Els climes a Catalunya

A Catalunya hi ha una gran diversitat tèrmica. Així, les temperatures mitjanes anuals varien entre els 17,1°C de Tortosa, situada a 50 m d'altitud, i els 3°C d'Estany Gento, que es troba per damunt dels 2.000 m.

S'entén per temperatura la quantitat de calor que té una massa d'aire. Per conèixer la temperatura s'utilitza un instrument anomenat termòmetre i fan falta un mínim de 10 anys de registres tèrmics diaris per tal de poder obtenir una mitjana anual representativa. La unitat de mesura més habitual és el grau Celsius. En aquesta escala, a nivell del mar, 0 graus es correspon amb el punt de congelació i 100 graus amb el d'ebullició de l'aigua.

Aquestes temperatures mitjanes expressen les principals tendències, però si s'observen les dades de temperatura diària es pot veure que no sempre les temperatures més baixes es donen als punts més elevats. Durant l'hivern, en algunes planes interiors, com la plana de Vic, es dona aquest fenomen, conegut com inversió tèrmica (és a dir, el no acompliment del gradient tèrmic, és a dir, com més altitud menys temperatura, en una relació mitjana de 0,6 graus per cada 100 metres d'ascens vertical).

Aquesta inversió tèrmica es dona en dies d'hivern amb estabilitat atmosfèrica (domini d'un anticicló), en què l'aire fred s'acumula en els fons de les valls i a les planes formant una densa capa de boira que en alguns casos pot durar dies i que no permet que l'aire proper al terra s'escalfi, cosa que dona lloc a temperatures més baixes respecte als relleus propers.

Un altre fet que cal tenir en compte respecte a la variació de les temperatures és l'amplitud tèrmica, relacionada amb la proximitat d'un punt determinat del territori a la costa. L'amplitud tèrmica és la diferència entre la temperatura màxima i la mínima d'un període determinat de temps, tot i que quan s'evidencia més és en la variació diària de la temperatura.

Així, com més lluny del mar, més amplitud tèrmica, mentre que els sectors litorals i els més oberts a la influència del mar són els que tenen una amplitud tèrmica menor. Consegüentment els climes més allunyats del mar es caracteritzen per tenir unes majors variacions tèrmiques al llarg del dia i de l'any, a diferència dels climes litorals, que són protagonitzats per una major estabilitat de les temperatures.

S'entén per precipitació la caiguda d'aigua en forma de partícules sòlides o líquides que arriben a terra. S'utilitza com a instrument de mesura el pluviòmetre i la seva unitat de mesura és el mil·límetre per metre quadrat o el litre per metre quadrat. Cal un mínim de 30 anys de registres diaris per tal que les dades siguin vàlides.

Els climes mediterranis es caracteritzen per tenir precipitacions molt irregulars. A Catalunya, la varietat de climes comporta una alta irregularitat en el règim de precipitacions. En general, són més elevades a les zones de muntanya, als sectors més propers a la costa i a la Vall d'Aran. En canvi, les planes de ponent i els sectors baixos de les valls presenten registres de precipitació anuals més baixos, sovint per l'efecte d'ombra pluviomètrica dels relleus que els envolten.

Una característica de la precipitació a Catalunya és el seu règim irregular. Durant la primavera i la tardor es recull, en la majoria dels casos, bona part de la precipitació anual, sovint en forma de tempestes molt intenses, ocasionades pel fenomen de la gota freda. A l'estiu plou molt a la zona del Pirineu i molt poc a les planes de ponent i la meitat sud. La precipitació mitjana mensual del mes d'agost a la Molina és de 123 mm (1.267 mm anuals), mentre que a Lleida és de 24 mm (326 mm anuals). A l'hivern les pluges solen ser escasses a tot arreu, excepte a les zones d'alta muntanya, on sovint són en forma de neu.

La irregularitat de les precipitacions i especialment el fenomen de la gota freda converteixen les precipitacions en un dels principals riscos climàtics a Catalunya. Les inundacions i les riuades en els períodes d'altes precipitacions són recurrents any rere any. Alhora, la gestió d'aquesta aigua en els períodes de sequera, que cada cop són més freqüents, és un dels principals reptes dels països mediterranis en aquest segle XXI.