L'origen dels Mossos d'Esquadra

Avui, l'origen dels Mossos d'Esquadra, l'actual cos de la policia de Catalunya, ens és força conegut i no representa cap focus de polèmica historiogràfica i política com fins fa uns anys, quan hi havia la tradició que suposava la seva creació el 1690 i donava tot el protagonisme als Veciana. Tot i això, recerques en curs ben segur que en perfilaran millor l'origen, les característiques en el moment de la seva formació i el paper de Pere Anton Veciana.

Quin era el veritable origen de les Esquadres de Catalunya? Per quin motiu i per quina raó va ser creat aquest cos policial i militar? Qui va ésser el seu veritable fundador? En quin any i en quin lloc va tenir lloc la seva fundació o creació?

El 1719 les tensions amb França van fer situar l'exèrcit a la frontera, per la qual cosa calia crear una força policial que controlés l'interior del territori. Per fer aquesta tasca, el capità general i la Reial Audiència van organitzar unes esquadres de paisans, distribuïdes pels corregiments. Quan la tensió bèl·lica fronterera va desaparèixer, el 1721, es va considerar convenient desfer aquestes colles de veïns armats o esquadres. De fet, la major part van ser desarmades i van desaparèixer, però la de Valls, amb destacaments a Riudoms i Rodonyà, es va mantenir sota la comandància única de Pere Anton Veciana. En aquest període es van institucionalitzar els Mossos d'Esquadra. L'any 1723 es van remodelar i ampliar les esquadres i, aquest any, Pere Anton Veciana i Rabasa en fou nomenat el comandant.

Els Mossos representarien, en primera instància, una força policial típicament reial i borbònica, controladora de l'ordre públic en un territori amb algun austriacista derrotat però armat que calia perseguir, i amb una població a la qual s'havia prohibit el sometent i la possibilitat de portar armes.

Al llarg del segle XVIII, els Mossos sempre van ser comandats per la família Veciana, a qui es premiava la fidelitat monàrquica filipista. Mentrestant, el cos s'anava convertint en un cos policial preparat i efectiu, tota una innovació policial pel que fa a l'exercici de les seves funcions, a partir dels anys quaranta del segle XVIII, i transformant-se en un precedent de les policies modernes. No tan sols creixeria pel territori, sinó que es convertiria en la policia més avançada en termes policials moderns i ben representativa de la realitat d'una Catalunya que estava en uns moments de canvis i transformacions demogràfiques, agrícoles i comercials. Això va fer, fins i tot, que a la segona meitat de segle el model fora exportat a altres zones de la monarquia per a la seva implantació.