Les garanties jurisdiccionals

L'article 53.2 de la CE preveu que qualsevol ciutada pot demanar la tutela de les llibertats i els drets reconeguts a l'article 14 i a la seccio primera del capitol 2 del titol I davant els tribunals ordinaris per un procediment basat en els principis de preferencia i sumarietat. La CE remet aixi al legislador la defensa de determinats drets constitucionals, per l'establiment d'un procediment que te un objecte material limitat i excepcional i que ha de ser tramitat amb preferencia a les altres procediments judicials; pero el legislador no ha regulat encara aquest procediment.

Per explicar quina ha estat la situacio real en relacio amb el recurs d'empara ordinari, s'ha de comencar dient que en un principi es va aprovar la Llei 62/1978, de 26 de desembre, de proteccio jurisdiccional dels drets fonamentals. La llei actualment no esta en vigor, ja que va estar vigent fins el 28 d'abril de 2003. Per tant, actualment hem d'acudir a les normatives civil, contenciosa administrativa i laboral que preveuen procediments especifics per a la tutela ordinaria dels drets constitucionals. El legislador ha optat aixi per no establir un unic procediment d'empara ordinari, sino que es preveuen diferents procediments en cadascun d'aquells ordres jurisdiccionals.

Les garanties dels drets en aquells ordres jurisdiccionals son les seguents:

Garantia contenciosa administrativa (articles 114 a 122 de la Llei de la jurisdiccio contenciosa administrativa). Es preveu que els procediments en els quals s'al·legui la vulneracio de drets han de tenir tramitacio preferent i es redueixen els terminis de la tramitacio. S'estableix una proteccio especifica del dret de reunio per als suposits en que l'autoritat administrativa prohibeix o proposa la modificacio d'una reunio (els promotors de la reunio poden interposar un recurs contenciosos administratiu en el termini de 48 hores des de la notificacio de la resolucio i el jutge ha de decidir en 4 dies).

Garantia jurisdiccional civil (articles 249 i 250 de la Llei d'enjudiciament civil). Es preveu, per una part, quina ha de ser la tramitacio de les demandes en les quals s'al·legui la vulneracio del dret a l'honor, a la intimitat i a la propia imatge, o es demani la tutela civil d'altres drets fonamentals, i per l'altra, la tramitacio de les demandes d'exercici de l'accio de rectificacio.

Garantia jurisdiccional laboral (articles 177 a 184 de la Llei reguladora de la jurisdiccio social). Es preveu de manera especifica quina ha de ser la tramitacio de les demandes en les quals s'al·legui la vulneracio dels drets de llibertat sindical. La tramitacio ha de tenir caracter urgent i preferent. Aixi mateix, es disposa que les altres demandes de tutela de drets en l'ambit laboral s'han de tramitar amb el procediment especific de tutela dels drets de llibertat sindical.

L'article 53.2 de la CE preveu un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional per a la proteccio dels drets constitucionals que poden ser objecte de recurs d'empara ordinari, mes l'objeccio de consciencia, prevista a l'article 30.2.

L'objecte de l'empara constitucional es la tutela dels drets davant de qualsevol vulneracio realitzada pels poders publics. L'article 41.2 de la Llei organica del Tribunal Constitucional (LOTC) estableix que l'empara constitucional protegeix la ciutadania de les violacions originades per disposicions, els actes juridics o la simple via de fet dels poders publics de l'Estat, de les comunitats autonomes i d'altres ens publics de caracter territorial, corporatiu o institucional, aixi com dels seus funcionaris o agents.

El recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional es un recurs subsidiari, al qual nomes es pot acudir quan les vies de proteccio ordinaries han estat insatisfactories, excepte en relacio amb les vulneracions produides pel poder legislatiu, davant les quals es pot acudir de forma directa al Tribunal Constitucional.

Legitimats per interposar el recurs d'empara constitucional son les persones naturals o juridiques que invoquin un interes legitim, el Defensor del Poble i el Ministeri Fiscal. L'interes legitim es connecta amb el fet que ha de ser la persona directament afectada (en les violacions pels organs legislatius) o la persona que hagi estat part en el proces judicial corresponent (en les violacions per organs executius o judicials). L'interes legitim s'identifica amb l'obtencio d'un benefici o desaparicio d'un perjudici en el cas que el recurs prosperi.

Tipus d'impugnacions:

Violacions originades per organs legislatius: el seu objecte son les decisions o els actes sense valor de llei de les Corts Generals i de les assemblees legislatives de les comunitats autonomes. El recurs ha d'interposar-se en el termini de tres mesos des que la decisio dels organs legislatius es ferma. No s'ha d'acudir a la via judicial previa.

Violacions originades per organs executius: el seu objecte son les disposicions, els actes juridics o la simple via de fet del Govern o dels organs executius de les comunitats autonomes. Es necessari exhaurir la via judicial previa. L'empara s'ha d'interposar en el termini dels vint dies seguents a la notificacio de la resolucio dictada en el proces judicial previ.

Violacions originades per organs judicials: el seu objecte son actes o omissions d'un organ judicial. Es necessari exhaurir la via judicial previa. La violacio ha de ser imputable de manera immediata i directa a una accio o omissio de l'organ judicial; s'ha d'haver invocat en el proces el dret que es considera vulnerat. L'empara s'ha d'interposar en el termini de trenta dies seguents a la notificacio de la resolucio dictada en el proces judicial. Previa a la interposicio del recurs cal haver intentat la reparacio de la lesio per tots els mitjans processals valids (pertinents i utils) inclos l'incident de nul·litat d'actuacions.

Tramitacio del procediment: Interposat el recurs d'empara, aquest pot ser inadmes quan s'incompleixi algun dels requisits previstos a la LOTC. Si s'admet el recurs, la competencia per coneixer-lo correspon a les sales del Tribunal Constitucional.

Mentre s'esta tramitant l'empara, es pot sol·licitar la suspensio de l'acte impugnat, que s'ha d'acordar quan la seva execucio pugui causar un perjudici que faria perdre a l'empara la seva finalitat. Pot denegar-se la suspensio si pot pertorbar greument els interessos generals, o els drets o les llibertats publiques d'un tercer. Amb caracter general no procedeix la suspensio pero si que seria possible quan l'execucio de l'acte, decisio o resolucio judicial provoques un perjudici greu, irreparable i concret.

La resolucio del Tribunal Constitucional pot ser estimatoria o desestimatoria. Les sentencies estimatories poden tenir algun o tots els pronunciaments seguents: reconeixer aquest dret; declarar la nul·litat de l'acte o la resolucio que va vulnerar el dret; restablir el seu titular en l'exercici del dret, amb l'adopcio de les mesures necessaries per a la seva conservacio.

El titol II del Conveni europeu de drets humans (articles 19 a 51) preveu el procediment per acudir al Tribunal Europeu de Drets Humans en defensa dels drets reconeguts al Conveni. Es necessari haver exhaurit la via judicial interna. Hi ha un termini de sis mesos des de la data de la decisio judicial interna ferma.

Legitimats per interposar el recurs son les persones fisiques, les organitzacions no governamentals, els grups de particulars que es considerin victimes d'una violacio en els drets reconeguts en el Conveni o en els protocols per una de les altres parts contractants.

La demanda pot ser inadmesa quan no es compleixin els requisits previstos al Conveni. Si la demanda s'admet a tramit, s'intenta arribar a un acord amistos mitjancant un procediment confidencial. Si s'arriba a l'acord, s'arxiva el cas i es dicta una decisio que es limita a exposar els fets i la solucio adoptada. Si no s'arriba a un acord, es continua el procediment fins que la sala corresponent dicta sentencia.

La sentencia de la sala es pot recorrer en suposits excepcionals davant la gran sala en el termini de tres mesos.

La sentencia pot ser estimatoria o desestimatoria. Si es estimatoria, ordena el cessament de la violacio i la reposicio de la part lesionada en l'exercici del dret del qual ha estat indegudament privat, i deixa, en principi, al dret intern de cada pais l'execucio de la sentencia.