Prenent la societat i l'estat receptor com a protagonistes, la immigració suscita noves qüestions en relació amb el control de les fronteres i l'elaboració de polítiques d'immigració. Com que l'Estat espanyol és membre d'una unitat geopolítica supranacional, la Unió Europea (UE), i aquesta pertinença condiciona en alguna mesura el tractament d'aquest fenomen, s'exposen breument alguns aspectes del marc polític europeu.
Política migratòria comunitària
Des del punt de vista del control de fluxos migratoris i de les fronteres externes, trobem pautes comunes als diferents països de la UE. A gairebé tots, la política de control dels fluxos s'ha fet més restrictiva per als "estrangers de tercers països". Hi ha, en aquest sentit, una creixent intervenció de nivells supraestatals en l'elaboració de les polítiques de migració en l'àmbit de la UE.
L'estrangeria a la UE va quedar, des de l'inici del projecte europeu, clarament dividida en dues categories: la comunitària i la no comunitària. Amb l'entrada en vigor, el 1999, del Tractat d'Amsterdam, el ciutadà comunitari pot desplaçar-se, assentar-se i treballar lliurament a qualsevol part dels països de la UE.
Per als estrangers no comunitaris o de "tercers països", els drets i les possibilitats d'assentament i treball són més limitats que per als estrangers procedents de la UE.
El 2009 la Eurocàmara va aprovar el Pacte europeu sobre immigració i asil, el qual busca limitar la immigració a les necessitats del mercat laboral.
La Directiva 2011/95/UE, que especifica els motius que donen lloc a la concessió de protecció internacional, defineix qui és refugiat i el contingut d'aquest estatut de protecció.
Política migratòria d'Espanya i Catalunya
La ràpida acceleració dels fluxos, la seva afectació múltiple i el seu interès en relació amb el món laboral han donat lloc al desenvolupament d'una normativa que regula aquesta immigració des d'un punt de vista legal. A aquest marc legal, competència de l'Estat, s'hi afegeixen les iniciatives preses per la Generalitat i els ajuntaments en diferents àmbits: educació, sanitat, protecció de menors, etc.
Entre les principals mesures que conformen la política migratòria espanyola, cal assenyalar la Llei orgànica 8/2000, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social. El desembre de 2009 va entrar en vigor la quarta reforma d'aquesta Llei d'estrangeria.
Les polítiques actives d'immigració són motiu de preocupació política, es mesuren a partir d'indicadors acordats per la Unió Europea (UE) en la Declaració de Saragossa (Conferència Ministerial Europea sobre Integració, 2010) i pivoten sobre l'ocupació, l'educació, els drets de ciutadania i el nivell de benestar material.
A Catalunya, el 1993 es va aprovar el primer Pla interdepartamental d'immigració. El 2008 s'aprova el Pacte nacional per a la immigració i es crea La Taula de Ciutadania i Immigració. El 2010 s'aprova la Llei 10/2010, de 7 de maig, d'acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya.
Posa't a prova amb aquest apartat
Preguntes d'examen oficial, repetició espaiada i seguiment del teu progrés. Gratis.
Entrena gratis al Dojo →