Les garanties normatives

L'article 53.1 de la CE estableix que els drets i les llibertats reconeguts en el capitol segon del titol I vinculen tots els poders publics. Encara que aquest article pugui semblar una reiteracio de l'article 9.1, que estableix que la CE vincula tota la ciutadania i els poders publics, ha d'observar-se una diferencia substancial, que es el fet que l'article 53.1 nomes estableix aquesta vinculacio respecte als poders publics, fet que ha d'interpretar-se com un advertiment a aquests poders de l'especial caracter i posicio de que gaudeixen els drets constitucionals. A mes, la previsio de l'article 53.1 de la CE es una manifestacio del valor normatiu immediat dels drets i les llibertats que han de ser respectats sense necessitat d'una llei que els desplegui.

L'eficacia directa dels drets i les llibertats no exclou la regulacio normativa del seu exercici, que nomes pot ser per llei, d'acord amb el que disposa l'article 53.1 de la CE. Aquesta reserva de llei es justifica tambe per la posicio que ocupen els drets dins l'ordenament; es tracta d'assegurar que nomes l'organ que representa la voluntat popular (el Parlament) pugui regular aquests drets, i s'evita aixi la intervencio de l'executiu per via reglamentaria. En relacio amb els drets reconeguts a la seccio primera del capitol II (articles 15 a 29), la llei que els pot regular nomes pot ser una llei organica. A mes, el legislador, a l'hora de regular l'exercici dels drets constitucionals, es troba limitat pel fet que, d'acord amb el que disposa l'article 53.1 de la CE, ha de respectar-ne el contingut essencial. Es reconeix aixi un minim constitucional que no pot ser afectat per la regulacio del dret.

Els drets reconeguts als articles 15 a 29 de la CE nomes poden ser reformats seguint el procediment previst a l'article 168 del text constitucional. Aquest procediment exigeix l'acord de dos tercos de cadascuna de les cambres, la seva dissolucio, la convocatoria de noves eleccions, la ratificacio de les noves cambres de la decisio de reforma, l'aprovacio de la reforma per dos tercos de cadascuna de les cambres i el sotmetiment a referendum. Per tant, resulta molt dificil que es puguin reformar els drets esmentats. Aquesta dificultat de reforma actua com una garantia del seu reconeixement constitucional.