Els drets, els deures i els principis rectors

La novetat destacada de la inclusio d'un cataleg de drets a l'EAC de 2006 dota d'un contingut explicit la condicio politica de ciutadania. Conve precisar que la declaracio estatutaria de drets no afecta el regim general dels drets fonamentals previst en el titol I de la CE i en les lleis organiques que els despleguen. Aixi, es declara expressament que la ciutadania de Catalunya es titular dels drets i deures reconeguts per l'Estatut, la Constitucio, la Unio Europea, la Declaracio Universal dels Drets Humans, el Conveni europeu per a la proteccio dels drets humans i els altres tractats en aquesta materia subscrits per Espanya. Els poders publics de Catalunya han de promoure el ple exercici de les llibertats i els drets, aixi com les condicions perque la llibertat i la igualtat de les persones i els grups siguin reals i efectives (articles 4 i 15 EAC).

Dins d'aquest marc general, els drets previstos estatutariament son els vinculats amb els ambits propis de l'autonomia de Catalunya. En molts suposits s'incorporen a l'EAC drets ja recollits previament per la legislacio sectorial catalana (per exemple, drets linguistics, acces als serveis socials, participacio escolar), i se'ls confereix una garantia estatutaria. El reconeixement estatutari de drets i deures no atribueix directament competencies a la Generalitat, ni implica cap modificacio del sistema de distribucio de competencies amb l'Estat.

Els drets reconeguts en els capitols I, II i III del titol primer de l'EAC es configuren basicament com a drets subjectius, sens perjudici de la seva configuracio legal posterior en la majoria de casos. Pel que fa al contingut, els drets es projecten en els ambits civil i social (per exemple, prestacions familiars, educacio, cultura, salut, habitatge, medi ambient o consum), politic i de relacio amb les administracions (participacio, bona administracio o proteccio de dades) i linguistic (opcio linguistica davant les administracions o ensenyament).

Quant a les garanties, els drets vinculen tots els poders publics de Catalunya (i, en el cas dels drets linguistics que l'afecten, tambe l'Administracio de l'Estat) i, d'acord amb la naturalesa de cada dret, els particulars. Es preveu que el Parlament ha d'aprovar per llei la Carta dels drets i deures de la ciutadania de Catalunya, i es reserven la regulacio essencial i el desplegament directe dels drets a la llei. Finalment, es preveu una garantia jurisdiccional especifica, per mitja d'un recurs davant el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (capitol IV).

Per la seva banda, els principis rectors recollits en el capitol V del titol primer de l'EAC tenen un paper orientador de les politiques publiques dels poders publics de Catalunya. Els ambits materials sobre els quals es projecten coincideixen substancialment amb els dels drets. Amb tot, les garanties dels principis rectors son inicialment mes reduides: a mes d'informar la legislacio positiva, la practica judicial i l'actuacio dels poders publics, s'estableix que son exigibles davant la jurisdiccio d'acord amb les normes que els despleguen.