Comunicació i control públic: espais de seguretat i alarmes socials

Un dels perills més patents que avui dia pot comportar Internet és la seva manca de regulació. Cada vegada més autors centren la seva reflexió en la urgència d'establir alguns mecanismes de control que evitin la conversió d'Internet en un territori sense ordre ni llei. Internet constitueix un canal de comunicacions insegur, perquè la informació que circula a través d'aquesta vasta xarxa és fàcilment accessible en qualsevol punt intermedi per a un possible atacant.

En el cas d'Internet, la solució adoptada es basa en la utilització del protocol SSL (Secure Sockets Layer). Però els factors d'inseguretat i de desordre estan afectant negativament l'evolució d'Internet, que es veu utilitzada per dur a terme activitats il·legals i antisocials.

La Constitució espanyola (CE) protegeix els drets a la intimitat i a l'honor, i com a conseqüència d'això sorgí la Llei orgànica 5/1992, de regulació i tractament automàtic de les dades (LORTAD), que aplica l'article 18.4 de la CE, sobre la limitació de l'ús de la informàtica per garantir l'honor i la intimitat personal i familiar dels ciutadans. Al mateix temps, es va constituir l'Agència de Protecció de Dades (APD).

Aquesta legislació ha estat posada al dia amb: - La Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal (derogada per la Llei orgànica 3/2018). - El Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999. - La Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals.

De fet, els mitjans tecnològics basats en les TIC han provocat una confusió entre el que és públic i el que és privat, amb una invasió real de les tecnologies de la informació en l'esfera privada, amb el telèfon mòbil, el correu electrònic i les xarxes socials. Hi ha un conflicte de separació entre l'esfera pública i la privada.