finançament i designació de les personalitats dirigents. Les decisions de l'Assemblea s'aproven per majoria simple i cada Estat membre té un vot.

Comitè Executiu: Està format per 13 personalitats escollides per l'Assemblea General entre els delegats dels estats membres. Entre les seves funcions destaquen executar les decisions de l'Assemblea, i aprovar el programa de treball i el projecte de pressupost.

Secretaria General: Òrgan executiu permanent que s'encarrega de l'administració i el funcionament permanent de la cooperació policial internacional. L'Oficina d'Enllaç Europea depèn directament de la Secretaria General. Executa les decisions de l'Assemblea i el Comitè Executiu, dirigeix i coordina la lluita contra la delinqüència internacional, centralitza la informació criminal i s'encarrega de les relacions amb les autoritats nacionals i internacionals. Està dirigida per un secretari general.

Funcionament de la Interpol:

Cada país membre disposa d'una oficina central nacional que s'encarrega de mantenir l'enllaç amb els diversos serveis de policia de l'Estat respectiu, amb les oficines centrals nacionals dels altres països i amb la Secretaria General de l'organització. L'oficina central nacional (OCN) es compon de funcionaris de l'Estat que actuen sempre dins del marc de la legislació nacional. Les seves funcions són:

a) Centralitzar les informacions i documentacions sobre delinqüència recollides dins del propi país que tinguin interès per a la cooperació policial internacional, i transmetre-les a les diferents OCN i a la Secretaria General. b) Executar, dins del propi país, les operacions i actuacions policials sol·licitades per altres països membres de l'organització a través de les respectives OCN. c) Rebre les sol·licituds d'informació, verificacions, etc., provinents d'altres OCN i enviar les respostes a l'OCN interessada. d) Transmetre a les OCN les peticions judicials o policials del seu propi país a fi i efecte que siguin executades. e) El cap de l'OCN forma part de les delegacions nacionals a l'Assemblea General de l'organització i és el responsable de l'aplicació de les resolucions aprovades.

A l'Estat espanyol, l'Oficina Central Nacional funciona des de l'any 1929.

La cooperació policial afecta els delictes que presentin un caràcter internacional, sobretot: delictes de violència contra les persones, delictes contra la propietat, ús d'armes de foc i explosius amb un fi delictiu, identificació de víctimes de catàstrofes, delinqüència organitzada i terrorisme, lluita contra el terrorisme internacional, actes il·lícits contra la seguretat aèria, fraus econòmics, falsificacions i moneda falsa, i tràfic il·lícit de drogues.

Europol és la sigla que correspon a Oficina Europea de Policia. Els principals motius per a la creació de l'Europol van ser la lliure circulació de persones, béns i serveis, la desigualtat dels sistemes legals, les barreres culturals i lingüístiques en la cooperació, la dificultat de coordinar recursos, així com l'absència d'una visió europea del crim organitzat. El 7 de febrer de l'any 1992 es va signar el Tractat de Maastricht sobre la Unió Europea, i es va considerar necessari crear una oficina europea de policia per superar aquestes dificultats. L'Europol neix amb la idea d'assolir una millora en la cooperació policial contra el terrorisme, el tràfic il·lícit de drogues i altres tipus de delinqüència internacional, mitjançant l'intercanvi d'informació permanent.

El 3 de gener de 1994 va iniciar la seva activitat la Unitat de Drogues de l'Europol (EDU), amb seu a la Haia (Països Baixos). Posteriorment, l'any 1995 se'n van ampliar les competències a altres àmbits delinqüencials. L'1 d'octubre de 1998 es va signar el Conveni de l'Europol, però no va ser fins a l'1 de juliol de 1999 que l'organització policial va iniciar les seves activitats (l'EDU és absorbida per l'Europol).

Objectius de l'Europol:

L'Europol té com a objectius millorar l'eficàcia i la cooperació entre les autoritats policials dels estats membres a fi i efecte de prevenir i lluitar contra el terrorisme, el tràfic il·lícit d'estupefaents, i de material radioactiu i nuclear, el tràfic d'éssers humans, el de vehicles, la immigració il·legal i el blanqueig de diners, sempre que hi hagi una estructura delictiva organitzada i que dos o més estats membres s'hi vegin afectats.

Funcionament de l'Europol:

Les funcions principals de l'Europol són: a) Facilitar l'intercanvi d'informació entre els països membres. b) Recollir i analitzar informació i dades. c) Comunicar als serveis competents dels estats membres, mitjançant les unitats estatals de l'Europol, les dades que els afectin i la relació entre els actes delictius dels quals han tingut coneixement. d) Facilitar les investigacions dins dels estats membres enviant a les unitats estatals de l'Europol tota la informació necessària. e) Gestionar els sistemes informàtics de recollida de dades amb informació sobre persones sospitoses de cometre delictes o que hi hagin participat que siguin competència de l'Europol, o que hagin estat condemnades per aquests delictes. f) Gestionar la recopilació de dades relatives a persones perjudicades per delictes o que puguin ser considerades possibles testimonis en investigacions o en futures causes penals.

Cada Estat membre designa una unitat encarregada d'executar les funcions esmentades, que és l'únic òrgan d'enllaç entre l'Europol i els organismes i cossos policials dels estats membres.

A l'Estat espanyol, està integrada dins de l'estructura del Cos Nacional de Policia, concretament, a la Divisió de Cooperació Internacional, dependent de la Direcció Adjunta Operativa. Mitjançant els oficials d'enllaç, aquesta unitat subministra informació i dades a l'Europol; recull les sol·licituds d'informació, de dades i d'assessorament provinents de l'Europol per als cossos policials competents, així com les que són transmeses a l'Europol; transmet informació per a la seva gravació en els sistemes informàtics, i, finalment, vigila la legalitat en cada operació d'intercanvi d'informació.