Origen històric de la Unió Europea

La Unió Europea és una organització supraestatal, basada en la unitat política, econòmica i monetària, construïda mitjançant la signatura de diversos tractats internacionals entre els països que en formen part.

Aquests tractats estableixen l'existència d'unes institucions comunes (el Consell, la Comissió, el Parlament i el Tribunal de Justícia) en què els estats membres, mitjançant un acte de cessió de sobirania, deleguen a la Unió l'exercici de competències normatives, de gestió i de control polític per aconseguir una sèrie d'objectius comuns: principalment l'establiment d'un mercat únic en el qual mercaderies, capitals, serveis i ciutadans puguin circular lliurement; però també la cooperació en la política exterior i la seguretat comuna i en assumptes de justícia i interior.

Amb la signatura del Tractat de la Unió Europea a Maastricht, el 7 de febrer de 1992, es culmina tot un procés d'integració política i econòmica que es va iniciar el 1951 amb la signatura del Tractat de la Comunitat Europea del Carbó i l'Acer (CECA), al qual van seguir els tractats de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i de l'Energia Atòmica (EURATOM), signats a Roma el 25 de març de 1957 per Bèlgica, els Països Baixos, Luxemburg, França, Itàlia i la República Federal d'Alemanya.

Espanya s'incorpora a la Unió Europea mitjançant la signatura del Tractat d'adhesió, autoritzat per la Llei orgànica 10/1985, de 2 d'agost. D'acord amb el Tractat, a partir de l'1 de gener de 1986, el dret comunitari originari fins aleshores vigent, així com totes les normes que s'aprovin amb posterioritat, s'incorporen com un tot a l'ordenament jurídic espanyol.

El Tractat de la CEE pretenia fonamentalment la instauració d'un mercat comú, per reactivar l'economia dels països membres a través d'una integració de les seves respectives economies. El projecte inicial preveia la seva expansió en un doble sentit: a) Ampliar el seu marc geogràfic amb la integració de nous estats. b) Aprofundir en les relacions entre els socis comunitaris per assolir una veritable unitat política, econòmica i monetària.

Els tractats inicials foren seguits pel Tractat de Brussel·les, de 8 d'abril de 1965, i per l'Acta Única Europea (AUE), signada a Luxemburg el 17 de febrer de 1986, mitjançant la qual es creà un mercat interior com a únic espai econòmic entre els estats membres.

El Tractat de la Unió Europea (TUE), signat a Maastricht el 7 de febrer de 1992, estableix un nou sistema de cooperació política i econòmica i recull els mecanismes per a la integració econòmica i monetària. Va desenvolupar la cooperació en els àmbits de la justícia i dels assumptes d'interior (CJAI): política d'asil, el creuament de persones per les fronteres i la política duanera, la política d'immigració, la lluita contra el narcotràfic, la prevenció policial i la lluita contra el terrorisme.

El Tractat d'Amsterdam, signat el 2 d'octubre de 1997, reforma els tractats de la Unió. El Tractat de Niça, de 2001, torna a modificar els tractats fundacionals per poder adaptar les institucions comunitàries a l'ampliació de la Unió Europea als països de l'est d'Europa.

El Tractat de Lisboa de 2007, ratificat per tots els estats membres i que entrà en vigor l'any 2009, manté la majoria dels avenços de la Constitució europea a favor d'una Unió més eficaç, més democràtica i més influent a escala internacional. Les innovacions principals són:

- Presidència estable del Consell Europeu: dos anys i mig de durada amb possibilitat d'una reelecció. - Reducció dels membres de la Comissió Europea, a partir de 2014. - Nova composició del Parlament Europeu. Actualment, amb la sortida del Regne Unit de la UE, el Parlament Europeu està format per 705 diputats, dels quals 59 corresponen a Espanya. - Noves funcions de l'alt representant per a la Política Exterior i de Seguretat Comuna de la Unió Europea. - Nou sistema de doble majoria per a les votacions per majoria qualificada al Consell de la UE: 55% dels estats membres i 65% de la població UE. - Generalització del procediment de codecisió entre el Consell i el Parlament com a procediment legislatiu ordinari. - Reforçament del paper del Parlament Europeu en matèria pressupostària.

La UE tindrà personalitat jurídica pròpia. Es reconeix el valor jurídic vinculant de la Carta dels drets fonamentals de la Unió Europea.