Els drets fonamentals i les llibertats publiques

Son aquells drets que es caracteritzen perque consagren un ambit de llibertat en favor de l'individu en que l'Estat no pot intervenir. Aquests drets no necessiten una llei per regular l'exercici del dret, sino per protegir-los. En tot cas, vinculen directament les administracions publiques que els han de respectar.

El reconeixement d'aquests drets es relaciona amb l'Estat de dret, en que es defensa que l'Estat ha d'abstenir-se de regular l'esfera privada de la ciutadania, i s'ha de limitar al reconeixement dels drets personals.

Entre aquests drets es troben el dret a la vida i el dret a la integritat fisica i moral (art. 15), el dret a la llibertat ideologica i religiosa i de culte (art. 16), el dret a la llibertat i a la seguretat (art. 17), el dret a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la propia imatge, el dret a la inviolabilitat del domicili i el dret al secret de les comunicacions (art. 18), la llibertat de residencia i de circulacio (art. 19).

Son drets que permeten a la ciutadania participar, directament o indirectament, en la formacio de la voluntat estatal com a membre de la comunitat politica.

El reconeixement d'aquests drets es relaciona amb l'Estat democratic, en que es garanteix el pluralisme politic i la participacio de la ciutadania en els afers publics, i se supera l'estricta separacio entre esfera privada i esfera publica propia de l'Estat liberal.

Entre aquests drets es troben el dret de llibertat d'expressio (art. 20), que inclouria la llibertat d'informacio i la llibertat de catedra, el dret de reunio i manifestacio (art. 21), el dret d'associacio (art. 22), el dret al sufragi actiu (dret a votar) i passiu (dret a ser elegit) o de participacio politica i el dret de peticio als poders publics (art. 29).

Son drets que impliquen la intervencio activa dels poders publics per garantir unes condicions de vida millor per a la ciutadania. Aixi, es garanteix l'acces a l'educacio, es protegeixen els treballadors reconeixent-los drets que els permetin defensar els seus interessos i se sotmeten els drets economics a l'interes general de la societat.

El reconeixement d'aquests drets es relaciona amb l'Estat social, que es caracteritza, entre altres questions, pel fet que l'Estat ha d'intervenir en el sistema economic i en les relacions laborals i socials, i ha de garantir un minim de prestacions per a tota la ciutadania. Entre aquests drets es troben el dret a l'educacio (art. 27), el dret al treball (art. 35), el dret a la vaga i el dret de sindicacio (art. 28) el dret a la negociacio col·lectiva (art. 37) i el dret a la propietat (art. 33).