La transferència de les facultats d'execució de la legislació de l'Estat en matèria de trànsit va ser una reivindicació històrica de la Generalitat de Catalunya des dels inicis de l'actual etapa democràtica fins al 1980.
La transferència de competències executives a la Generalitat en matèria de trànsit, circulació de vehicles i seguretat viària, per la via de l'article 150.2 de la Constitució espanyola, mitjançant la Llei orgànica de transferència de competències executives en matèria de trànsit i circulació de vehicles de motor a la Comunitat Autònoma de Catalunya, va ampliar la capacitat de la Generalitat d'actuar en matèria de seguretat viària i va adaptar l'àmbit funcional de determinats òrgans del Departament de Governació amb la creació del Servei Català de Trànsit.
El Servei Català de Trànsit és un organisme autònom de caràcter administratiu adscrit al Departament d'Interior i Seguretat Pública, creat a l'empara de la Llei 14/1997, de 24 de desembre. Exerceix les competències que en matèria de trànsit, circulació de vehicles i seguretat viària van ser atribuïdes a la Generalitat de Catalunya per la Llei orgànica 6/1997, de 15 de desembre, de transferència de competències executives en matèria de trànsit i circulació de vehicles de motor a la Comunitat Autònoma de Catalunya.
És competència del Servei Català de Trànsit impulsar l'elaboració, cada tres anys, del Pla de seguretat viària i els programes inclosos en aquest Pla, en el marc de la Comissió Interdepartamental per a la Millora de la Seguretat Viària, els quals han de ser aprovats pel Govern i tramesos al Parlament de Catalunya. El Pla de seguretat viària és el document clau que revisa i proposa les línies estratègiques a seguir i les actuacions a realitzar per aconseguir els objectius generals de seguretat viària. El Pla de seguretat viària es vertebra en tres línies d'actuació, cadascuna de les quals engloba les mesures necessàries per assolir l'objectiu comú:
a) Lluita contra la velocitat excessiva o inadequada. b) Cooperació amb els ajuntaments i l'àmbit local en matèria de seguretat viària. c) Combinació de criteris de caràcter mediambiental amb els propis de seguretat viària i mobilitat.
El Pla de seguretat viària (PSV) 2021-2023 és el primer pla amb accions concretes que despleguen els objectius i les línies estratègiques del Pacte Nacional per a la Mobilitat Segura i Sostenible 2021-2030. Els objectius primordials del PSV són la reducció del 15% de les víctimes mortals l'any 2023 respecte al 2021, amb l'horitzó de zero víctimes mortals el 2050, implantar una mobilitat més segura i al mateix temps sostenible, saludable, connectada i automatitzada, així com objectius específics per a la protecció dels usuaris més vulnerables de la mobilitat.
L'estructura del Servei Català de Trànsit s'articula en tres subdireccions: Sub-direcció General de Serveis, Sub-direcció General de Gestió del Trànsit i Sub-direcció General de Seguretat Viària. També depèn del director del Servei Català de Trànsit l'àmbit funcional de comunicació i informació en matèria de seguretat viària, el qual n'exerceix la direcció. Territorialment, s'estructura en quatre serveis territorials de Trànsit (Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona), que a la vegada s'estructuren cadascun d'ells en la Secció de Seguretat Viària i la Secció de Procediment.
Els delegats territorials del Govern de la Generalitat són competents, sens perjudici de les competències municipals, per imposar multes i sancions en matèria de trànsit, circulació de vehicles i seguretat viària. Poden assumir la competència sancionadora per infraccions de normes de circulació en vies urbanes que corresponen als alcaldes, sempre que hi hagi un conveni subscrit en aquesta matèria entre l'ajuntament afectat i el Servei Català de Trànsit.
El Servei Català de Trànsit pot actuar com a organisme recaptador per la via de constrenyiment de les sancions derivades de les denúncies formulades a infractors residents en un municipi diferent del de la comissió de la infracció, si així s'ha establert en el conveni corresponent subscrit entre l'ajuntament afectat i el Servei Català de Trànsit.
El Servei Català de Trànsit i la Direcció General de Policia exerciran coordinadament les funcions següents:
- Gestionar i controlar el trànsit en vies interurbanes, i en travessies o en vies urbanes que afectin la circulació interurbana, si hi ha un acord previ, amb l'autoritat local corresponent, sens perjudici de les competències dels municipis en aquesta matèria. - Adoptar les mesures necessàries per garantir la seguretat i la fluïdesa en el trànsit de les carreteres. - El Departament d'Interior i Seguretat Pública i el Servei Català de Trànsit han de tenir present en la seva actuació les de la resta de departaments de la Generalitat i de les altres administracions públiques amb competències concurrents i complementàries en matèria de trànsit i circulació de vehicles i seguretat viària presents a Catalunya.
El Servei Català del Trànsit té adscrits una sèrie d'òrgans:
a) L'Observatori de la Seguretat Viària. És un òrgan col·legiat de consulta, col·laboració i participació que té com a finalitat impulsar les polítiques de seguretat viària que contribueixin a la reducció de la sinistralitat a la xarxa viària catalana i a protegir els drets de les víctimes dels sinistres viaris.
b) La Comissió Catalana de Trànsit i Seguretat Viària. És l'òrgan consultiu i de participació superior a Catalunya en matèria de trànsit, circulació i seguretat viària, sens perjudici de les funcions i de les competències dels òrgans que la legislació vigent estableix en els sectors de la seguretat viària, el trànsit i la circulació.
c) La Comissió Interdepartamental per a la Millora de la Seguretat Viària. És l'òrgan de coordinació interdepartamental de l'Administració de la Generalitat en matèria de trànsit i seguretat viària.
Posa't a prova amb aquest apartat
Preguntes d'examen oficial, repetició espaiada i seguiment del teu progrés. Gratis.
Entrena gratis al Dojo →