El poder judicial es regula a la CE i a la Llei organica 6/1985, d'1 de juliol, del poder judicial. Es un poder de l'Estat, independent dels altres poders (executiu i legislatiu), unic a tot el territori nacional, i que es compon de jutges i magistrats.
El poder judicial te encomanada la potestat jurisdiccional, que consisteix a aplicar el dret per resoldre conflictes i a fer complir allo que s'ha decidit si no es compleix voluntariament. Aquesta potestat jurisdiccional s'atribueix a tots i cada un dels jutges i magistrats que integren el poder judicial, i es una funcio que exerceixen de forma independent.
Per poder exercir les seves funcions jurisdiccionals, el poder judicial te el suport de l'Administracio de justicia. L'Administracio de justicia no es poder judicial, sino que compren el conjunt de mitjans personals i materials destinats a l'organitzacio de les activitats relacionades amb la justicia, amb la finalitat de garantir el compliment de les funcions del poder judicial.
Principis configuradors del poder judicial
La potestat jurisdiccional nomes pot ser exercida pels organs que integren el poder judicial (jutjats i tribunals), i aquests nomes poden exercir la potestat jurisdiccional i les altres funcions que expressament els siguin atribuides per llei, en garantia de qualsevol dret. S'ha de dir, no obstant aixo, que en determinats suposits expressament previstos a la CE es possible que, en relacio amb materies concretes, altres organs exerceixin la potestat jurisdiccional (per exemple, el Tribunal Constitucional).
El poder judicial es unic a tot el territori estatal, i no hi ha, com succeeix amb el poder legislatiu i el poder executiu, organs judicials de les comunitats autonomes i organs judicials de l'Estat central. No hi pot haver jurisdiccions especials, ni es poden crear tribunals que no es trobin previament determinats per la llei. Els organs que exerceixen la potestat jurisdiccional es troben integrats en una organitzacio unica i estan sotmesos a un mateix regim juridic.
Estatut dels jutges i magistrats
Els jutges i magistrats formen un cos unic i el seu estatut, que es regula a la Llei organica del poder judicial (LOPJ), es regeix pels principis seguents: independencia, inamovibilitat, imparcialitat, incompatibilitat i responsabilitat.
Independencia: S'enten en un doble sentit: independencia externa i independencia interna. Aixi, la independencia externa significa que el poder judicial es un poder independent dels altres poders de l'Estat. La CE tracta de garantir aquesta independencia especialment en relacio amb el poder executiu i, en aquest sentit, s'ha d'entendre l'atribucio al Consell General del Poder Judicial de la competencia relativa a l'estatut juridic dels jutges i magistrats, que havia estat una funcio atribuida anteriorment al poder executiu. Aixo significa que el poder executiu (govern) no pot interferir en la tasca dels jutges i els tribunals.
Pel que fa a la independencia interna, els jutges i magistrats adopten les seves decisions d'acord amb el dret, sense que puguin rebre cap ordre, instruccio o suggeriment relatiu als fets sotmesos al seu judici. Les seves decisions nomes poden ser revisades mitjancant els recursos previstos legalment. La independencia no implica llibertat absoluta dels organs judicials per decidir els processos sotmesos al seu coneixement, sino que, tal com disposa l'article 117.1 de la CE, els jutges i magistrats actuen sotmesos unicament a l'imperi de la llei. Aixo implica que han d'adoptar les seves decisions d'acord amb l'ordenament juridic. La decisio judicial ha de ser la conclusio d'un raonament juridic motivat mitjancant el qual s'apliquen les normes juridiques al suposit concret plantejat.
Inamovibilitat: Els jutges i magistrats nomes poden ser separats, suspesos, trasllladats o jubilats per les causes establertes per la llei (ascensos, faltes, incapacitat, renuncia, perdua de la nacionalitat, condemna penal). La inamovibilitat te per finalitat evitar que els jutges i magistrats puguin ser apartats de les seves funcions per causes que no siguin estrictament professionals, la qual cosa es una garantia per a la seva independencia.
Imparcialitat: Els jutges i magistrats han d'aplicar la llei de forma imparcial, i s'estableixen mecanismes per garantir-ne la imparcialitat en relacio amb els suposits concrets que hagin de decidir, com son l'abstencio (els organs judicials s'han d'abstenir de coneixer dels assumptes quan incorrin en una de les causes previstes a la llei que podrien posar en perill la seva imparcialitat) i la recusacio (les parts del proces poden demanar que el jutge i magistrat no conegui del cas si incorre en alguna de les causes esmentades).
Incompatibilitat: Els jutges i magistrats no poden exercir altres carrecs publics, ni pertanyer a partits politics o sindicats, pero poden crear associacions professionals. Les causes d'incompatibilitat tracten de garantir la independencia dels organs judicials, i evitar que facin activitats que condicionin la seva llibertat de criteri.
Responsabilitat: Els jutges i magistrats son responsables en l'exercici de la seva funcio jurisdiccional. Aquesta responsabilitat pot ser penal (per exemple, delicte de prevaricacio), civil (si es causa un dany o perjudici en l'exercici de les seves funcions, sempre que la seva actuacio sigui dolosa o culposa) i disciplinaria (imposicio de sancions pel Consell General del Poder Judicial).
Estructura del poder judicial
L'estructura del poder judicial es determina basicament per dos criteris: un criteri material i un criteri territorial.
Criteri material: Els organs judicials es divideixen, per rao de l'especialitzacio material, en civil, penal, contenciosos administratiu i social. Pel que fa a la jurisdiccio militar, s'ha de dir que no s'integra en l'estructura del poder judicial, excepte pel que fa a la Sala Cinquena del Tribunal Suprem, que es militar.
Criteri territorial: L'Estat es divideix, a l'efecte de l'organitzacio del poder judicial, en municipis, partits judicials, provincies, comunitats autonomes i tot l'Estat. D'acord amb aquest criteri, es pot fer la seguent divisio dels organs judicials:
a) Tribunal Suprem (seu a Madrid i jurisdiccio a tot l'Estat). b) Audiencia Nacional (seu a Madrid i jurisdiccio a tot l'Estat). c) Tribunals superiors de justicia (un a cada comunitat autonoma). d) Audiencies provincials (una a cada provincia). e) Jutjats penals, socials, contenciosos administratius, de vigilancia penitenciaria i de menors (un o mes a cada provincia). f) Jutjats de primera instancia i instruccio (un o mes a cada partit judicial). g) Jutjats de pau (en els municipis en que no hi hagi jutjats de primera instancia i instruccio).
El Tribunal Superior de Justicia de Catalunya
L'article 152 de la CE estableix que un tribunal superior de justicia culmina l'organitzacio judicial dins l'ambit territorial de la comunitat autonoma i que, sens perjudici del que disposa l'article 123 en relacio amb el Tribunal Suprem, les successives instancies processals s'exhaureixen davant d'organs judicials radicats en el mateix territori de la comunitat autonoma. El Tribunal Superior de Justicia de Catalunya es l'ultima instancia jurisdiccional de tots els processos judicials iniciats a Catalunya, sens perjudici de la facultat reconeguda al Tribunal Suprem per unificacio de doctrina.
Aquesta previsio ha estat reproduida a l'article 95 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya. Aixi, encara que els tribunals superiors de justicia son organs integrats dins del poder judicial, i no son organs de la comunitat autonoma, s'ha de reconeixer la seva incidencia en l'ambit autonomic.
Correspon en exclusiva al Tribunal Superior de Justicia de Catalunya la unificacio de la interpretacio del dret de Catalunya.
El president o presidenta del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya es nomenat pel rei a proposta del Consell General del Poder Judicial.
Posa't a prova amb aquest apartat
Preguntes d'examen oficial, repetició espaiada i seguiment del teu progrés. Gratis.
Entrena gratis al Dojo →