La Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra

Malgrat tenir els seus orígens a principis del segle XVIII, no és fins ben entrat el segle XX que trobem en els Mossos d'Esquadra un referent com a cos policial modern al servei de les institucions catalanes. El nom de Mossos d'Esquadra té el seu origen l'any 1719, quan es crea una força armada formada per civils i paisans, que vesteix de manera militar, amb la funció de protegir els béns de les rutes comercials, les fires i els mercats de Catalunya. L'aparició dels Mossos d'Esquadra representa una veritable transformació en la idea de seguretat pública de l'època, atès que, fins aleshores, la seguretat interior havia estat reservada a l'exèrcit, de manera que la població quedava desprotegida quan aquest marxava cap a una campanya a l'exterior.

Amb la mort del rei Lluís XIV de França, ja al final de la Guerra de Successió, les aspiracions del seu net, el rei Felip V, pel tron francès es van multiplicar. Aquest fet va iniciar la guerra contra el pretendent Carles d'Àustria. En aquest context de guerra, els partidaris austriacistes catalans es van fer forts contra Felip V.

La guerra perdura fins a la caiguda de Barcelona l'11 de setembre de 1714. Posteriorment, el 21 d'abril de 1719, el capità general de Catalunya crea el cos de Mossos d'Esquadra, amb la finalitat de mantenir l'ordre públic, en substitució de la institució catalana del sometent, i perseguir els últims reductes dels miquelets partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria.

Els Mossos d'Esquadra es van estructurar en esquadres de paisans sota les ordres d'un comandament. Cada esquadra s'organitzava en diversos grups o escamots. És en aquest moment quan apareix la figura de Pere Anton Veciana, un dels comandaments d'un d'aquests escamots, destacat lluitador a favor de la causa filipista. Anys després, Pere Anton Veciana serà nomenat comandant en cap.

En els seus orígens, el cos de Mossos d'Esquadra és un institut armat de naturalesa civil, amb doble dependència, civil i militar. Depèn de la Reial Audiència del Principat de Catalunya, com a força de policia judicial.

Després d'acabar la guerra amb França i signar els tractats de pau de la Haia, les esquadres es dissolen al juliol de 1721, amb excepció de les de les demarcacions territorials de Cardona i Valls, que són reorganitzades pel capità general de Catalunya el 24 de desembre de 1721, i passen a denominar-se Escuadras de Paisanos Armados. Aquest fet fa que els Mossos d'Esquadra puguin ser considerats com una de les policies més antigues d'Europa.

L'any 1729, Pere Anton Veciana passa a ser el comandant en cap dels Mossos d'Esquadra, es reorganitzen les esquadres i n'augmenta el nombre d'efectius. A partir de llavors i durant els anys següents, el comandament dels Mossos d'Esquadra passa a ser de la família Veciana de manera permanent.

L'any 1736, hi havia Escuadras de Paisanos Armados en onze poblacions de Catalunya: Valls, Riudoms, Piera, l'Arboç, Solsona, Amer, Santa Coloma de Farners, Sant Celoni, Falset, Torres de Segre i Figueres. A cada destacament hi havia entre 5 i 9 mossos i un cap que els dirigia. El comandament dels Mossos d'Esquadra tenia el rang i la importància d'un coronel de l'exèrcit i els caps s'equiparaven amb un tinent. A la fi del segle XVIII el cos consta d'un total de 126 homes.

Les funcions inicials dels Mossos d'Esquadra eren: neutralitzar la delinqüència comuna local als pobles on estaven desplegats; perseguir bandolers i homes armats perillosos, als quals requisaven les armes, i perseguir caçadors furtius de les terres senyorials i de llocs prohibits (aquest fet serà un fidel reflex de la transició de l'antic règim cap al capitalisme). Una altra funció, més residual, era el trasllat de detinguts cap a les ciutats i evitar la prostitució i els jocs il·legals. Finalment, a partir de l'any 1776, se'ls atorga la funció de fer d'escorta del president de la Sala del Crim de la Reial Audiència de Barcelona, servei que realitzaven de paisà.

El 8 de juny de 1719 s'aprova el primer Reglament de les Esquadres de Catalunya, on s'especifica la seva naturalesa i competències. El 27 de maig de 1817 s'aprova un nou Reglament, en el qual se'n detallen l'organització i els drets, deures i càstigs. A mitjan segle, també es va fer el reglament de l'uniforme, que fins llavors incorporava la gorra de copa, la jaqueta, espardenyes de set betes de cinta blava i les manilles de cordó gruixut blanc. A partir de la redacció d'aquest nou reglament, es modifica la uniformitat al·ludint motius policials, ja que la pretensió era que, en el moment de perseguir els delinqüents, les esquadres no fossin tan visibles.

L'any 1836, la família Veciana renuncia al comandament dels Mossos d'Esquadra, després de 115 anys al capdavant del cos ininterrompudament.

Amb la Revolució de la Gloriosa a Espanya, l'abdicació de la reina Isabel II i la fi del regnat dels Borbó, el general Prim va intentar reformar l'Estat i totes les seves institucions. Aquest fet va afectar de manera important el cos de Mossos d'Esquadra, ja que l'any 1868 va ser abolit per ordre del mateix general Prim, en considerar que els Mossos d'Esquadra tenien una adscripció monàrquica. Van ser substituïts per la Guàrdia Civil.

El 1876, consolidada ja la restauració borbònica, Catalunya va retornar a la situació anterior, però no així el cos de Mossos d'Esquadra, ja que les diputacions de Girona, Lleida i Tarragona no es volien fer càrrec del seu cost econòmic, i només van ser restablerts (1877) un total de 182 mossos, 18 sotscaporals i 8 caporals a la Diputació de Barcelona. Van ser repartits pels municipis de Barcelona, la Garriga, la Granada, Monistrol, Sallent, Torelló i Sant Cugat del Vallès. A la ciutat de Barcelona els Mossos d'Esquadra tenien molt mala fama, com a conseqüència de la repressió exercida sobre els obrers en èpoques passades.

L'any 1903, els Mossos d'Esquadra estaven desplegats a les poblacions catalanes de Barcelona, Torelló, la Garriga, Gironella, Monistrol de Montserrat, Sant Quintí de Mediona i Sant Cugat del Vallès. L'organigrama va canviar lleugerament, el comandament del cos era un comandant i tenia a les seves ordres 7 caporals, 25 sotscaporals i 204 mossos.

L'any 1914 es va fundar la Mancomunitat de Catalunya, primera institució governamental que volia recuperar la unitat territorial del Principat de Catalunya anterior a 1714. Aquesta institució va mantenir el cos dels Mossos d'Esquadra. Va haver-hi certa oposició d'alguns diputats, que defensaven la idea de suprimir els Mossos d'Esquadra, ja que les forces de seguretat establertes i encarregades de la seguretat, en aquell moment, eren de la Guàrdia Civil.

El 1923, el general Primo de Rivera instaura una dictadura a Espanya, però sense tenir afectació en el cos dels Mossos d'Esquadra. Durant aquest període, l'uniforme es manté igual a grans trets, però s'adapta al corrent europeu, de manera que canvia la gorra de copa i les espardenyes per una gorra de plat i sabates, i es reserven les anteriors peces únicament per a les cerimònies de gala.

El 1930 representa un any important en la història del cos, amb el canvi de l'organigrama dels comandaments. Així, el comandament màxim del cos té rang de comandant i és assistit per un tinent. Els Mossos d'Esquadra es reorganitzen en tres esquadres localitzades a les ciutats de Sallent, la Garriga i Piera.

Amb la proclamació de la Segona República espanyola l'any 1931, el cos de Mossos d'Esquadra continua com a institució policial a Catalunya. El 14 d'octubre de 1932, el president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià, va signar el decret de desplegament del cos de Mossos d'Esquadra a tot el territori català.

L'octubre de 1934, el nou president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, proclama l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola. Aquesta proclamació de l'Estat Català va ser suprimida ràpidament per l'exèrcit espanyol, el cos de Mossos va ser desarmat i els seus comandaments, empresonats. Aquests fets van impossibilitar que el desplegament previst es fes efectiu, però van permetre fixar les bases d'un cos policial modern i professional.

Amb l'arribada de la Segona República i l'aprovació posterior de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, els Mossos d'Esquadra passen a dependre del Govern de la Generalitat de Catalunya. Durant la Guerra Civil, els Mossos d'Esquadra actuen com a força d'ordre públic del Govern català i com a cos lligat a les figures dels presidents de la Generalitat. S'incorpora l'escut de la Generalitat a l'uniforme i s'instaura un servei d'escorta del president de la Generalitat, així com la vigilància de la seva residència habitual. S'aprova un pla de reforma que consisteix a fer un desplegament integral del cos de Mossos d'Esquadra, que es fa càrrec de la seguretat en els municipis, i es destina la Guàrdia Civil a les capitals de comarca.

Durant la Guerra Civil Espanyola, els Mossos d'Esquadra van ser l'única força armada que no es va destinar al front, i va exercir les funcions policials, cosa que va convertir el cos en una destinació de rereguarda. El nombre d'integrants dels Mossos d'Esquadra va passar d'uns 300 a un miler d'efectius.

Al gener de 1939, el triomf de les tropes del general Franco obliga el president de la Generalitat, Lluís Companys, a passar a França, exiliat, acompanyat dels membres del cos de Mossos d'Esquadra. Un cop finalitzada la Guerra Civil Espanyola, el cos de Mossos d'Esquadra és dissolt.

L'any 1950, en plena dictadura franquista, la Diputació de Barcelona torna a crear un cos de Mossos d'Esquadra, tot i que amb un caràcter reduït, ja que les seves tasques es limiten a la vigilància del que actualment és el Palau de la Generalitat i altres dependències de la Diputació de Barcelona. El 21 de juliol de 1950, un decret del Ministerio de la Gobernación autoritza a la Diputació de Barcelona, presidida llavors pel marquès de Castellflorite, l'organització d'una Sección de Mozos de Escuadra. Aquesta estava constituïda per 40 efectius i va començar a prestar servei el dia de Sant Jordi de 1952, a la seu de la Diputació.

Aquest nou cos era de caràcter militar i tenia poc de comú amb el que havia estat creat durant el període democràtic de la Generalitat republicana. Un dels seus primers actes va consistir a retre honors al general Franco en un acte militar. Cal destacar que la majoria dels integrants d'aquesta nova secció provenien de l'exèrcit, de la Guàrdia Civil i de la policia armada. L'any 1961, aquesta secció va passar a tenir una dotació de 50 efectius. Tot i les seves limitades competències, el cos va ser guardonat amb la medalla de Sant Jordi per la seva tasca durant la tragèdia produïda per la riuada i els forts aiguats que va patir el Vallès el 1962, i va tenir una destacada intervenció en el rescat de les víctimes d'un avió britànic de passatgers que es va estavellar al massís del Montseny al juliol de 1970, on van morir 112 persones.

A la fi de la dictadura, la Diputació i la Capitania General van establir el 21 d'abril com el Dia de les Esquadres. La primera celebració es va dur a terme l'any 1976. Aquesta data va ser modificada recentment mitjançant el Decret 64/2005, de 19 d'abril, en què s'estableix el dia 22 d'abril com el Dia de les Esquadres.

El 15 de juny de 1977 tenien lloc a Espanya les primeres eleccions democràtiques després de gairebé quatre dècades de dictadura. La Diada Nacional de l'11 de setembre del mateix any, més d'un milió de ciutadans desfilaren pacíficament pel centre de la capital de Catalunya en una de les manifestacions més multitudinàries en la història de l'Europa contemporània. L'any 1977 retorna de l'exili el president de la Generalitat Josep Tarradellas. Amb la reinstauració de la Generalitat de Catalunya, s'autoritza que el cos de Mossos pugui incrementar la plantilla i arribi al centenar d'integrants.

L'any 1979 es va aprovar l'Estatut d'autonomia de Catalunya. A l'article 13 s'establia el dret de la Generalitat de Catalunya a disposar d'una força de policia pròpia, denominada Policia Autonòmica. A poc a poc, es van assumint noves competències a mesura que els serveis de la Generalitat van augmentant. Tot i aquests canvis, el cos continua tenint un règim militar i els seus comandaments provenen de l'exèrcit. Mitjançant el Reial decret 2579/1980, de 25 d'octubre, els ministeris de l'Interior i de Defensa renuncien als seus poders sobre la Secció i es transfereixen a la Generalitat les competències del Ministeri de l'Interior sobre l'anomenada Secció dels Mossos d'Esquadra. Tot i això, el manteniment del cos seguirà a càrrec de la Diputació.

Aquest és el primer pas de la voluntat de la Generalitat de disposar d'una policia pròpia. Això es materialitza el 1982 amb el traspàs efectiu dels Mossos d'Esquadra de la Diputació de Barcelona a la Generalitat de Catalunya, juntament amb la convocatòria de 280 places noves. El 1983, amb la Llei 19/1983, de 14 de juliol, es crea la Policia Autonòmica de la Generalitat de Catalunya. A partir d'aquest moment, s'absorbeix l'històric cos de Mossos d'Esquadra i se n'adopten el nom i els efectius. S'inicia així la construcció d'un model propi de seguretat per a Catalunya.

Amb la restauració de la democràcia es donen les condicions que permeten una etapa diferent dels Mossos d'Esquadra, ara com a Policia de la Generalitat. El nou cos es crea a partir del ja existent a la Diputació de Barcelona, que passa a dependre de la Generalitat i que el 1983 adquireix un nou règim jurídic com a Policia Autonòmica de Catalunya. Els Mossos d'Esquadra esdevenen una policia amb voluntat d'estar arrelada a la cultura i al poble de Catalunya, al qual pertanyen i han de servir.

La primera etapa del procés de creació del nou cos està marcada per unes funcions específiques: la protecció d'edificis i de personalitats de la Generalitat, juntament amb les relacionades amb el joc, els menors o el patrimoni.

El 1983, amb els efectius de la primera promoció, més els efectius de la Diputació de Barcelona, es materialitza la creació del nou cos, amb 364 efectius.

El 1985 és un any important per al cos en aquesta etapa. Es convoca la segona promoció dels Mossos d'Esquadra -el primer cop que es permet l'accés al cos per a les dones- i es crea l'Escola de Policia de Catalunya a Mollet del Vallès, on mossos d'esquadra i policies locals rebran una formació bàsica comuna, amb els mateixos principis i valors. També és l'any en què el Parlament de Catalunya aprova la Resolució 39/II, que posa la primera pedra del que després s'anomenarà el model policial català. Per primera vegada, totes les forces polítiques del Parlament declaren la seva voluntat perquè la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra substitueixi les forces i cossos de seguretat de l'Estat a Catalunya. El desplegament de la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra, que es farà posteriorment, es materialitzarà, a grans trets, d'acord amb el contingut d'aquesta Resolució parlamentària.

L'any 1986 s'aprova la Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat, que atorga a les policies autonòmiques funcions gairebé residuals. Aquest fet, juntament amb el bloqueig sistemàtic de noves promocions a la Junta de Seguretat de Catalunya, màxim òrgan paritari Estat-Generalitat previst a l'Estatut d'autonomia de 1979, fa que s'enceti un període d'estancament en el creixement quantitatiu i competencial del cos. A tall d'exemple, no es convocarà cap nova promoció fins a l'any 1989.

L'any 1990 hi ha un punt d'inflexió, quan es delimiten les funcions entre els cossos i forces de seguretat de l'Estat i els Mossos d'Esquadra. A partir d'aquest moment, s'adquireixen les primeres competències en seguretat en un període llarg de temps: el trasllat de presos i el tractament policial dels menors d'edat penal (entre 14 i 18 anys) en l'àmbit de justícia i dels menors d'edat civil (entre 0 i 18 anys) en l'àmbit de protecció. L'any 1992 entra en funcionament la central operativa del cos a l'edifici base, del carrer de Bolívia de Barcelona, fet que millora la seva capacitat operativa.

L'any 1993, l'aritmètica parlamentària obre les portes al fet que el Govern de l'Estat estigui disposat a debatre amb la Generalitat el model policial de Catalunya. S'obren comissaries a la Vall d'Aran, Osona i el Montsià. Alhora, s'inicia la tramitació al Parlament de Catalunya de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra, que farà del cos la policia ordinària i integral de Catalunya i consolidarà el model policial català de substitució de les forces i cossos de seguretat de l'Estat, l'assumpció de competències i la delimitació de funcions de Catalunya a través de la seva policia.

Un segon punt d'inflexió en aquest període es produeix quan es formalitzen els pactes ja adoptats i descrits anteriorment dins dels acords de la Junta de Seguretat de Catalunya de 17 d'octubre de 1994. També s'acorda el primer desplegament de substitució de les forces i cossos de seguretat de l'Estat, en matèria de seguretat ciutadana, ordre públic i investigació, per al 4 de desembre a la comarca d'Osona, i per a la tardor de 1995 a les comarques de la Selva i el Ripollès, seguint un model territorial que avança en forma de taca d'oli.

Amb aquest nou període s'inicia un canvi fonamental en l'essència del cos, que passa d'un model de policia funcional a un de policia integral. És en aquest període quan es desenvolupen conceptes clau en el procés de desplegament de substitució.

Aquest procés es desenvolupa a partir d'un model d'organització basat en uns serveis territorials i uns serveis centrals. Els serveis territorials es basen en la proximitat a la demanda social i en la descentralització operativa i de la gestió. Els serveis centrals tenen com a funcions pròpies les grans especialitats i el suport estratègic als serveis territorials. L'estructura territorial és la que dona el servei de proximitat al ciutadà. Està formada per les comissaries situades al territori, coordinades, assistides i supervisades per uns serveis regionals. L'estructura operativa està basada en una implementació territorial mitjançant àrees bàsiques policials i regions policials. Aquests conceptes resten definits per criteris operatius policials de caire geogràfic, administratiu i demogràfic.

L'estructura de base territorial es completa amb els òrgans de comandament central, la funció dels quals és exercir el comandament orgànic (coordinació, supervisió i inspecció) sobre els responsables de les regions policials. També emmarca els serveis que s'encarreguen de donar suport tècnic i operatiu al territori, els que requereixen especialització i la direcció tècnica.

També es desenvolupen l'estructura i l'organització de la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra. Es creen la Divisió Central d'Investigació, la Divisió d'Afers Interns, la Divisió Operativa de Recursos Humans i la Divisió de Trànsit, entre d'altres. El cos passa a dependre d'una de nova creació, la Conselleria d'Interior. Amb el Decret 19/2002, de 22 de gener, es reestructura la Direcció General de Seguretat Ciutadana i se'n redefineix l'estructura corporativa per adaptar-la al concepte de policia ordinària i integral de Catalunya. Es crea la Sub-direcció General de la Policia com a òrgan al qual s'encomana el comandament operatiu del cos. Tots aquests canvis consoliden la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra en la nova etapa que viu.

El 1995 s'aproven el mapa i el calendari inicial del desplegament territorial que, de forma successiva i seguint un model d'extensió de taca d'oli, es desplegarà per les comarques d'Osona, la Selva, el Ripollès, la Garrotxa, l'Alt Empordà, el Baix Empordà, el Gironès, el Pla de l'Estany, la Cerdanya, el Berguedà, el Solsonès, l'Alt Urgell, la Segarra, l'Urgell i la Noguera. Aquesta primera fase s'estén de l'any 1994 al 1998.

A la reunió de la Junta de Seguretat de Catalunya de l'1 de juliol de 1999 s'acorda un canvi en el calendari del desplegament territorial de substitució que s'havia de fer a les comarques tarragonines. Es decideix reorientar territorialment el desplegament cap a les comarques de l'entorn de la ciutat de Barcelona, les de la Regió Policial Central i les de la Regió Policial Metropolitana Nord. D'aquesta manera, es creen les bases que permetran el desplegament a la ciutat de Barcelona.

El 27 de juny de 2004, agents de la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra comencen a patrullar per primera vegada a Barcelona, dins del dispositiu Turisme que es fa de forma conjunta amb el Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Urbana de Barcelona. L'any següent s'inicia el desplegament de substitució a la ciutat de Barcelona. Constitueix, pel pes demogràfic i simbòlic de la ciutat, una fita important en el procés de desplegament del cos. A Barcelona hi ha deu comissaries, que coincideixen amb els deu districtes de la ciutat, a més d'oficines de denúncies a les estacions de Sants i de la plaça Catalunya. Les comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre conclouen el desplegament territorial el novembre de 2008.

El desplegament territorial es complementa amb l'assumpció progressiva de competències especialitzades, de les quals cal destacar especialment la investigació criminal i el trànsit. En el primer cas, l'entrada en vigor de l'Estatut d'autonomia de Catalunya l'any 2006 fa que la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra adquireixi, com a funció pròpia, la policia judicial i la investigació criminal, i que sigui possible la investigació de grups criminals organitzats i terroristes. Aquest fet farà que es realitzi un nou plantejament dels serveis d'investigació del cos.

En el segon cas, la transferència de les competències en matèria de trànsit havia estat una reivindicació històrica de la Generalitat de Catalunya des dels inicis de l'actual etapa democràtica fins al 1980. La transferència de competències executives a la Generalitat en matèria de trànsit, circulació de vehicles i seguretat viària, per la via de l'article 150.2 de la Constitució espanyola, mitjançant la Llei orgànica de transferència de les competències en matèria de trànsit i circulació de vehicles de motor a la Comunitat Autònoma de Catalunya, va ampliar la capacitat de la Generalitat d'actuar en matèria de seguretat viària i va adaptar l'àmbit funcional de determinats òrgans del Departament de Governació amb la creació del Servei Català de Trànsit. El traspàs de la competència es tancarà amb el Reial decret 391/1998, de 13 de març, sobre el traspàs de serveis i funcions de l'Administració de l'Estat a la Generalitat de Catalunya en matèria de trànsit i circulació de vehicles de motor. El 4 de maig de 1998 es fa efectiu a Figueres el primer traspàs a la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra de la vigilància del trànsit a les comarques gironines, que el 1999 s'amplia a les comarques lleidatanes, i el 2000, a tot el territori de Catalunya. Així, amb l'assumpció de noves competències i la finalització del desplegament territorial s'assoleix la capacitat operativa d'actuar a tot el territori i de fer efectiu el caràcter de policia integral a tot Catalunya.

El període es caracteritza per la consolidació del sistema de seguretat de Catalunya i la reestructuració de la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra, que ha dedicat bona part dels seus esforços al procés de desplegament territorial que finalitza el 2008. El model de seguretat de Catalunya es descriu en quatre punts principals:

a) Una visió integral de la seguretat. La seguretat com a valor final -com a actiu d'una societat- no és fraccionable. Perquè la gent estigui segura, cal el seu convenciment que hi ha una organització potent i eficaç que vetlla perquè pugui viure raonablement segura.

b) La preocupació tant per la seguretat objectiva com per la percepció de la seguretat. No n'hi ha prou a tenir les millors estadístiques de criminalitat si la percepció social no hi coincideix. De la mateixa manera que la gent no ha de patir amb raó -i, per això, la policia s'esforça a millorar constantment els índexs de seguretat-, tampoc no ha de patir sense raó -perquè percep un nivell d'inseguretat que no es correspon amb la realitat. S'han d'impulsar iniciatives per fer que la gent, a més d'estar segura, s'hi senti.

c) La preparació per a la prevenció, per a la reacció i per a la investigació. A més de preocupar-se de mantenir els dispositius a punt, de perfeccionar-los, de formar-se contínuament, d'incorporar noves eines... cal preocupar-se per les noves amenaces contra la seguretat. La mateixa acció de la humanitat, els canvis sociològics, les innovacions tecnològiques fan aparèixer riscos no previstos amb anterioritat. En ocasions, aquests canvis faciliten l'aparició de noves formes de delinqüència o la sofisticació de l'existent. De vegades, no acabem de copsar-los plenament encara, però cal estar amatents tant per prevenir-los com per donar-hi resposta en cas de necessitat.

d) La corresponsabilització del conjunt de la societat en matèria de seguretat. En aquest sentit, cal promocionar el paper actiu del teixit empresarial, dels mitjans de comunicació i de la ciutadania.

L'etapa de consolidació de la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra i del sistema de policia de Catalunya, una vegada finalitzat el desplegament a tot el territori, demana una nova estructura organitzativa de la funció policial, moderna, de qualitat i adequada a les competències que té com a policia integral, capaç d'adaptar-se als importants canvis produïts en els anys anteriors. Aquesta estructura pren forma i dimensió amb el Decret 415/2011, de 13 de desembre, d'estructura de la funció policial de la Direcció General de la Policia, que redefineix, de forma significativa, l'organització i l'estructura del cos. Es crea la Prefectura de la Policia, a qui correspon la direcció estratègica i el comandament operatiu de la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra.

En aquesta etapa també es produeix una revisió de la implantació territorial una vegada finalitzat el desplegament territorial. Comporta una reorganització de les dotacions policials, les dotacions del personal no policial, les infraestructures, i la definició de nous escenaris de desplegament territorial detectats a partir de noves necessitats de seguretat observades. D'aquesta manera, s'implanten noves dependències policials a la Jonquera, dins l'ABP Alt Empordà-Figueres; a Salt, dins de l'ABP Gironès-Pla de l'Estany, i a l'Ametlla de Mar, dins de l'ABP Baix Ebre.

Un altre dels pilars d'aquesta etapa de consolidació organitzativa és l'entrada en funcionament del Complex Central a ple rendiment l'octubre de 2009. És un conjunt d'edificis situat al municipi de Sabadell que acull els serveis centrals i els recursos operatius especialitzats, els serveis d'investigació criminal, els serveis de policia científica, els serveis de mobilitat, els serveis de suport tècnic i estratègic a la Prefectura de la Policia i la resta d'unitats i serveis de la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra. El Complex Central disposa de totes les instal·lacions i els equipaments necessaris per a les unitats especialitzades del cos i esdevé el nucli principal dels serveis especialitzats operatius i el nucli estratègic de la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra.

Transcorreguts deu anys des que es va completar el desplegament territorial de la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra, el 2018 s'inicia una segona etapa de desplegament amb mirada de futur.

Des del 2018 fins el 2022 es produeix una primera fase de recuperació, després de l'etapa de racionalització, orientada a garantir la sostenibilitat de la prestació de servei. Es reinicien les reincorporacions anuals d'efectius a través de les convocatòries d'accés i la Junta de Seguretat de Catalunya acorda, el 5 de novembre de 2021, ampliar el nombre màxim d'efectius del cos de Mossos d'Esquadra a 22.006. L'any 2022 s'implementa la jubilació anticipada, que ha de facilitar el relleu generacional, el qual ha de comportar una necessària transmissió de coneixement i, sobretot, de valors. En paral·lel, es despleguen les accions necessàries per modernitzar els recursos materials i adequar-les a les noves necessitats i tecnologies disponibles.

El 2022 es posa en marxa el Pla Mossos 2030, un pla estratègic que ha d'orientar l'evolució de la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra (PGME) en el període 2022-2030, establint línies de millora i d'acció prioritàries en aquest període i que ha de projectar una organització policial adaptada a les necessitats d'una societat plenament abocada a la realitat del segle XXI.

La finalitat última del Pla és la millora en la prestació del servei públic bàsic de seguretat a Catalunya, garantint drets i llibertats, de manera que les persones que hi viuen s'hi sentin més lliures i puguin exercir plenament els seus drets en un entorn de bona convivència.

Els objectius del Pla Mossos 2030 són:

a) Consolidar el model de servei de proximitat i d'interacció amb actors de l'entorn social del territori, amb aquells col·lectius de diferents àmbits i amb diferents interessos, situant l'èmfasi en aquells amb una especial vulnerabilitat.

b) Transformar el funcionament policial per a adequar-lo a l'entorn digital, tant des de la perspectiva dels mitjans tecnològics emprats internament, com des de la perspectiva del servei a la ciutadania.

c) Potenciar la diversitat social i feminitzar la plantilla, per tal que la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra sigui un reflex de la societat a la qual serveix, tot incorporant els objectius fixats en el "Pla d'igualtat d'oportunitats entre homes i dones de la policia de la Generalitat - mossos d'esquadra".

d) Aprofundir en el model d'intel·ligència policial, la qual ha de revertir necessàriament en polítiques de prevenció capaces de contenir tant problemàtiques en plena eclosió, com aquelles que encara són latents o estant en un estat d'evolució incipient.

e) Posar el focus en els nous reptes delinqüencials i del context social, com és el cas de la ciberdelinqüència i la protecció del medi ambient.

f) Incrementar la transparència i la rendició de comptes.

Aquesta transformació es visualitza a través d'un fet històric: el 3 de febrer de 2023, a les 14:00 hores, la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra va realitzar el canvi de la uniformitat de treball operatiu.

Per tot plegat, es fa necessari actualitzar la normativa reglamentària de tipus instrumental i organitzatiu que ordena l'estructura i les relacions de treball entre les diferents unitats de la Direcció General de la Policia, segons un nou decret de reestructuració que se sustenta en un model de servei essencialment orientat a la prevenció, la capacitat de resposta ràpida, la proximitat, l'expertesa professional, la implantació territorial i la satisfacció ciutadana, amb especial cura de les víctimes: el Decret 57/2023, de 21 de març, de reestructuració de la Direcció General de la Policia.

Un element indispensable per a la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra és la conceptualització de la missió, la visió i els valors. Aquests preceptes resten documentats a la Carta de Serveis de la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra.

La definició de la missió, la visió i els valors d'una organització és una de les eines més importants que ajuden, de forma determinant, a la planificació estratègica. Dona resposta a dos grans qüestions: on som i on volem anar, mitjançant la definició de qui som, què fem, com som i què volem ser.

La missió, conceptualment, representa la raó de ser, l'essència de l'organització i reflecteix qui som i què fem. La missió és fruit del recull de les conclusions d'una anàlisi interna i una reflexió profunda realitzada per l'organització. Representa la realitat del missatge que es vol transmetre. La visió reflecteix el desig del que es vol que sigui l'organització en un futur a mig termini. Entre qui som i què fem -missió- i què volem ser -visió-, hi ha l'estratègia a seguir, és a dir, la manera com s'aconsegueix desenvolupar la pròpia realitat.

Els valors descriuen amb fidelitat com som. Expressen els límits ètics i morals sobre els quals treballa l'organització. Donen sentit a les directrius quotidianes i a les indicacions que es donen en tots els nivells de l'organització de forma ordinària. Els valors articulen el que és la cultura de l'organització i la identifiquen amb el que realment pensen les persones que hi pertanyen. També són un element indispensable per cohesionar la missió i la visió.

La Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra, després d'un procés de reflexió, va definir la seva missió, visió i valors, que alhora expressen el desig d'identificació amb els seus integrants, amb els ciutadans, les institucions i amb totes les organitzacions amb què habitualment treballa. Innovació i millora constant són dos dels elements clau que s'han tingut en compte a l'hora de fer aquesta reflexió.

Com a resultat d'aquest procés intern, la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra té com a missió fer de Catalunya un país segur, protegir el lliure exercici dels drets i les llibertats i garantir la seguretat ciutadana, vetllant, des de la proximitat, per la convivència pacífica i la protecció de les persones i els béns, d'acord amb l'ordenament jurídic.

Té com a visió ser una policia de referència en matèria de seguretat i garantir la protecció i el servei de les persones a Catalunya, des de la proximitat i la professionalitat, oferint un servei de qualitat.

Els seus valors estan basats en la proximitat, el compromís, la integritat, el servei i l'eficàcia, i que es concreten en:

- Proximitat: conèixer la realitat social, des de l'arrelament al territori, i detectar les necessitats de la ciutadania a la qual se serveix, per afavorir la convivència pacífica. - Compromís: esforçar-se per complir les obligacions pròpies del lloc que s'ocupa. - Integritat: no treure profit de la condició de policia. Actuacions adaptades als preceptes deontològics. - Voluntat de servei: orientar-se cap a la ciutadania, amb la voluntat de satisfer les necessitats amb un servei de qualitat. - Eficàcia: aconseguir els objectius fixats, ser resolutiu en el lloc de treball propi, aconseguir els resultats previstos.

Les administracions públiques, en el marc de l'afany per la millora contínua, incorporen en la seva operativa ordinària pràctiques i mecanismes per garantir la qualitat del servei públic finalista que ofereixen.

A continuació es mostren diferents vessants dels compromisos a què la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra està subjecta. D'una banda, amb el compliment de les actuacions que estableix el Pla general de seguretat de Catalunya. D'altra banda, amb la satisfacció de la ciutadana per la prestació del seu servei segons la Carta de Serveis de la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra. Finalment, amb l'aplicació interna dels processos que estableix el Sistema de gestió de la qualitat de la Direcció General de la Policia en els àmbits de la detenció i l'atenció a la víctima.