La vida de la humanitat ha evolucionat, al llarg dels segles, al ritme de les innovacions tecnològiques. Cada millora tècnica ha comportat un avenç en les condicions de vida, un estímul per continuar avançant, i un major accés a la riquesa i al progrés del conjunt de la societat.
Avui som en un moment clau d'aquesta contínua innovació tecnològica, que té unes característiques pròpies tan diferenciades que marquen el naixement d'una nova societat. Aquest progrés continu ens ha dut al que ja es coneix com l'era de la informació, que es caracteritza, enfront de les grans conquestes tecnològiques de la història, perquè el conjunt dels ciutadans adquireix un enorme protagonisme. La informació i el coneixement, el poder, eren un privilegi al qual podia accedir només una minoria; ara, són a l'abast de tots els ciutadans de forma relativament poc costosa.
L'avenç tecnològic que ha fet possible l'aparició d'aquesta nova societat és l'espectacular desenvolupament que han assolit en els darrers anys les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). El punt de partida té una data concreta: l'any 1981. Aquest any Microsoft desenvolupa el sistema operatiu MS-DOS i IBM presenta el primer ordinador personal, el PC (personal computer). L'aparició del Macintosh d'Apple el 1984, amb una interfície gràfica de finestres i del ratolí (mouse), incorporat després als sistemes Windows, va fer que l'ús de l'ordinador s'estengués a qualsevol àmbit i nivell d'usuari.
La societat postindustrial de la segona meitat del segle XX dona pas a la societat informatitzada, la cibersocietat, que es caracteritza per considerar la informació com la principal riquesa i font d'organització. Hi ha sis conceptes fonamentals en l'organització de la cibersocietat:
a) Multimèdia: la informàtica permet integrar so, imatge i text. b) Hipermèdia: integració de multimèdia i hipertext, que és un text organitzat de forma no seqüencial. c) Realitat virtual: les TIC permeten traslladar les persones a una realitat diferent de la que coneixem. d) Grans xarxes d'ordinadors: creen una rèplica dels sistemes de comunicació entre grups de persones. e) Internet: també anomenada autopista de la informació. Permet la comunicació entre qualsevol ordinador integrat a la xarxa. f) Telefonia mòbil: amb un rapidíssim desenvolupament i difusió des de mitjans dels anys 90 del segle passat.
Les tecnologies de la informació s'entenen, doncs, com una manera d'elaborar, processar emmagatzemar i transmetre la informació entre persones, generada a través de les observacions. Aquí hem de distingir entre transport i contingut: el transport s'efectua mitjançant els sistemes de telecomunicacions; el contingut són els missatges que s'envien per aquests sistemes.
Actualment, Internet és una immensa xarxa de computadores estesa per tot el planeta i que permet, a qualsevol usuari, conèixer arxius d'informació i de dades, amb so i imatges animades o estàtiques, gràfics, etc.
A tots aquests canvis que han transformat la societat des de la dècada dels vuitanta fins a l'actualitat, ara cal afegir-ne un altre, la Internet de les coses (IoT, de l'anglès Internet of things). La IoT representa el màxim exponent de la interconnexió de dispositius a través d'Internet, els quals poden estar orientats a múltiples funcions, com ara videovigilància, domòtica, automoció, etc.
Mentre que als països llatins fem ús de la paraula seguretat per a múltiples vessants, el món anglosaxó sempre ha mantingut dos conceptes ben clars i diferenciats: safety, per als assumptes relacionats amb la seguretat ambiental, riscos laborals, etc., i security, per a allò relacionat amb la seguretat física i lògica en un sentit més orientat al control d'accessos, prevenció d'intrusions, etc. La Internet de les coses potser fa que, finalment, calgui associar-ho tot a una sola paraula.
Posa't a prova amb aquest apartat
Preguntes d'examen oficial, repetició espaiada i seguiment del teu progrés. Gratis.
Entrena gratis al Dojo →