Les Corts Generals

Les Corts Generals tenen les funcions seguents:

a) Potestat legislativa: en la mesura que les Corts Generals representen el poble espanyol, la CE els reserva, en exclusiva, la capacitat de fer lleis. Aquestes son obligatories per a tots els seus destinataris: tant per als organs estatals, governamentals i judicials, com per a la ciutadania. L'unic limit a la seva actuacio el tenen en la supremacia de la CE.

b) Aprovacio del pressupost: la iniciativa legislativa en materia pressupostaria correspon al Govern, pero la seva aprovacio s'ha de fer mitjancant una llei singular i de caracter anual de les Corts Generals.

c) Atorgar la confianca al Govern: en la mesura que les Corts Generals representen la voluntat del poble, el Govern necessita de la seva confianca per poder dur a terme la seva gestio politica.

d) Control de l'accio de govern: un cop concedida la confianca, les Corts Generals retenen la capacitat de control de l'accio politica governamental diaria, mitjancant les preguntes, les interpel·lacions i la creacio de comissions d'investigacio.

e) Impuls de l'accio del Govern: orienten el rumb de l'accio governamental mitjancant l'adopcio de proposicions no de llei, resolucions i mocions dirigides al Govern.

La CE preveu determinats mecanismes perque les Corts Generals puguin desenvolupar aquestes tasques amb absoluta independencia respecte de la resta de poders de l'Estat i, en especial, del poder executiu. Per aixo, la CE dota les Corts Generals d'una autonomia organica i funcional que es concreta en:

a) Autonomia reglamentaria: ambdues cambres poden aprovar els seus respectius reglaments d'organitzacio i funcionament intern.

b) Autonomia de govern intern: els seus organs rectors (els presidents del Congres i del Senat i les meses respectives) son elegits pels membres de cada cambra, sense interferencies externes.

c) Autonomia administrativa: el personal al servei de les Corts Generals no forma part de l'Administracio publica, que se situa sota la dependencia i la direccio del Govern, sino que te el seu propi estatut personal.

d) Autonomia pressupostaria: les cambres aproven autonomament el seu pressupost respectiu (que s'ha d'integrar en els pressupostos generals de l'Estat) i gaudeixen d'autonomia en la despesa.

El Congres dels Diputats representa l'Estat atenent criteris de poblacio i esta format per tres-cents cinquanta diputats, tal com s'estableix a l'article 172 de la Llei organica 5/1985, de 19 de juny, del regim electoral general. Segons aquesta normativa, la circumscripcio electoral es la provincia i el nombre total de diputats es distribueix assignant a cada circumscripcio un minim inicial de dos diputats. La resta de diputats es distribueix en proporcio a la poblacio mitjancant una formula electoral (la Llei d'Hondt). Quant a les poblacions de Ceuta i Melilla, estan representades cadascuna per un diputat.

El sufragi es fa mitjancant llistes electorals tancades i bloquejades de candidats, i el nombre de representants electes que correspon a cada candidatura es distribueix en proporcio al nombre total de vots aconseguits en cada circumscripcio. El periode de representacio es per tot el temps de durada d'una legislatura, es a dir, quatre anys, excepte que amb anterioritat es produeixi una dissolucio anticipada de les cambres.

El Senat es la cambra de representacio territorial. La CE estableix dos mecanismes per a l'eleccio dels senadors, pero la seva composicio no te un nombre fix, sino que varia en funcio de la poblacio. Els articles 165 i 166 de la Llei organica 5/1985, de 19 de juny, del regim electoral general, estableixen el seguent:

Article 165: 1. En cada circumscripcio provincial s'elegeixen quatre senadors. 2. En cada circumscripcio insular s'elegeix el nombre seguent de senadors: tres a Gran Canaria, Mallorca i Tenerife, un a Eivissa-Formentera, Menorca, Fuerteventura, Gomera, Hierro, Lanzarote i La Palma. 3. Les poblacions de Ceuta i Melilla elegeixen cadascuna dos senadors. 4. Les comunitats autonomes designen a mes un Senador i un altre mes per cada milio d'habitants del seu territori respectiu. La designacio correspon a l'assemblea legislativa de la comunitat autonoma d'acord amb el que estableixin els seus estatuts, que asseguren, en tot cas, la representacio proporcional adequada.

Article 166: 1. L'eleccio directa dels senadors en les circumscripcions provincials, insulars i a Ceuta i Melilla es regeix pel que disposen els apartats seguents: a) Els electors poden donar el seu vot a un maxim de tres candidats en les circumscripcions provincials, dos a Gran Canaria, Mallorca, Tenerife, Ceuta i Melilla, i un a la resta de circumscripcions insulars. b) Seran proclamats electes aquells candidats que obtinguin un nombre de vots mes alt fins a complementar el de senadors assignats a la circumscripcio. 2. En cas de mort, incapacitat o renuncia d'un senador elegit directament, la vacant es cobrira pel seu suplent designat segons l'article 171 d'aquesta Llei.

El mandat dels senadors acaba, com en el Congres, transcorreguts quatre anys des de la seva eleccio, o el dia de la dissolucio de la cambra.

La CE preveu una serie de garanties perque els membres de les Corts Generals puguin dur a terme les seves funcions d'una forma lliure i independent: la inviolabilitat (els parlamentaris no poden ser jutjats per les opinions i vots realitzats en l'exercici de les seves funcions) i la immunitat (els diputats i senadors nomes poden ser detinguts en cas de delicte flagrant i no poden ser inculpats ni processats sense l'autoritzacio previa de la seva cambra respectiva, mitjancant la concessio del suplicatori).