Les forces de seguretat i la seva història

Qualsevol sistema de seguretat pública implica una policia concreta, concebuda d'una determinada manera i amb unes funcions precises, conseqüència, tot plegat, de l'evolució històrica, d'una banda, i de la realitat del moment, de l'altra. Una estructura policial és impossible d'entendre si no es té en compte el marc d'organització econòmica, social i política d'una societat. En definitiva, la funció policial remet sempre al poder --en totes les seves formes-- i a la manera com aquest poder es relaciona amb la seva societat. La història de la policia resulta, doncs, la radiografia de la història concreta de les poblacions, de les seves vicissituds i de les seves tensions.

La funció policial, en les seves diverses formes, és una de les més antigues com a expressió de l'autoritat. A mesura que una societat es va fent més complexa i s'estructura políticament, hi trobem aquells que, en defensa d'uns interessos i com a braç del poder, realitzen una tasca policial per tal de preservar-lo.

El feudalisme, amb la consegüent parcel·lació dels poders, va comportar que cada un d'ells refermés el seu propi sistema de seguretat. Pel que fa al nostre país, l'evolució institucional de la corona catalanoaragonesa va suposar la formació d'estructures de defensa armades per tenir cura dels interessos de la monarquia. La major part del país, sotmesa a la jurisdicció de barons eclesiàstics i laics (entre els quals figurava alguna ciutat), escapava a la vigilància normal de l'autoritat reial, amb la qual cosa l'ordre públic era també responsabilitat d'ells. A Catalunya no va existir mai un cos permanent de policia i el manteniment de l'ordre s'exercia a través de la repressió més que de la prevenció. Un fet fonamental fou la defensa de la Pau i Treva i la col·laboració de la població, a través del sometent i del sagramental.