Els serveis socials a Catalunya

S'entén per Estat del benestar el conjunt de polítiques l'objectiu de les quals és millorar les condicions de vida de la ciutadania i assegurar la igualtat d'oportunitats. Es tracta d'un model general d'Estat i d'organització social en què l'Estat proveeix de serveis tota la població. Podem agrupar-les en quatre grans dimensions:

a) Les transferències socials, com són les pensions o el subsidi d'atur. b) Els serveis, els més importants dels quals són l'educació, la sanitat i els serveis d'ajuda a les famílies. c) Les intervencions normatives per protegir la seguretat del treballador, del consumidor i del medi ambient. d) Les intervencions per estimular i garantir la creació d'ocupació.

El sistema català de serveis socials constitueix un recurs a l'abast de tota la ciutadania i té com a destinatàries totes les persones que necessiten informació, valoració, diagnòstic, orientació, suport, intervenció i assessorament individual, familiar o comunitari per fer front i prevenir situacions de necessitat personal bàsica, de manca de cohesió social o familiar o de desigualtat.

Per tant, és el conjunt de recursos, prestacions, activitats, programes, objectes i equipaments destinats a l'atenció social de la població. Està integrat pels serveis socials de titularitat pública i privada de l'Administració de la Generalitat, de les entitats locals i d'altres administracions.

Catalunya compta amb la Llei 12/2007, de serveis socials, que té per objectiu ordenar, estructurar, promoure i garantir el dret a un sistema de serveis socials de responsabilitat pública amb la finalitat de garantir i facilitar a tothom l'accés a prestacions i serveis que tendeixin a afavorir un desenvolupament lliure a persones i col·lectius.

Aquests serveis s'organitzen segons problemàtiques primàries o especialitzades distribuïdes en el territori. La xarxa bàsica de serveis socials constaria, així, de dos nivells bàsics d'actuació. El primer estaria format per l'atenció primària, que seria la resposta més propera a la ciutadania. El segon nivell el conformarien els serveis de caire especialitzat, que s'encarrega de necessitats que no poden ser ateses des de la xarxa bàsica de serveis socials.