Les declaracions de drets humans

El reconeixement i la garantia dels drets de les persones resulta un element imprescindible per a l'existencia de l'Estat de dret. La Constitucio espanyola de 1978 dedica el titol I als drets i deures fonamentals.

En un primer moment, el reconeixement dels drets s'emmarca dins el moviment constitucionalista, en el qual es defensa que els homes gaudeixen d'uns drets naturals que s'imposen als poders publics. Aquests drets es consideren innats, anteriors a l'Estat i inalienables. Dins aquest context, cal destacar com a precedents de les declaracions de drets alguns documents anglesos del segle XVII, com ara la Petition of Rights de 1628.

Un segle mes tard, al segle XVIII, en un nombre important de les colonies britaniques d'America, es van aprovar cartes de drets, la mes important de les quals es la Declaracio de drets de Virginia de 1776. Pel que fa a Europa, es va aprovar a Franca la Declaracio dels drets de l'home i del ciutada de 1789. Aquestes declaracions de drets son textos preconstitucionals, que es limiten a declarar quins son els drets dels quals son titulars les persones, i estableixen l'obligacio dels poders publics de respectar-los, sense que puguin ser objecte de cap regulacio ates el seu caracter previ i indisponible per a l'Estat.

Posteriorment, es va acordar incorporar als textos constitucionals un cataleg de drets que conformaven la part dogmatica de la constitucio, i que passaven d'aquesta manera a ser drets constitucionals. Aixi, fins a la Segona Guerra Mundial el reconeixement dels drets va consistir en l'establiment d'un cataleg de drets en els textos constitucionals dels estats, i es limitaven els efectes d'aquest reconeixement a l'ambit intern de cada Estat.

Les greus vulneracions dels drets en el periode d'entreguerres i a la Segona Guerra Mundial pels estats totalitaris (feixisme, nazisme, estalinisme) posaran de manifest la insuficiencia d'aquesta previsio interna dels drets. Es a partir d'aquest moment quan es produeix una internacionalitzacio del reconeixement dels drets humans.

Els exemples mes significatius d'aquesta internacionalitzacio son la Declaracio Universal dels Drets Humans de 1948, el Conveni europeu de drets humans i de les llibertats fonamentals de 1950, el Pacte internacional de drets civils i politics de 1966 i el Pacte internacional de drets economics, socials i culturals de 1966; i recentment, en l'ambit de la Unio Europea, la Carta dels drets fonamentals de la Unio Europea de 2000.

La Constitucio espanyola no ignora la importancia d'aquesta internacionalitzacio dels drets humans i, a l'article 10.2, estableix que les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la CE reconeix s'han d'interpretar de conformitat amb la Declaracio Universal dels Drets Humans i els tractats i acords internacionals sobre aquestes materies ratificats per l'Estat espanyol. D'acord amb aquesta previsio, el Tribunal Constitucional ha reconegut els efectes interns de les declaracions de drets i el valor de la jurisprudencia dictada pels organs creats per aquestes, i en especial la del Tribunal Europeu de Drets Humans.