La Llei 4/2003, de 7 d'abril, d'ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya, que va ser aprovada per unanimitat pel Parlament de Catalunya, té per objecte l'ordenació de les competències de la Generalitat en matèria de seguretat pública, especialment les de policia, i la seva integració amb les de protecció civil, trànsit, joc i espectacles i seguretat privada, en un sistema general de seguretat propi de Catalunya.
Aquest sistema coordinat i únic de seguretat pública propi de Catalunya està participat pel conjunt d'administracions amb competències en aquesta matèria, i ha de garantir el dret dels ciutadans a una prestació homogènia dels serveis de seguretat arreu de Catalunya.
La Llei posa les bases per dotar Catalunya d'un model de seguretat fonamentat en la prevenció, la participació i la implicació dels diferents serveis públics i privats, així com també de la societat civil.
Així, doncs, els principis que inspiren la Llei, i que han de servir d'orientació general de les actuacions i relacions de les diferents administracions en l'àmbit de la seguretat pública, són:
- La prevenció dels riscos i de les amenaces. - L'adequació del servei públic a la demanda social. - La proximitat als ciutadans i la descentralització dels serveis públics. - L'eficàcia de l'acció pública i l'eficiència en l'assignació de recursos i mitjans. - La planificació i avaluació de les actuacions. - La proporcionalitat de la intervenció pública. - La corresponsabilitat i complementarietat d'autoritats i administracions. - La coordinació i cooperació entre autoritats, administracions i serveis. - La transparència i la informació als ciutadans.
El sistema de seguretat pública de Catalunya es defineix també com un sistema integral, que ha de garantir el dret dels ciutadans a una prestació homogènia dels serveis de seguretat arreu del país.
La Llei defineix la composició i l'estructura del sistema de seguretat, que es vertebra al voltant de les autoritats en matèria de seguretat i que integren els cossos policials que en depenen i els òrgans de coordinació i participació que la Llei crea i regula. El sistema de seguretat de Catalunya el constitueixen: les autoritats de seguretat, els cossos policials i els òrgans de coordinació i participació en matèria de seguretat.
Estructura del sistema de seguretat de Catalunya
El sistema de seguretat de Catalunya està integrat per: les autoritats de seguretat, els cossos policials i altres serveis públics o privats de seguretat, i els òrgans de coordinació i participació en matèria de seguretat.
Les autoritats de seguretat:
El Govern de la Generalitat és l'òrgan col·legiat superior en matèria de seguretat a Catalunya. El conseller o la consellera titular del departament amb competències en matèria de seguretat pública és l'autoritat competent de la Generalitat que dirigeix la política de seguretat de Catalunya, d'acord amb el Govern i sens perjudici de les funcions que corresponen a les autoritats de l'Estat.
En l'àmbit local, els alcaldes són l'autoritat superior en matèria de seguretat pública, en el marc de les seves competències.
També tenen la condició d'autoritat de seguretat els delegats territorials del Govern i les persones titulars d'òrgans del departament amb competències en matèria de seguretat pública o dels ajuntaments que, per atribució legal o per delegació expressa del conseller o consellera o de l'alcalde o alcaldessa, exerceixin les funcions corresponents en la matèria.
Els cossos policials:
La policia de les institucions pròpies de Catalunya està formada per les policies dels ajuntaments (amb la denominació de policia local, policia municipal, guàrdia urbana o altres de tradicionals) i la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra.
Les relacions entre els cossos de la policia de les institucions pròpies de Catalunya s'han de regir pels principis de complementarietat, coordinació, col·laboració, cooperació i auxili mutu, especialment en el si de les juntes locals de seguretat. Els convenis entre el departament titular en matèria de seguretat pública i cada ajuntament permeten adaptar i concretar aquests principis a les circumstàncies de cada municipi.
Els òrgans de coordinació i participació en matèria de seguretat:
La Llei crea i regula diferents òrgans de coordinació i participació, entre els quals destaca el Consell de Seguretat de Catalunya, que és l'òrgan consultiu i de participació superior de Catalunya en matèria de seguretat, sens perjudici de les funcions i les competències dels òrgans que la legislació vigent estableix en els sectors de la seguretat pública i la policia, la protecció civil, la seguretat viària i la seguretat privada.
Així doncs, el Consell de Seguretat de Catalunya és el màxim òrgan de consulta i representació de les administracions i de la societat catalana amb la funció d'analitzar, estudiar i avaluar la situació de la seguretat a Catalunya i emetre un informe anual sobre la seva evolució, i altres informes que consideri convenients.
Ja en l'àmbit dels òrgans de coordinació, es crea la Comissió del Govern per a la Seguretat, presidida pel president de la Generalitat i amb representació de diferents consellers responsables de matèries relacionades amb qüestions de seguretat, a la qual s'encarrega la funció d'assegurar la coordinació de les actuacions dels departaments del Govern que afectin la seguretat i el trasllat de la política general de seguretat a les actuacions sectorials dels departaments.
També en l'àmbit dels òrgans de coordinació general, la Comissió de Policia de Catalunya és l'òrgan col·legiat consultiu superior en matèria de coordinació entre la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra i les policies locals a Catalunya, compost per representants del Govern i dels ajuntaments i presidit pel conseller o consellera del departament amb competències en matèria de seguretat pública. La Comissió de Policia de Catalunya substitueix la Comissió de Coordinació de Policies Locals.
Finalment, com a òrgan de coordinació però en l'àmbit territorial, es creen les comissions regionals de seguretat, que apleguen els municipis d'una mateixa regió policial amb la finalitat de facilitar l'anàlisi i la proposta conjunta de plans de seguretat supramunicipals adequats a llurs necessitats i recursos.
La Llei atorga una rellevància especial a les juntes locals de seguretat, que tenen caràcter obligatori en els municipis que comptin amb policia local. Les juntes locals de seguretat, sota la presidència de l'alcalde o alcaldessa, són l'òrgan col·legiat de col·laboració i coordinació general dels diversos cossos de policia i altres serveis de seguretat que operen en llur territori i de participació ciutadana en el sistema de seguretat. Esdevenen així una referència necessària per a l'elaboració, la planificació i l'execució en l'àmbit local de les polítiques públiques de seguretat més generals. La Junta Local de Seguretat crea la Mesa de Coordinació Operativa com a òrgan permanent i estable de coordinació i cooperació dels diversos cossos i serveis de seguretat al municipi.
Un altre element important que introdueix la Llei és el Pla general de seguretat de Catalunya, que és un instrument metodològic que ha de contenir el catàleg de les previsions, les actuacions i els mitjans relatius a tot allò que afecti o pugui afectar la convivència i la seguretat de les persones i els béns. El Pla, que té una periodicitat quadriennal, ha de ser aprovat pel Govern, i s'ha d'haver presentat prèviament a la Comissió del Govern per a la Seguretat i al Consell de Seguretat de Catalunya i, posteriorment, al Parlament de Catalunya.
El Pla general de seguretat de Catalunya ha d'establir les directrius i els criteris tècnics per a l'elaboració dels plans de seguretat locals i regionals de seguretat. Els plans de seguretat poden ser municipals, supramunicipals o regionals, de caràcter general, sectorial, estacional o específic.
Les juntes locals de seguretat han d'aprovar un pla local de seguretat per al municipi respectiu i, segons ho requereixi la situació de seguretat del municipi, plans sectorials, estacionals i específics.
La Llei també estructura l'administració general i territorial de seguretat, amb el departament titular de les competències en matèria de seguretat pública com a òrgan responsable de dirigir la política de seguretat de la Generalitat, la figura dels delegats territorials del Govern amb potestat sancionadora en les matèries competència del departament en el seu territori i la creació de subdireccions generals, amb la funció de coordinar les funcions, els serveis i els procediments administratius. També es defineix l'estructura de l'organització territorial del cos de Mossos d'Esquadra en àrees bàsiques policials i regions policials.
Finalment, es defineixen els àmbits de relació entre administracions i amb els ciutadans. En l'àmbit de les relacions entre administracions, el Govern, per mitjà del departament titular de les competències de seguretat pública, i els ajuntaments interessats poden signar convenis de col·laboració amb la finalitat de concretar les formes i els procediments de coordinació i cooperació en els serveis i les actuacions per al desenvolupament de polítiques públiques en els diferents àmbits de la seguretat (en especial la instauració de serveis unificats o de gestió conjunta entre el cos de Mossos d'Esquadra i les policies locals, com ara la recepció de denúncies i altres d'atenció directa als ciutadans).
Posa't a prova amb aquest apartat
Preguntes d'examen oficial, repetició espaiada i seguiment del teu progrés. Gratis.
Entrena gratis al Dojo →