La suspensio dels drets constitucionals

L'article 116 de la CE estableix la possibilitat que, en determinats suposits, es declarin els estats d'alarma, excepcio i setge. S'ha regulat per llei el procediment per declarar aquests estats i els seus efectes (Llei organica 4/1981, d'1 de juny). Durant l'estat d'alarma no es pot suspendre l'exercici dels drets, nomes es produeixen determinades restriccions en el seu exercici. En canvi, l'article 55.1 de la CE preveu la suspensio de l'exercici de determinats drets constitucionals quan es declari l'estat d'excepcio o de setge.

L'estat d'excepcio es pot declarar en situacions en que el lliure exercici dels drets i les llibertats, el normal funcionament de les institucions democratiques, el dels serveis publics essencials per a la comunitat, o qualsevol altre aspecte de l'ordre public, resultin tan greument alterats que l'exercici de les potestats ordinaries es insuficient per restablir-lo i mantenir-lo. Aquest estat el declara el Govern, mitjancant decret acordat en Consell de Ministres, previa autoritzacio del Congres dels Diputats, per un termini maxim de 30 dies, prorrogables per un termini igual, amb els mateixos requisits. El decret ha de determinar de manera expressa els seus efectes (els drets suspesos, l'ambit territorial i la durada).

Els drets constitucionals que poden ser suspesos son:

El dret a la llibertat (article 17), a excepcio dels drets de l'apartat 3. Es pot detenir una persona, si hi ha sospites fonamentades que provocara alteracions de l'ordre public, durant un termini maxim de 10 dies. S'ha de comunicar la detencio al jutge en el termini de 24 hores.

El dret a la inviolabilitat del domicili (article 18.2). Es permeten inspeccions i escorcolls domiciliaris, sempre que es considerin necessaris per al manteniment de l'ordre public. S'ha de comunicar de forma immediata al jutge.

El dret al secret de les comunicacions (article 18.3). Es poden intervenir les comunicacions que siguin necessaries per a l'esclariment de fets presumptament delictius o per al manteniment de l'ordre public. Aquesta intervencio s'ha de comunicar, mitjancant escrit motivat, al jutge competent.

La llibertat de circulacio i residencia (article 19). Es pot prohibir la circulacio de persones i vehicles per determinades zones; pot exigir-se que les persones comuniquin tots els desplacaments fora del seu lloc de residencia; es pot obligar determinades persones a desplacar-se fora de la seva localitat habitual.

Els drets a la llibertat d'expressio, a la produccio i creacio literaria, artistica, cientifica i tecnica (article 20.1.a i b i 20.5). En cap cas, les mesures adoptades no poden comportar una censura previa.

Els drets de reunio i manifestacio (article 21). La llei exclou d'aquests suposits les reunions organiques dels partits politics, sindicats i organitzacions empresarials que es facin en compliment dels fins previstos als articles 6 i 7 de la CE.

Els drets de vaga i d'adopcio de mesures de conflicte col·lectiu (articles 28.2 i 37.2).

L'estat de setge es pot declarar quan es produeixi o amenaci de produir-se una insurreccio o un acte de forca contra la sobirania o la independencia de l'Estat espanyol, la seva integritat territorial o l'ordenament constitucional. Aquest estat el declara la majoria absoluta del Congres dels Diputats, a proposicio del Govern. S'ha de determinar de manera expressa l'ambit territorial, la durada i les condicions. A mes de la possible suspensio de l'exercici dels drets prevista en l'estat d'excepcio, es poden suspendre les garanties de la persona detinguda: dret a la informacio de les raons de la detencio i dels seus drets i dret a l'assistencia lletrada.

L'article 55.2 de la CE preveu la possible suspensio dels drets reconeguts als articles 17.2, 18.2 i 18.3 a les persones detingudes en relacio amb la investigacio de l'actuacio de bandes armades o elements terroristes.

En relacio amb l'article 17.2 (durada de la detencio), el termini maxim de detencio es pot prorrogar fins a cinc dies previa autoritzacio judicial atorgada abans del termini de 72 hores.

En relacio amb l'article 18.2 (inviolabilitat del domicili), es pot procedir a l'entrada i escorcoll domiciliari sense previa autoritzacio judicial, pero aquesta actuacio ha de ser comunicada al jutge competent.

En relacio amb l'article 18.3 (secret de les comunicacions), el jutge pot acordar, per un termini de tres mesos, prorrogable per tres mes, l'observacio postal, telegrafica o telefonica de les persones sospitoses de pertanyer o estar relacionades amb grups armats. En suposits d'urgencia, pot adoptar la mesura el Ministeri d'Interior o, si no, el Secretari d'Estat de Seguretat, i ho ha de comunicar al jutge, que ha de confirmar o revocar la mesura.