La policia i la democràcia

A partir de la mort de Franco, el 1975, l'Estat espanyol va caminar cap a un règim polític democràtic. Aquest procés, fruit de la interacció i de l'acord entre el rupturisme de les forces opositores a la dictadura i el reformisme dels sectors més proclius al canvi que venien del règim anterior, va significar per al país una Constitució, un règim de llibertats, un Estatut d'autonomia per a Catalunya i unes institucions i uns governs als quals s'accedia a través de processos electorals. Pel que fa a la policia, la Constitució espanyola de 1978 va establir un model pluralista en aquesta matèria, a través de tres nivells: la policia de l'Administració central de l'Estat, les policies de les comunitats autònomes l'estatut de les quals en preveiés la creació i les policies locals dependents del poder municipal.

Un canvi polític d'aquesta naturalesa va determinar la necessitat d'una reflexió sobre la policia que hi havia i sobre la que hi havia d'haver. Una reflexió, feta des de la llibertat, que havia de tenir en compte tres elements: que s'havien de transformar els aparells policials de la dictadura, que calia garantir, amb la transformació, l'eficàcia policial i de quina manera la dinàmica del canvi democràtic i la nova estructura de l'Estat havia de forçar una redefinició del sistema de seguretat pública i de les forces policials de tot l'Estat.

Aquesta reflexió va comportar modificacions graduals en els diversos cossos policials, canvis que es van apreciar també en les policies locals. Les noves exigències democràtiques reclamaven transformacions en el concepte i la funció d'aquest cos policial, que van iniciar-se a partir dels primers ajuntaments democràtics de 1979, amb una profunditat i continuïtat notables.

D'altra banda, la Generalitat restaurada i l'Estatut d'autonomia van propiciar l'extensió del cos dels Mossos d'Esquadra a partir del nucli de la Diputació de Barcelona. Un cos creat en el set-cents, amb un nom històric, que recollia la tradició d'una policia que, amb moments de parèntesi, havia sobreviscut i, per tant, resultava ser la més antiga d'Europa i, alhora, una policia nova, que fos la imatge d'una Catalunya políticament autònoma, que arrelés en el propi imaginari col·lectiu i fos considerada com a pròpia, professionalment ben preparada i coincident amb els pressupòsits d'una societat avançada i democràtica.

El 1983 el Parlament de Catalunya aprovava una llei mitjançant la qual es creava la Policia de la Generalitat, el nucli inicial de la qual fou el cos dels Mossos. Es començava una promoció formada a partir de la Generalitat i es donava vida a la que seria l'Escola de Policia de Catalunya, que inauguraria la seva seu a Mollet del Vallès el 1985. A partir de 1991 també s'hi formarien els membres de les policies locals, i es consolidava un centre únic per a la formació de tota la policia de Catalunya, avui Institut de Seguretat Pública de Catalunya.

A partir de novembre de 1994 es va iniciar el desplegament dels Mossos d'Esquadra en el territori català, en substitució de les forces i els cossos de seguretat de l'Estat. El primer emplaçament seria la comarca d'Osona, seguida del Ripollès i la Selva. Entre 1997 i 1998 la Generalitat tindria les competències executives en matèria de trànsit i circulació de vehicles de motor. El novembre de 2008 va significar la culminació del procés de desplegament, amb l'arribada del cos a les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona.