Institucions comunitàries

El Consell és l'òrgan intergovernamental en què els membres representen els interessos del seu Estat dins l'àmbit de la Unió Europea. Està integrat per un representant de cadascun dels estats membres. Els membres del Consell no són fixos, ja que, en funció dels assumptes a tractar, poden comparèixer diferents representants dels estats.

La Presidència del Consell correspon rotativament, per un període de sis mesos, a cadascun dels estats membres. Les decisions del Consell s'adopten preferentment d'acord amb el principi de majoria qualificada, i s'introdueix un criteri ponderat mitjançant el qual s'assigna a cada Estat membre un nombre determinat de vots. Les competències del Consell són:

a) Legislatives: té poders normatius, aprova les normes generals, com ara reglaments, directives o decisions. b) D'execució: li correspon l'execució normativa dels actes adoptats. c) De coordinació: té el poder de coordinació entre els estats membres i les comunitats. d) En matèria de relacions exteriors: el Consell, amb la Comissió, ha de garantir la coherència del conjunt de l'acció exterior de la Unió Europea.

La Comissió és un òrgan independent dels estats membres i la seva missió és protegir i vetllar pels interessos comunitaris. Està integrada per 27 membres, arran de la sortida del Regne Unit el 31 de gener de 2020. És un equip de comissaris, un per cada Estat, elegits per raó de la seva competència general, sempre que ofereixin garanties d'independència. Els governs dels estats membres, de comú acord, nomenen els membres de la Comissió prèvia aprovació de la composició pel Parlament de la Unió. La Comissió actua d'acord amb el principi de col·legialitat.

Les competències de la Comissió són: a) D'iniciativa: els actes que aprova el Consell són a proposta de la Comissió. b) De control: ha de vetllar per l'aplicació dels tractats i de les disposicions adoptades en desplegament d'aquests; pot perseguir les infraccions del dret comunitari. c) D'execució: en determinats sectors té l'execució de les normes adoptades pel Consell.

El Parlament Europeu és la branca legislativa de la Unió Europea i una de les set institucions d'aquesta. El Parlament es compon de 705 membres (eurodiputats) en representació de tots els països de la Unió Europea. Amb anterioritat al Brexit, el Parlament comptava amb 751 eurodiputats però els escons es van redistribuir entre els països restants una vegada que el Regne Unit va abandonar la Unió formalment. Actualment, a l'Estat espanyol li corresponen 59 escons.

Els escons del Parlament es distribueixen entre els estats membres d'acord amb criteris de proporcionalitat en funció de la població. L'elecció dels parlamentaris es fa per sufragi universal directe en cadascun dels estats membres. Els diputats del Parlament s'agrupen en grups polítics per ideologies polítiques, no per nacionalitats.

Les competències del Parlament són: a) De control polític: li correspon el control i l'orientació de la Comissió. També pot controlar el Consell. b) Legislatives: mitjançant tres procediments: - Procediment de consulta: implica que en determinats supòsits el Consell ha de demanar un dictamen del Parlament per poder aprovar certes normes. - Procediment de codecisió: implica que l'aprovació de determinades normes es fa conjuntament entre el Parlament i el Consell. - Procediment de dictamen conforme: permet que el Parlament pugui vetar la decisió del Consell d'aprovar algunes normes. c) Pressupostàries: intervé en l'elaboració i execució del pressupost comunitari.

El Tribunal de Justícia és l'òrgan que garanteix la interpretació i aplicació del dret comunitari, i té un paper essencial en el desenvolupament de l'ordenament comunitari, atès que gran part de l'evolució d'aquest troba el seu fonament en decisions del Tribunal de Justícia.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea està format per dos òrgans: el Tribunal de Justícia pròpiament dit i el Tribunal General.

El Tribunal de Justícia es compon de vint-i-set jutges (un per cada país) i onze advocats generals designats de comú acord pels governs dels estats membres entre personalitats que ofereixen garanties d'independència. Les competències del Tribunal de Justícia, entre d'altres, són:

a) De control de les violacions del dret comunitari pels estats membres. b) De control de la legalitat de l'activitat o inactivitat de les institucions comunitàries. c) Del recurs de cassació contra les decisions del Tribunal de Primera Instància. d) D'emissió de dictàmens sobre la compatibilitat amb els tractats dels acords internacionals que vulgui concloure la Comunitat. e) De la qüestió prejudicial, quan un òrgan judicial d'un Estat membre que ha d'aplicar el dret comunitari en un litigi sol·licita al Tribunal de Justícia que es pronunciï sobre la interpretació del dret comunitari originari, o sobre la interpretació i validesa del dret comunitari derivat.

El Tribunal General es compon de dos jutges per cada Estat membre. Els jutges són nomenats de comú acord pels governs dels estats membres.

Cal esmentar també l'existència de les institucions següents: - Defensor del Poble d'àmbit europeu, intermediari entre els ciutadans i les institucions de la UE. - Banc Central Europeu, responsable de la política monetària europea. - El Comitè Econòmic i Social, que representa organitzacions socials i industrials. - El Comitè de les Regions, que representa les autoritats regionals i locals. - L'Institut Europeu de la Igualtat de Gènere, que ajuda les institucions europees i els estats membres a fomentar la igualtat de gènere en totes les polítiques comunitàries i nacionals i a lluitar contra la discriminació per raó de sexe.