El Parlament de Catalunya

El Parlament de Catalunya es l'assemblea representativa i legislativa de Catalunya i, com a tal, aprova els pressupostos i impulsa i controla l'accio politica del Govern. El Parlament de Catalunya es compon d'una unica cambra i la componen un minim de cent diputats i un maxim de cent cinquanta, elegits per a un termini de quatre anys per mitja de sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, d'acord amb l'Estatut i la legislacio electoral. En l'actualitat la cambra parlamentaria esta integrada per 135 diputats dels quals 18 son elegits per la circumscripcio de Tarragona, 17 per la de Girona, 15 per la de Lleida i 85 per la de Barcelona. Aquesta xifra de representants pot ser modificada mitjancant la Llei electoral de Catalunya.

L'article 58 de l'EAC reconeix el principi d'autonomia parlamentaria, que inclou l'autonomia organitzativa, financera, administrativa i disciplinaria.

El Parlament gaudeix d'autonomia reglamentaria (pot dictar el seu reglament per regular la materia parlamentaria), financera (estableix el seu pressupost) i administrativa (actua autonomament en materia de personal i en la contractacio d'obres, subministraments i serveis). El Parlament te la seva seu a Barcelona (al Parc de la Ciutadella), pero pot fer sessions a altres indrets de Catalunya.

El Reglament del Parlament de Catalunya va ser aprovat el 22 de desembre de 2005.

La legislatura fineix per expiracio del mandat legal en complir-se els quatre anys de la data de les eleccions. L'article 66 de l'EAC indica que tambe pot finir anticipadament si no te lloc la investidura del president o presidenta de la Generalitat, o per dissolucio anticipada, acordada pel president o presidenta de la Generalitat.

El primer suposit fa referencia a la impossibilitat del Parlament de crear una majoria parlamentaria suficient per constituir el Govern. En el procediment d'investidura del president o presidenta de la Generalitat, si transcorren dos mesos -a comptar des de la primera votacio- i cap candidat no ha obtingut la confianca del Parlament, aquest sera dissolt automaticament i es convocaran noves eleccions. El segon suposit es la dissolucio anticipada del Parlament decidida discrecionalment pel president de la Generalitat, en els termes que estableix l'article 10.c de la Llei 13/2008.

Per ser elegit diputat del Parlament cal ser ciutada major de divuit anys, gaudir de la condicio politica de catala d'acord amb l'article 7 de l'EAC i reunir les condicions exigides per la llei electoral i el reglament parlamentari (prometre o jurar d'acatar la CE i l'EAC i declarar -a l'efecte de l'examen d'incompatibilitats- les dades relatives a la professio i als carrecs publics). L'EAC diu expressament que la llei electoral de Catalunya ha d'establir criteris de paritat entre homes i dones per a l'elaboracio de les llistes electorals.

Per assegurar la independencia i la llibertat del Parlament davant la resta de poders publics, els diputats no estan sotmesos a mandat imperatiu i gaudeixen de tres prerrogatives (garanties per al bon exercici de la seva funcio): la inviolabilitat, la immunitat i el fur.

La inviolabilitat te com a objectiu garantir la lliure formacio de la voluntat del Parlament ja que permet que el diputat o la diputada pugui expressar-se en la seva funcio amb absoluta llibertat i impedeix que s'iniciï cap procediment jurisdiccional, penal o de qualsevol altra mena, que pugui comportar l'exigencia de responsabilitat contra ell a causa de les seves opinions, manifestacions o vots expressats en l'exercici de la seva funcio parlamentaria (entenent per aquestes nomes les que es facin en actes parlamentaris o, per excepcio, en actes exteriors a la vida de la cambra que siguin reproduccio literal d'un acte parlamentari).

La immunitat te com a objectiu la proteccio del parlamentari davant les actuacions que puguin restringir-li la llibertat per motivacions politiques; aixi, durant llur mandat, els diputats no poden ser detinguts pels actes delictius comesos en el territori de Catalunya, excepte en el cas de delicte flagrant.

El fur especial dels diputats consisteix en el fet que, pels actes delictius comesos en el territori de Catalunya, es competent per determinar-ne la inculpacio, la preso, el processament i el judici el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya. Fora del territori de Catalunya, la responsabilitat penal es exigible en els mateixos termes davant la Sala Penal del Tribunal Suprem. Aquesta ultima prerrogativa atorga una proteccio especial al parlamentari pel fet que l'organ encarregat d'enjudiciar-lo gaudeix d'una alta qualificacio.

L'article 59 de l'EAC estableix que el Parlament ha de tenir un president o presidenta (organ unipersonal de govern institucional que te la representacio de la cambra) i una mesa (organ rector col·legiat del Parlament, integrat pel president, dos vicepresidents i quatre secretaris, que es el centre decisori pel que fa al govern institucional del Parlament).

El Parlament te una diputacio permanent, presidida pel president o presidenta del Parlament, i formada per vint-i-tres membres en proporcio a la representacio de cada grup parlamentari -a la manera d'un Parlament reduit- que garanteix la continuitat dels treballs parlamentaris durant el periode en que el Parlament no es reunit en els periodes entre sessions, quan ha finit el mandat parlamentari o quan ha estat dissolt. En cas de finiment de la legislatura o de dissolucio del Parlament el mandat dels diputats que integren la Diputacio Permanent es prorrogat fins a la constitucio del nou Parlament.

En el Parlament es formen els diferents grups parlamentaris en els quals s'han d'agrupar necessariament tots els diputats; cada partit o coalicio nomes pot formar un grup parlamentari, que ha de tenir un minim de cinc diputats, amb l'excepcio del grup mixt (que es on es reuneixen els diputats que no poden constituir un grup parlamentari propi).

La rellevancia especial dels grups parlamentaris en els parlaments contemporanis s'evidencia amb la creacio d'un organ especific, la Junta de Portaveus, integrada pels portaveus designats per cada grup, que te, entre altres funcions, la d'acordar amb el president o presidenta de la cambra l'ordre del dia de les sessions, la qual cosa vol dir que son els grups parlamentaris els que defineixen que es debat, quan es debat i, en molts casos, com es debat.

El Parlament funciona en Ple (constituit per tots els diputats) o en comissions (la composicio de les quals reprodueix proporcionalment la de la cambra), que poden ser permanents o no. El Parlament es reuneix anualment en dos periodes ordinaris de sessions, del 16 d'agost al 31 de desembre i del 15 de gener al 31 de juliol.

El Parlament es reuneix en sessions ordinaries i extraordinaries. Les sessions extraordinaries son les que es fan fora dels periodes de sessions; son convocades pel president o presidenta del Parlament, per acord de la Diputacio Permanent, a proposta de tres grups parlamentaris o de la quarta part dels diputats, o be a peticio de grups parlamentaris o de membres que en representin la majoria absoluta. Tambe es reuneix en sessio extraordinaria a peticio del president o presidenta de la Generalitat. L'acord o la peticio ha de proposar un ordre del dia per a la sessio extraordinaria sol·licitada.

L'EAC assigna al Parlament quatre grans funcions: la funcio representativa, la legislativa, la funcio de creacio i control del Govern, i la funcio de participacio en l'activitat dels organs centrals de l'Estat.

La funcio representativa del Parlament implica un reforcament de la posicio d'aquest davant la resta d'institucions de la Generalitat, tant des de la perspectiva politica (que li permet exigir la responsabilitat del president o presidenta de la Generalitat i del Govern) com des de la perspectiva juridica, que permet que les normes emanades del Parlament -les lleis- nomes puguin ser controlades pel Tribunal Constitucional i no pels organs jurisdiccionals que integren el poder judicial. Vinculada en certa mesura a la funcio representativa, s'ha atribuit als parlaments una funcio electiva, mitjancant la qual la cambra participa en la designacio i el nomenament de carrecs publics.

Aixi, el Parlament elegeix el Sindic de Greuges, proposa el nomenament de dues terceres parts dels membres del Consell de Garanties Estatutaries, els set sindics que integren la Sindicatura de Comptes i altres membres d'ens publics de caracter institucional, com ara el Consell de l'Audiovisual de Catalunya.

D'acord amb l'EAC, el Parlament exerceix la potestat legislativa mitjancant l'elaboracio de lleis que seran publicades en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) i nomes tindran efectes dins l'ambit territorial catala. Les lleis del Parlament, des del punt de vista jerarquic, son iguals a les de les Corts Generals de l'Estat i, de la mateixa manera que aquestes, des del punt de vista de la competencia, tenen limitades les materies sobre les quals poden actuar. Dins la funcio legislativa cal incloure, malgrat que sigui especificada de manera diferenciada a l'article 55, l'aprovacio dels pressupostos de la Generalitat, que no deixa de ser una llei com les altres, pero amb algunes peculiaritats importants (la iniciativa es reserva al Govern i te preferencia en la tramitacio, entre altres especificitats procedimentals) i tambe les lleis de desplegament basic de l'Estatut, que son aquelles que regulen directament certes materies rellevants de l'autogovern de Catalunya i que requereixen el vot favorable de la majoria absoluta del Ple del Parlament.

La primera tasca de qualsevol parlament es crear una majoria parlamentaria que doni suport al govern. Aixi, d'acord amb l'article 152.1 de la CE, l'EAC (article 67.2) estableix que el president o presidenta de la Generalitat ha de ser elegit pel Parlament entre els seus membres.

Tambe s'encomana al Parlament la funcio d'impuls de l'accio politica i de govern, que s'identifica amb les manifestacions de voluntat del Parlament que assenyalen els grans objectius de la politica de la comunitat i l'orientacio del Govern i de l'Administracio, tot indicant quines son les finalitats i quins son els mitjans mes adequats per aconseguir-les. Aixi mateix, tambe correspon al Parlament el control politic del Govern i de l'Administracio, a traves de mecanismes ordinaris (com ara els debats generals, les interpel·lacions, les preguntes, les compareixences i les sessions informatives dels membres del Govern) i mitjancant els mecanismes extraordinaris de control, com ara la mocio de censura o la questio de confianca.

El Parlament tambe exerceix diverses funcions en relacio amb alguns dels organs centrals de l'Estat. Aixi, el Parlament pot: designar els senadors autonomics que corresponen a Catalunya (actualment vuit); sol·licitar a l'Estat la transferencia o delegacio de competencies no assumides per l'EAC, i sol·licitar a les Corts Generals el desplegament legislatiu de les lleis marc dictades per l'Estat; demanar al Govern l'adopcio d'un projecte de llei o trametre a la mesa del Congres una proposicio de llei, nomenament una comissio de maxim tres diputats per defensar aquesta iniciativa legislativa, i interposar davant el Tribunal Constitucional un recurs d'inconstitucionalitat o un conflicte de competencies.

Finalment l'article 59.7 de l'EAC delega al Reglament del Parlament l'establiment de mecanismes de participacio ciutadana en l'exercici de funcions parlamentaries i la regulacio de la tramitacio de les peticions individuals i col·lectives dirigides al Parlament.