Transformacions policials durant el segle XIX

El segle XIX va suposar un canvi en la institucionalització del poder. La nació i l'estat es configuraren com els eixos bàsics de l'ordenament polític. La monarquia absolutista deixà pas a l'estat liberal, i aquest implicà canvis en el sistema penal i en el sistema de seguretat, cosa que obligà a la formació d'un aparell policial diferent adequat als nous temps.

El segle XIX s'inaugura, policialment parlant, amb la força revolucionària de la Milícia Nacional, profundament civil i local, que serà dissolta quan s'abandonin els projectes liberals més progressistes. Però, com se sap, la vertebració més important de les estructures polítiques, administratives, jurídiques i policials de l'Estat espanyol es va dur a terme a partir del liberalisme conservador, ja que, un cop en el poder, va fer que el sistema de seguretat i control de l'ordre públic girés entorn de tres conceptes: la militarització, la centralització i una concepció profundament conservadora de la societat. En aquests principis rau la fundació, el 1844, de la Guàrdia Civil, que va portar el nou Estat fins als últims racons de la Península i va esdevenir l'eix troncal de la seguretat pública.

Els Mossos van perviure gairebé tota la centúria i van continuar formant part del territori i del país. D'aquesta manera, es van convertir en unes forces auxiliars, reconegudes pel nou ordre i pel nou sistema policial gràcies al fet que participaven del fur militar. El que sí va ser diferent fou el seu comandament: la família Veciana ja no va controlar més el cos i des de 1835-1837 es va posar en mans d'oficials provinents de l'exèrcit.

Alhora, en el decurs del segle XIX, i fruit del mateix progrés urbà i de la necessitat d'organitzar la vida i la convivència en uns nuclis urbans que creixien i que calia fer habitables i segurs, van començar a aparèixer les primeres policies municipals que, juntament amb els serenos i els alcaldes de barri, completaven les estructures de seguretat dependents dels ajuntaments. La Constitució de 1812 ja havia consagrat als alcaldes la funció de vetllar per la pau i la seguretat dels veïns. Aquesta facultat fou refermada per altres normes i lleis que es limitaven a recollir una tradició moderna i una d'antiga: la moderna, l'herència de la Milícia Nacional, que serà suprimida atès que representava l'opció burgesa, que no va reeixir en la construcció de l'Estat, com a institució civil, descentralitzada i que, sovint, aixoplugava els elements més radicals; l'antiga, la tradició d'autodefensa de les comunitats urbanes i la seva responsabilitat en la gestió de l'ordre públic, amb els ciutadans fent guàrdies, els quals garantien una mínima pau pública segons les necessitats i les formes que els costums i la zona geogràfica marcaven: el sometent, la partida o la ronda. La Guàrdia Municipal de la ciutat de Barcelona, per exemple, va ser creada el 26 de novembre de 1843, però ja recollia uns precedents, i esdevindria una de les més reeixides i importants de Catalunya.

Un cop liquidada l'experiència del Sexenni revolucionari, que havia dissolt el cos dels Mossos d'Esquadra i encarrilat el sistema polític de la Restauració, el 1875 es començà a replantejar el restabliment del cos dels Mossos d'Esquadra, i a partir de 1880 es va reorganitzar definitivament.

Tot i ser mal vistos per les classes populars urbanes, els Mossos gaudien d'una certa fama entre àmplies capes de la pagesia de l'interior del país, i tenien el suport de Capitania i d'una part de la burgesia catalana. Però, alhora, resultaven útils si tenim en compte la manera de veure l'ordre públic per part de la Restauració ja que, un cop acabada l'última Guerra Carlina, es volia restablir l'ordre institucional i la monarquia en la persona d'Alfons XII. En aquest sentit, qualsevol instrument que garantís la pau pública i el control de la situació política, com el caciquisme, era vist amb bons ulls. És en aquest context que la Diputació Provincial de Barcelona restituí els Mossos d'Esquadra el 1877 i n'aprovà el Reglament el 1880. Continuava el seu paper d'auxiliar rural de la Guàrdia Civil en la mesura que enfortien l'ordre en unes zones on moltes funcions policials no estaven ben cobertes, i col·laboraven en la defensa de la propietat privada al camp. La resta de diputacions provincials, menys poblades i amb una seguretat pública menys conflictiva, van optar per continuar només amb la Guàrdia Civil.