La titularitat dels drets constitucionals

Les persones fisiques que tenen la nacionalitat espanyola son titulars dels drets constitucionals, sens perjudici que, per exercir determinats drets, es necessari complir certs requisits (per exemple, el dret de sufragi actiu i passiu nomes pot ser exercit pels nacionals majors d'edat).

L'apartat 1 de l'article 13 de la CE disposa que els estrangers gaudiran a Espanya de les llibertats publiques que garanteix el titol I en els termes que estableixin els tractats i la llei. L'apartat 2 preveu que nomes els espanyols son titulars dels drets reconeguts a l'article 23 (dret de sufragi i d'acces a les funcions i als carrecs publics), llevat d'allo que, d'acord amb criteris de reciprocitat, pugui establir-se per tractat o per llei per al dret de sufragi actiu i passiu en les eleccions municipals. D'acord amb aquesta previsio, el Tribunal Constitucional ha anat modulant la posicio envers els drets dels quals poden gaudir els estrangers. Hem de dir que durant molt de temps es va seguir el que estableix la STC 107/1984, es a dir, que la desigualtat de tracte entre estrangers i espanyols resultava constitucionalment admissible. Ara be, aquesta posicio es va reformular a partir de la STC 263/2007, de 7 de novembre, que imposa com a limit a tenir en compte pel legislador el de la dignitat de la persona. Aquesta Sentencia del Tribunal Constitucional i l'actual redaccio de la Llei 4/2000, d'11 de gener, de drets i llibertats dels estrangers a Espanya, reformada per la Llei organica 8/2000, de 22 de desembre, i reformada tambe parcialment per la Llei organica 2/2009, d'11 de desembre, situen l'actual marc de titularitat. A grans trets podem dir que existeix la classificacio seguent:

Drets dels quals son titulars tant els nacionals com els estrangers en les mateixes condicions, perque son drets que pertanyen a les persones pel sol fet de ser-ho. Exemples: dret a la vida, a la integritat fisica i moral, dret a la tutela judicial efectiva, dret a la llibertat.

Drets dels quals son titulars els nacionals i poden ser-ho tambe els estrangers, pero d'acord amb les condicions previstes a la llei. Aixi, la llei pot introduir limits per a l'exercici dels drets sempre que es respecti el seu contingut minim. En aquest sentit, la Llei organica 4/2000, d'11 de gener, de drets i llibertats dels estrangers a Espanya (reformada per la Llei organica 8/2000, de 22 de desembre, i reformada tambe parcialment per la Llei organica 2/2009, d'11 de desembre), tendeix a una equiparacio entre els nacionals i els estrangers que es troben a Espanya en relacio amb la titularitat d'alguns drets que, segons la Sentencia, tinguin vinculacio amb el dret a la dignitat. Per exemple, els reconeix el dret de reunio i manifestacio i el dret d'associacio. Val a dir que el TC en aquella Sentencia va determinar que la definicio constitucional del dret de reunio, realitzada per la jurisprudencia i la seva vinculacio amb la dignitat de la persona, feien necessari reconeixer un contingut minim d'aquell dret a la persona independentment de quina fos la situacio en que es trobes -resident legalment o no a l'Estat espanyol. Tambe es reconeix el dret a la vaga i el dret a l'educacio. Amb tot, el Tribunal Constitucional admet que el legislador pugui condicionar l'exercici d'aquests drets.

Drets dels quals nomes son titulars els nacionals. Seria el cas del dret de sufragi i d'acces a funcions i carrecs publics. No obstant aixo, els estrangers residents tenen dret segons el que disposa l'article 6 de la Llei organica 4/2000, d'11 de gener, de drets i llibertats publiques, segons la modificacio introduida per la Llei organica 2/2009, d'11 de desembre, al sufragi a les eleccions municipals.