La Generalitat de Catalunya

La Generalitat es la institucio en que s'organitza politicament l'autogovern de Catalunya. Tal com indica el preambul de l'EAC, la Generalitat relaciona una historia secular d'afirmacio col·lectiva d'una identitat propia amb la construccio d'una societat democratica avancada. Aixi, el nom de Generalitat evoca un organ medieval de caracter politicoadministratiu i financer, denominat tambe Diputacio del General, que representava els interessos de les Corts Catalanes (precedent remot del Parlament) i els defensava davant el rei i els seus oficials quan aquesta no estava reunida.

Actualment, la Generalitat, com va succeir tambe durant la Segona Republica espanyola, es el complex institucional de Catalunya, que compren basicament el Parlament, la Presidencia de la Generalitat i el Govern. La Generalitat nomes engloba les institucions autonomiques d'ambit territorial catala i resten fora d'aquesta denominacio aquelles institucions i organs publics presents a Catalunya que depenen de l'Estat central, o be les altres que deriven de l'autonomia local reconeguda per la CE (provincies i municipis) o per l'EAC (vegueries, comarques i altres ens locals que les lleis determinin). Es tracta, doncs, del complex institucional que representa i per mitja del qual s'exerceix l'autogovern dels catalans i les catalanes.

L'EAC, d'acord amb el que preveia la CE (article 152.1), estableix que el president o presidenta de la Generalitat i el Govern son responsables politicament davant el Parlament, i es configura aixi el sistema institucional de la Generalitat segons el patro classic dels regims parlamentaris.

El que caracteritza aquests regims es l'exigencia que entre el Parlament i el Govern es creï i es mantingui un nexe permanent de confianca: en la formacio del Govern, aquest vincle s'expressa mitjancant la investidura del president; un cop elegit aquest i format el Govern, la continuitat d'aquest nexe es verifica a traves de diversos mecanismes de control del Govern per part del Parlament (la mocio de censura, a iniciativa del Parlament, i la questio de confianca, a iniciativa del Govern).

En els sistemes parlamentaris, a mes, es molt frequent que, com a contrapes del control que exerceix el Parlament sobre el Govern, aquest darrer pugui dissoldre l'assemblea i convocar noves eleccions, la qual cosa constitueix en principi i originariament una apel·lacio directa als electors per resoldre el conflicte que pugui haver sorgit entre tots dos.

Aixi, doncs, l'EAC integra les prescripcions constitucionals i estableix la responsabilitat politica del president de la Generalitat davant el Parlament, caracteristica essencial del sistema parlamentari.

Les relacions entre el Parlament i el Govern es regulen a partir del que estableixen el capitol IV del titol II de l'EAC i la Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidencia de la Generalitat i del Govern. S'estableix un sistema parlamentari en que els mecanismes d'exigencia de responsabilitat politica estan regulats amb detall i configurats de manera que afavoreixen l'estabilitat del Govern (caracter constructiu de la mocio de censura, que nomes es considera aprovada si la voten afirmativament la majoria absoluta dels diputats, i de la questio de confianca que s'enten atorgada si el president o presidenta de la Generalitat obte la majoria simple dels vots emesos), sense excloure la possibilitat de governs minoritaris, i alhora doten el president o la presidenta amb la facultat de dissoldre anticipadament el Parlament.