Les competencies de la Generalitat de Catalunya

L'establiment d'una tipologia de les competencies en els articles 110 a 112 EAC es basa en les modalitats d'atribucio de les potestats o funcions juridiques a l'ens autonomic i/o estatal sobre les distintes materies. Les competencies de la Generalitat son de tres tipus:

a) Les competencies exclusives atribueixen de manera integra la potestat legislativa, la potestat reglamentaria i la funcio executiva, de manera que correspon unicament a la Generalitat l'exercici d'aquestes potestats en els ambits de competencia exclusiva. Amb aquesta definicio es limita la possibilitat d'ingerencia estatal en materies de competencia exclusiva de la Generalitat, i es garanteix la possibilitat d'aquesta d'establir politiques. Malgrat aixo, en certes materies de competencia exclusiva s'afegeix la clausula "respectant el que estableixi l'Estat en exercici de les seves competencies en materia de..." (per exemple, en els articles 116 i 120 EAC, quan esmenten les competencies estatals dels articles 149.1.13 i 149.1.16 CE). Cal precisar que aquesta formula fixa un limit en l'exercici de la competencia per part de la Generalitat, pero no afecta la seva titularitat.

b) Les competencies compartides atribueixen a la Generalitat la potestat legislativa, la potestat reglamentaria i la funcio executiva, en el marc de les bases que fixi l'Estat. Amb aixo s'indica que, en l'aspecte material, les bases no poden ser regles concretes o detallades i, en l'aspecte formal, no poden fixar-se per mitja de reglaments o actes administratius. D'aquesta manera es preten garantir un ambit per al desplegament i la concrecio de les bases per mitja de lleis autonomiques, que permeti a la Generalitat establir politiques propies. Amb tot, les excepcions previstes als esmentats criteris generals de configuracio de les bases resten en mans de l'Estat, ja que no es circumscriuen als establerts de manera expressa pel text estatutari.

c) Les competencies executives atribueixen a la Generalitat la potestat reglamentaria, que compren l'aprovacio de disposicions per a l'execucio de la normativa de l'Estat, i tambe la funcio executiva. Aquesta darrera inclou la potestat d'organitzacio de la propia administracio i, en general, totes les funcions i activitats que l'ordenament atribueix a l'Administracio publica (per exemple, de certificacio, registre, autoritzacio, etc.). Pel que fa a les potestats normatives, la principal novetat es el reconeixement a la Generalitat de la potestat de dictar reglaments executius de caracter material (ad extra), mentre que abans es limitava als reglaments organitzatius (ad intra).

El titol IV de l'EAC tambe fa referencia a una serie de principis i criteris que contribueixen a fer mes precisa l'articulacio competencial establerta entre l'Estat i la Generalitat. En termes generals, la mencio d'aquests principis i criteris preten evitar que l'actuacio duta a terme per l'Estat, emparant-se en elements diversos, desvirtui el sistema competencial en perjudici de la integritat de les competencies autonomiques.

En primer lloc, pel que fa a l'activitat de foment (per exemple, subvencions o ajuts economics), es precisa quina sera la intervencio de la Generalitat d'acord amb el tipus de competencia que tingui reconeguda sobre la materia o sector de la realitat afectats. D'acord amb la jurisprudencia constitucional, sovint no respectada per l'Estat, aquest te la possibilitat de destinar recursos propis a qualsevol ambit o activitat, pero sense alterar el sistema de distribucio de competencies que hi regeix.

Segonament, es preveu la participacio de la Generalitat en l'exercici de les competencies estatals, que pot articular-se per mitja dels mecanismes establerts en el titol V ("De les relacions institucionals de la Generalitat"), o be mitjancant tecniques previstes en regular les materies concretes de competencia autonomica, en que es preveu l'emissio preceptiva d'informes previs (per exemple, en materia d'energia o infraestructures del transport) o be l'acord previ dels dos ens (aixi, en materia d'inversions de l'Estat a Catalunya en bens i equipaments culturals).

En tercer lloc, es reconeix la projeccio de les competencies de la Generalitat en relacio amb la Unio Europea i amb l'accio exterior. D'una banda, es precisa que la presencia de la normativa de la Unio Europea no altera la distribucio de competencies, de manera que la Generalitat desenvolupa i aplica el dret europeu en l'ambit de les seves competencies i participa en els assumptes de la Unio quan afectin les seves competencies. D'altra banda, s'estableix la possibilitat de la Generalitat de dur a terme accions amb projeccio exterior derivades directament de les seves competencies.

Finalment, pel que fa l'abast territorial de les competencies de la Generalitat, s'estableix que en principi el seu ambit material esta referit a Catalunya, si be s'afegeixen dos principis destinats a evitar el trasllat automatic a l'Estat de les competencies que tenen un objecte mes ampli: la competencia de la Generalitat sobre la part d'aquest objecte situada en el seu territori i, quan l'objecte no es pot fraccionar, la previsio d'instruments de col·laboracio entre les comunitats autonomes afectades i, subsidiariament, la coordinacio per l'Estat d'aquestes comunitats.

Les materies de competencia de la Generalitat s'enumeren per ordre alfabetic en el capitol II del titol relatiu a les competencies (articles del 116 al 173). La llargaria d'aquesta part del text respon a la tecnica legislativa utilitzada, consistent en l'especificacio, en el si de cada article, de les submateries o subsectors que integren la materia corresponent. Aquesta sistematica permet subdistingir, dins d'una mateixa materia, els sectors que son objecte d'una competencia exclusiva, compartida o executiva de la Generalitat. A mes, en cada article, la llista de submateries es precedida de la clausula "en tot cas", indicativa que l'enumeracio no es tancada o exhaustiva, tot permetent l'addicio d'altres subsectors connectats amb la materia principal.

A mode d'exemple, es pot esmentar el regim d'exclusivitat que preval en materies com ara l'agricultura, la industria, l'ordenacio administrativa del comerc o els transports terrestres que transcorrin integrament per Catalunya; la identificacio de subsectors en regim d'exclusivitat en materies que anteriorment es consideraven genericament objecte d'una competencia compartida, com l'educacio i els mitjans de comunicacio; la configuracio com a exclusives de funcions concretes que havien estat discutides per l'Estat (com la fixacio d'horaris comercials dins l'ordenacio comercial); el reforcament de la competencia sobre el dret civil catala; l'explicitacio de la competencia exclusiva sobre la llengua propia, o la incorporacio a les llistes competencials de materies de subsectors nous, com ara la immigracio o les comunicacions electroniques. Tanmateix, es poden trobar encara alguns suposits en els quals no es defineix el tipus de competencia de la Generalitat (per exemple, en la promocio de l'activitat economica, l'ordenacio farmaceutica o algunes submateries d'immigracio).