Contingut i estructura

La naturalesa juridica de l'Estatut condiciona el contingut d'aquesta norma. L'article 147.2 CE estableix un contingut minim o obligatori de tots els estatuts. Aquest precepte estableix una reserva estatutaria, de manera que les materies que esmenta han de ser necessariament regulades pels estatuts, concretament:

a) La denominacio de la comunitat autonoma que s'ajusti millor a la seva identitat historica (article 1 EAC). b) La delimitacio del territori de la comunitat autonoma (article 9 EAC). c) La denominacio, l'organitzacio i la seu de les institucions autonomes propies (titol II EAC). d) Les competencies assumides dins del marc establert per la Constitucio i les bases per al traspas dels serveis corresponents (titol IV EAC).

La reserva d'aquestes materies a l'Estatut no impedeix totalment que altres normes completin la regulacio estatutaria. Aixi, pel que fa a les institucions d'autogovern, l'Estatut de 1979 deixava un espai per a una regulacio de detall per la Llei 3/1982, de 23 de marc, del Parlament, el president i el Consell Executiu (enllacant amb la tradicio de l'anomenat Estatut interior de 1933). I, en l'ambit competencial, sens perjudici de la funcio estatutaria de delimitacio de les competencies, la comunitat autonoma pot rebre noves competencies en virtut de les lleis estatals de l'article 150 CE (llei marc i llei organica de transferencia o delegacio).

Altres materies especifiques que la CE remet als estatuts son: la declaracio d'oficialitat de la llengua oficial propia (art. 3.2 CE i 6 EAC), el reconeixement de banderes i ensenyes propies (art. 4.2 CE i 8 EAC), el procediment de designacio dels senadors de representacio autonomica (art. 69.5 CE i 61 EAC) o la celebracio de convenis amb altres comunitats autonomes (art. 145.2 CE), entre d'altres.

A mes de les materies anteriors, explicitament previstes per la Constitucio, tots els estatuts d'autonomia han inclos tambe altres materies (per exemple, la hisenda propia, les fonts del dret, els ens locals o aspectes de l'Administracio de justicia), cosa que posa de manifest que el seu contingut es en realitat mes ampli. Aixo te com a efecte l'extensio a aquestes altres materies de la proteccio estatutaria, derivada del regim especific de reforma i de la forca especial d'aquesta norma en el si de l'ordenament.

La questio de quins continguts eventuals poden incorporar-se a la norma estatutaria s'ha plantejat respecte de la regulacio mes amplia introduida per la reforma de l'EAC de 2006. Els criteris a l'hora de valorar aquests continguts extres son la seva connexio amb el contingut necessari i la seva adequacio a la funcio constitucional de l'Estatut, com a norma institucional basica (o constitucio) de la comunitat autonoma i com a norma que defineix la posicio estatutaria de la comunitat en el si de l'Estat. En aquest sentit, cal considerar plenament legitima la inclusio a l'EAC d'un cataleg de drets i deures dels ciutadans, ates que responen al significat de norma institucional basica i es vinculen amb les competencies de la Generalitat.

L'EAC de 2006 presenta una estructura mes complexa que el text precedent de 1979, com a consequencia de la major extensio i de la utilitzacio de noves tecniques legislatives. A banda del preambul, l'articulat s'ordena en titols, capitols i -nomes pel que fa a alguns capitols- seccions. Fent un paral·lelisme amb les constitucions, dins del text estatutari es pot distingir una part dogmatica (principis generals, drets i deures dels ciutadans i principis rectors) i una part organica (institucions, competencies, relacions institucionals i financament, a mes del procediment de reforma).

L'estructura de l'EAC es la seguent:

1. Preambul: Recull el conjunt de motivacions que fonamenten la regulacio estatutaria. No te valor normatiu, pero es un element important per a la interpretacio del text. Com a aspectes mes destacables cal esmentar: les invocacions al passat historic, el dret inalienable de Catalunya a l'autogovern, i la voluntat de construir una societat democratica i avancada, solidaria amb el conjunt d'Espanya i incardinada a Europa. En el preambul hi consta una referencia al caracter de Catalunya com a nacio, quan es diu: "El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a nacio d'una manera ampliament majoritaria. La Constitucio espanyola, en l'article segon, reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat".

2. Articulat: Aquesta part inicial de l'articulat estatutari conte els principis i les definicions generals relatius als elements fonamentals de l'autogovern catala, en els vessants identitari i institucional:

a) Catalunya es definida com a nacionalitat, que exerceix el seu autogovern constituida en comunitat autonoma, d'acord amb la Constitucio i amb l'Estatut. Es fa tambe una invocacio als drets historics del poble catala com a fonament de l'autogovern de Catalunya, dels quals deriva una posicio singular de la Generalitat en ambits com el dret civil, la llengua, la cultura -i la projeccio d'ambdues en l'ensenyament- i el sistema institucional (articles 1 i 5 EAC).

b) La Generalitat es defineix com el sistema institucional en que s'organitza politicament l'autogovern de Catalunya. Integren aquest sistema, a mes de les institucions politiques basiques (Parlament, Presidencia i Govern), els organs de rellevancia estatutaria (Sindic de Greuges, Consell de Garanties Estatutaries) i els ens locals (municipis, vegueries i comarques). S'estableix la capitalitat de Barcelona, que es la seu permanent del Parlament, la Presidencia i el Govern (articles 2 i 10 EAC).

c) El territori de Catalunya es fa correspondre amb els limits geografics i administratius actuals de la Generalitat. Les normes i disposicions de la Generalitat tenen eficacia territorial, sens perjudici de les excepcions que es prevegin. Pel que fa a l'element personal, la condicio politica de catalans o ciutadans de Catalunya es reconeix als ciutadans espanyols que tenen veinage administratiu a Catalunya, aixi com als espanyols residents a l'estranger que han tingut darrerament aquest veinage i ho sol·licitin (articles 7, 9 i 14 EAC).

d) L'ordenament linguistic es fonamenta en la definicio del catala com a llengua propia de Catalunya i el reconeixement de l'oficialitat de les llengues catalana i castellana. El catala es la llengua d'us normal i preferent de les administracions publiques i els mitjans de comunicacio publics de Catalunya i la llengua normalment emprada en l'ensenyament. De l'oficialitat deriven els drets d'utilitzar i coneixer i el deure de coneixement de les dues llengues oficials. L'establiment del darrer deure permet l'equiparacio juridica del catala respecte del que estableix l'article 3.1 CE per al castella (article 6 EAC).

e) Els simbols nacionals de Catalunya son la bandera tradicional quadribarrada, la Diada de l'Onze de Setembre i l'himne "Els segadors" (article 8 EAC).

f) L'Aran es reconeix com a realitat occitana dotada d'identitat cultural, historica, geografica i linguistica, que ha de ser protegida per mitja d'un regim juridic especial. L'aranes, denominacio que rep la llengua occitana a l'Aran, es declara llengua propia d'aquest territori i oficial a Catalunya, d'acord amb l'Estatut i les lleis (article 11 EAC).

Titol primer: "Dels drets, deures i principis rectors" (articles del 15 al 54) - Capitol I: "Drets i deures de l'ambit civil i social" - Capitol II: "Drets en l'ambit politic i de l'Administracio" - Capitol III: "Drets i deures linguistics" - Capitol IV: "Garanties dels drets estatutaris" - Capitol V: "Principis rectors"

Titol segon: "De les institucions" (articles del 55 al 94) - Capitol I: "El Parlament" - Capitol II: "El president o presidenta de la Generalitat" - Capitol III: "El Govern i l'Administracio de la Generalitat" - Capitol IV: "Les relacions entre el Parlament i el Govern" - Capitol V: "Altres institucions de la Generalitat" - Capitol VI: "El govern local" - Capitol VII: "Organitzacio institucional propia de l'Aran"

Titol tercer: "Del poder judicial a Catalunya" (articles del 95 al 109) - Capitol I: "El Tribunal Superior de Justicia i el fiscal o la fiscal superior de Catalunya" - Capitol II: "El Consell de Justicia de Catalunya" - Capitol III: "Competencies de la Generalitat sobre l'Administracio de justicia"

Titol quart: "De les competencies" (articles del 110 al 173) - Capitol I: "Tipologia de les competencies" - Capitol II: "Les materies de les competencies"

Titol cinque: "De les relacions institucionals de la Generalitat" (articles del 174 al 200) - Capitol I: "Relacions de la Generalitat amb l'Estat i amb altres comunitats autonomes" - Capitol II: "Relacions de la Generalitat amb la Unio Europea" - Capitol III: "Accio exterior de la Generalitat"

Titol sise: "Del financament de la Generalitat" (articles del 201 al 221)

Titol sete: "De la reforma de l'Estatut" (articles 222 i 223)

3. Disposicions: quinze disposicions addicionals, dues disposicions transitories, una disposicio derogatoria i quatre disposicions finals.