El Tractat de Schengen té el seu origen en l'acord signat en aquesta localitat de Luxemburg el 14 de juny de 1985 pels governs de Bèlgica, els Països Baixos, Luxemburg, França i Alemanya. Així es va constituir l'Acord de Schengen, relatiu a la supressió gradual dels controls a les fronteres comunes. Posteriorment, van adherir-s'hi Itàlia, Espanya, Portugal, Grècia, Àustria, Dinamarca, Suècia, Finlàndia, Islàndia i Noruega. L'objectiu d'aquest Acord fou la creació d'una zona de lliure circulació, que implicava la supressió dels controls, tant de persones com de vehicles i mercaderies, a les fronteres comunes i l'establiment de tot un seguit de mecanismes i mesures de substitució per mantenir i incrementar els nivells de seguretat i control als països integrants. Actualment formen part de l'espai Schengen els països següents: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Croàcia, Dinamarca, Eslovènia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Hongria, Islàndia, Itàlia, Letònia, Liechtenstein, Lituània, Luxemburg, Malta, Noruega, Països Baixos, Polònia, Portugal, República Txeca, República Eslovaca, Romania, Suècia i Suïssa.
El Conveni d'aplicació de l'Acord de Schengen (CAAS) preveu les següents formes concretes d'actuació policial en matèria de cooperació:
Cooperació policial (article 39): assistència policial a fi de preveure i investigar fets delictius respectant el dret de l'Estat.
Vigilància transfronterera (article 40): un cos policial d'un Estat Schengen, dins del marc d'una investigació judicial, continua en el territori d'un altre Estat Schengen una operació de vigilància iniciada al seu país.
Persecució transfronterera (article 41): també anomenada "persecució en calent", consisteix en la possibilitat que un cos policial persegueixi una persona que ha comès un delicte flagrant dins del territori d'un altre Estat Schengen amb el qual té frontera comuna i sense que s'hagi pogut avisar prèviament les autoritats del país.
Informació incondicionada (article 46): possibilitat que un Estat Schengen comuniqui a un altre Estat, sense requeriment previ, informació interessant en referència a qualsevol aspecte relacionat amb la seguretat i l'ordre.
Lliurament vigilat de substàncies estupefaents (article 73): operacions transfrontereres de tràfic de substàncies estupefaents (sotmeses a control judicial o policial) amb la finalitat de descobrir o identificar les persones implicades en la comissió de delictes relacionats amb aquestes substàncies, o bé cooperació policial amb les autoritats estrangeres implicades amb aquesta finalitat.
Funcionaris d'enllaç (article 47): possibilitat que determinats funcionaris siguin adscrits als serveis de policia d'altres estats Schengen amb la finalitat de promoure i agilitar la cooperació policial.
Objectius del SIS
El sistema integrat europeu d'informació d'interès policial té com a finalitat el manteniment d'un sistema europeu que permeti identificar persones, vehicles, armes de foc, documents i bitllets de banc, i proporcionar als agents que facin les identificacions les conductes que cal seguir en els supòsits d'una identificació positiva. La informació recollida al SIS només es pot utilitzar com a suport per a la realització de controls policials o duaners i per a l'emissió de visats o permisos de residència. No es pot treure informació del SIS per a la realització d'una investigació, ni es poden incorporar les dades procedents del SIS a les bases de dades estatals.
Estructura del SIS
L'estructura del SIS està constituïda per un sistema central comú per a tots els estats integrants, un sistema per a cadascun dels estats membres, i tants sistemes locals com oficines d'enllaç tingui l'Estat membre.
Addicionalment, la Secretaria d'Estat de Seguretat del Ministeri de l'Interior ha desenvolupat la Base de dades d'assenyalaments nacionals (BDSN). La BDSN està dissenyada per emmagatzemar ordres de recerca, assenyalaments vigents de persones, vehicles i objectes que s'hagin de compartir entre els cossos policials (Policia Nacional, Guàrdia Civil, Ertzaintza i Mossos d'Esquadra) i que no tinguin transcendència europea, amb l'objectiu d'establir l'actuació requerida per localitzar-los.
El SIS és un sistema informàtic d'introducció i consulta de dades per a la recerca de persones i objectes dins dels estats signants del Conveni d'aplicació de l'Acord de Schengen, integrat per un ordinador central situat a Estrasburg (Central Schengen Information System, CSIS) i els sistemes estatals d'informació Schengen (National Schengen Information System, NSIS). El SIS és l'instrument més eficaç previst al Conveni per resoldre el dèficit de seguretat que es produeix al Schengenland (o territori Schengen) en suprimir-se els controls a les fronteres interiors.
A l'ordinador central i, simultàniament, als diversos NSIS, hi ha registrades les dades de persones i objectes per a la seva recerca. En el primer cas, per extradir-les, per prohibir-los l'entrada, etc. I en el cas dels objectes, per decomissar-los.
Funcionament del SIS
El SIS, com a sistema informàtic integrat, permet la introducció de diverses actuacions policials en relació amb persones i objectes.
El sistema informàtic integrat relacionat amb persones: detenció a l'efecte d'extradició, destinat a les autoritats judicials (article 95 del CAAS); estrangers inclosos a la llista de no admissibles, destinat a les autoritats d'estrangeria (article 96); protecció/esbrinament de parador de persones desaparegudes o amenaçades, destinat a les autoritats policials i judicials (article 97); esbrinament de residència de testimonis o persones inculpades, destinat a les autoritats judicials (article 98), i vigilància discreta i control específic de persones i vehicles, destinat a les autoritats policials i judicials (article 99).
El sistema informàtic integrat relacionat amb objectes: vehicles de motor amb una cilindrada superior a 50 cc, remolcs i caravanes, armes de foc, documents d'identitat expedits (passaports, documents d'identitat i permisos de conduir), bitllets de banc enregistrats.
El tractament de les dades informàtiques del SIS
Dades relatives a la detenció preventiva a l'efecte d'extradició:
La introducció de la descripció d'una persona al SIS equival a una ordre internacional de detenció del Conveni europeu d'extradició. La verificació dels requisits d'extradició es fa a priori, per facilitar les extradicions i la utilització eficient del sistema. Aquesta funció és competència de l'Oficina SIRENE, que compta amb un equip jurídic especialitzat per portar a terme aquesta funció.
L'Estat que rep la petició d'extradició pot denegar la recerca de l'individu, de forma provisional o permanent, i ho ha de fonamentar en l'existència de raons jurídiques o d'oportunitat, que comportarà sempre com a mesura alternativa l'esbrinament del domicili i la localització del reclamat.
No totes les persones en recerca per un òrgan judicial s'han d'introduir al SIS. Són els jutges els que han de decidir si ordenen la recerca dins d'un nou àmbit: el territori Schengen (és a dir, un àmbit intermedi entre les recerques nacionals i les internacionals).
Dades relatives a estrangers no admissibles:
En relació amb els estrangers no admissibles, es preveuen dos tipus diferents d'actuacions: a) Prohibir l'accés al territori Schengen d'aquells ciutadans extracomunitaris introduïts a la llista de persones no admissibles. Els serveis de control de fronteres exteriors han de denegar l'accés de l'estranger al territori Schengen, sempre que estigui determinat. b) Si l'estranger ja es troba al territori Schengen, les administracions corresponents no li han de concedir el permís de residència i, en conseqüència, cal procedir a expulsar-lo.
Dades relatives a persones desaparegudes o a aquelles persones que per raons d'amenaces hagin de tenir una protecció especial:
Al SIS s'introdueixen també les dades de persones desaparegudes, menors o qualsevol altra persona que necessiti una protecció especial. Atenent les diferents situacions, cal procedir a la localització de la persona o, en el cas dels menors, cal impedir-ne el desplaçament, sempre que aquesta actuació estigui d'acord amb el dret.
Dades relatives a persones que hagin de comparèixer davant dels tribunals:
Es tracta d'una modalitat d'auxili judicial internacional. En el SIS s'han d'introduir aquelles persones citades com a testimonis, acusades o per a notificació de sentència penal, i només a l'efecte de comunicar el lloc de residència.
Dades relatives a persones i vehicles a l'efecte de vigilància discreta o control específic:
Vigilància discreta i control específic són dos conceptes introduïts pel CAAS. Qualsevol actuació que es faci seguint una descripció del SIS basada en el supòsit esmentat s'ha de realitzar segons el dret dels estats.
Dins de l'àmbit de la vigilància discreta, s'han d'incloure les accions realitzades per identificar la persona, ja sigui en els controls fronterers com en els controls de policia i duanes a l'interior del país. També s'han d'incloure les actuacions dirigides a l'obtenció de dades sobre un vehicle, així com del seu conductor.
Competències de l'oficina SIRENE
Cadascun dels estats signants ha de designar una autoritat que tingui competència en el sistema d'informació Schengen, i que serà la responsable del seu correcte funcionament. L'oficina SIRENE està integrada dins de l'estructura del Cos Nacional de Policia, concretament a la Divisió de Cooperació Internacional, dependent de la Direcció Adjunta Operativa. Totes les descripcions s'han de fer a través de l'organisme esmentat, el qual també ha de trametre informació complementària sobre les persones i els objectes descrits al SIS. D'aquí el seu nom, SIRENE (Supplementary Information Request at the National Entry). En concret, SIRENE actua:
a) Com a interlocutor de la resta de SIRENE de les parts contractants. b) Com a enllaç entre tots els serveis que operen dins l'àmbit estatal (autoritats policials, administratives, consulars, duaneres i judicials de tot el territori de l'Estat).
Els motius de recerca poden ser els següents:
En relació amb persones: Recerca i detenció per a extradició, estranger no admissible dins del territori Schengen, adult desaparegut, menor desaparegut, investigació per les autoritats judicials, vigilància discreta, control específic, vigilància discreta en matèria de seguretat de l'Estat i control específic en matèria de seguretat de l'Estat.
En relació amb vehicles: Vigilància discreta de vehicle, vigilància discreta de vehicle dins del marc de la seguretat de l'Estat, control específic de vehicle, control específic de vehicle dins del marc de la seguretat de l'Estat, vehicle sostret, segrestat o perdut i vehicle buscat dins del marc d'un procediment judicial.
En relació amb objectes: Objecte sostret, segrestat o perdut i objecte buscat en relació amb una prova d'un procediment judicial.
Posa't a prova amb aquest apartat
Preguntes d'examen oficial, repetició espaiada i seguiment del teu progrés. Gratis.
Entrena gratis al Dojo →