La CE no crea la institució comarcal, però a l'article 141.3 preveu la possibilitat que es creïn agrupacions de municipis diferents de la província. A més, habilita els estatuts d'autonomia per establir circumscripcions territorials pròpies a través de l'agrupació de municipis limítrofes que gaudiran de personalitat jurídica. A Catalunya, la regulació general del seu règim jurídic es troba en el Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.
El govern i l'administració de les comarques correspon al consell comarcal, que està constituït per tres òrgans: el ple, el president i la comissió especial de comptes. El ple està constituït pel president i per la resta de consellers comarcals, l'elecció dels quals és de caràcter indirecte.
Les competències de les comarques són de procedència municipal o de la Generalitat. En relació amb les primeres, correspon a la comarca establir i prestar aquells serveis supramunicipals complementaris dels municipis i executar obres d'infraestructura general o complementàries per a l'establiment o la prestació dels serveis municipals. En relació amb les competències atribuïdes per la Generalitat, la llei enumera un seguit de matèries (ordenació del territori i urbanisme, sanitat, serveis socials, cultura, esport, ensenyament, salubritat pública i medi ambient).
Posa't a prova amb aquest apartat
Preguntes d'examen oficial, repetició espaiada i seguiment del teu progrés. Gratis.
Entrena gratis al Dojo →