La coordinació amb les forces i cossos de seguretat de l'Estat. La coordinació amb les policies locals de Catalunya

Dins la coordinació entre el cos de Mossos d'Esquadra i les FCSE (GC i PN) hi ha dos nivells: la coordinació institucional i l'operativa.

Coordinació en l'àmbit institucional:

Tal com hem posat de manifest als paràgrafs anteriors, l'EAC configura la Junta de Seguretat com a òrgan de caràcter administratiu encarregat de coordinar l'actuació de la Policia de la Generalitat i les FCSE (article 164.4). És concebuda com un instrument de cooperació entre administracions i és integrada per un nombre igual de representants del Govern central i de la Generalitat (5/5).

És precisament en el si de la Junta de Seguretat on es van adoptar els transcendents acords de 17 d'octubre de 1994. Fruit dels canvis en la situació política espanyola, la situació propícia va permetre el pacte entre la Generalitat i el Govern central que va desbloquejar el pla de desplegament.

Així, l'any 1994, el cos de Mossos d'Esquadra va començar el desplegament a Catalunya, per assumir les competències que té atribuïdes estatutàriament, i va substituir progressivament les FCSE. En acords posteriors, s'ha fixat el projecte cronològic de desplegament de la PG-ME.

L'article 50 de la Llei orgànica 2/1986 estableix que la Junta de Seguretat és l'òrgan competent per resoldre les incidències que es produeixin en la col·laboració entre els membres de les forces i cossos de seguretat de l'Estat i el cos de Mossos d'Esquadra. Per tant, ha de rebre informació periòdica del subdelegat del Govern central i de les autoritats autonòmiques de les deficiències que s'observin en la coordinació, l'auxili mutu i la informació recíproca. Aquests han d'indicar les mesures correctes per resoldre els problemes suscitats.

La regulació de la Junta de Seguretat està prevista per Resolució de 28 de desembre de 1982. Funciona com els òrgans col·legiats i pren els acords per unanimitat.

Les funcions de la Junta de Seguretat són:

1. Coordinar l'actuació de la Policia de la Generalitat i de les forces i cossos de seguretat de l'Estat. 2. Determinar l'Estatut, el Reglament, les dotacions, la composició numèrica i l'estructura i el reclutament de la Policia de la Generalitat. 3. Coordinar les tasques de les forces i cossos de seguretat de l'Estat a Catalunya amb l'actuació de les policies locals. 4. Conèixer la delimitació de les funcions policíaques que, amb caràcter exclusiu, corresponen a Catalunya a les diverses forces i cossos de seguretat de l'Estat, a la policia autònoma i a les policies locals.

La Junta de Seguretat de Catalunya està formada per 5 persones en representació del Govern central i 5 en representació de la Generalitat de Catalunya.

Està presidida pel president de la Generalitat de Catalunya, i els representants de la Generalitat són: - La persona titular del Departament d'Interior i Seguretat Pública. - La persona titular de la Secretaria General del Departament d'Interior i Seguretat Pública. - La persona titular de la Direcció General de la Policia. - La persona titular de l'Assessoria Jurídica del Departament d'Interior i Seguretat Pública.

Coordinació en l'àmbit operatiu:

Hi ha diferents òrgans per possibilitar la coordinació en l'àmbit operatiu, com són, entre d'altres, la Sala de Coordinació Interpolicial de Catalunya i les comissions de coordinació policial de diferents àmbits territorials i no permanents.

La Junta de Seguretat de Catalunya va acordar crear la Sala Interpolicial de Catalunya, com a instrument d'intercanvi d'informació, desenvolupament de col·laboració tècnica, alimentació de bases de dades corporatives i per tal d'anar incrementant les relacions entre els cossos policials.

D'entre les coordinacions policials, cal destacar la coordinació en matèria de policia judicial.

El Reial decret 769/1987, de 19 de juny, sobre regulació de la policia judicial, modificat pel Reial decret 54/2002, de 18 de gener, va crear dos tipus de comissions amb la finalitat d'harmonitzar i unificar la direcció en les forces policials adscrites a la investigació criminal en els seus diferents àmbits territorials. Aquestes comissions són: a) Comissió Nacional de Coordinació de la Policia Judicial. b) Comissió Provincial de Coordinació de la Policia Judicial.

Catalunya és la segona comunitat autònoma més poblada d'Espanya. Té una extensió territorial de 32.107,98 quilòmetres quadrats i una població de 7,6 milions d'habitants. Amb un elevat volum de turistes (cada any 25 milions de turistes passen les seves vacances a Catalunya), és una de les comunitats autònomes amb més visitants estrangers d'Espanya i d'Europa. Té una situació geogràfica privilegiada i estratègica, que ha afavorit les relacions comercials i econòmiques amb els territoris de l'arc mediterrani i amb els països de la resta d'Europa. Té un total de 947 municipis, dels quals 213 tenen cos de policia propi. A Catalunya, donen servei aproximadament 11.167 policies locals, 17.889 policies autonòmics (Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra) i 6.535 policies dels cossos i forces dependents del Govern central (Policia Nacional 3.388 i Guàrdia Civil 3.147). En xifres globals, a Catalunya hi ha una proporció de 4,5 policies per cada 1.000 habitants.

El sistema de seguretat pública de Catalunya es fonamenta en els principis de cooperació, col·laboració, lleialtat institucional i auxili mutu entre les autoritats, les administracions i els serveis públics amb responsabilitats en l'àmbit de la seguretat, alhora que preveu també els òrgans de coordinació i de participació ciutadana corresponents, la manifestació més elevada dels quals la constitueix el Consell de Seguretat de Catalunya.

El marc legal competencial i el model policial estan basats en els tres grans nivells de govern de l'Administració pública espanyola: l'Administració de l'Estat (central), la Generalitat de Catalunya (autonòmica) i els ajuntaments (local). Aquests nivells són concordes a la distribució de competències i al nivell de responsabilitat que té cada un en el disseny de les polítiques de seguretat. En el cas de Catalunya, cal tenir en compte que l'Administració de l'Estat, l'administració legalment competent en temes de seguretat i policia, ha traspassat aquestes competències al Govern de la Generalitat.

Una llei autonòmica és la que regula el sistema de seguretat, on s'estableixen el paper i les funcions de les administracions públiques, les autoritats en seguretat, els cossos policials i els mecanismes de cooperació, coordinació i participació. Aquesta Llei, la 4/2003, de 7 d'abril, d'ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya, defineix la composició i l'estructura del sistema de seguretat de Catalunya i estableix que la cooperació, la col·laboració, la lleialtat institucional i l'auxili mutu entre les autoritats són els principis rectors del sistema de seguretat pública de Catalunya. També disposa d'un sistema de seguretat integral i únic, amb una cultura de corresponsabilitat i orientat cap a la prevenció, el treball en xarxa i l'intercanvi d'informació entre els diferents serveis públics.

D'altra banda, l'article 164.2 de l'Estatut estableix que pertoca a la Generalitat la coordinació de l'actuació de les policies locals. La Generalitat exerceix aquesta competència mitjançant la Sub-direcció General de Coordinació de la Policia de Catalunya, dins l'estructura de la Direcció General d'Administració de Seguretat del Departament d'Interior i Seguretat Pública. Exerceix les funcions següents:

a) La promoció de la planificació, la integració i l'assignació eficient de recursos en el sistema de seguretat. b) La promoció d'instruments de millora de la qualitat en els serveis de seguretat i policia i la innovació de sistemes tecnològics. c) La promoció i estructuració d'un sistema eficient d'informació, participació i relació dels ciutadans amb el sistema de seguretat. d) L'impuls d'un servei que permeti la recepció, la resposta i el tractament de les queixes i peticions dels ciutadans en matèria de seguretat i policia. e) L'elaboració de propostes normatives, formatives, d'implantació de processos de qualitat i millora relacionades amb la policia de Catalunya. f) L'elaboració de directrius tècniques i de procediments comuns del sistema de seguretat i policia. g) Proposar criteris de col·laboració i coordinació dels serveis públics i privats de seguretat en col·laboració amb la Sub-direcció General de Seguretat Interior. h) L'elaboració de projectes, estudis, auditories i informes relacionats amb els serveis de seguretat. i) Donar suport en l'elaboració, la implantació i el seguiment de cartes de servei. j) Impulsar i participar en l'organització de cursos, jornades, congressos o seminaris, en col·laboració amb l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. k) L'estudi i la proposició d'iniciatives per millorar la coordinació i la gestió dels serveis de policia. l) La supervisió dels convenis i acords que s'hagin de subscriure en matèria de seguretat pública. m) El suport tècnic, jurídic i administratiu als òrgans consultius i de participació del sistema de seguretat. n) El suport i l'assistència tècnica a les autoritats locals del sistema de seguretat en el disseny de les polítiques locals de seguretat. o) El suport tècnic en el desenvolupament dels plans de seguretat locals, sectorials i territorials.

Els principals òrgans de coordinació i participació entre la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra i els diferents cossos locals de policia en matèria de seguretat són la Comissió de Policia de Catalunya, les comissions regionals de seguretat, les juntes locals de seguretat i les meses de coordinació operativa.