La població

La població de Catalunya era d'1.652.611 habitants el 1857. Amb la posterior industrialització s'inicià un procés d'immigració procedent de la resta d'Espanya i s'accentuaren els corrents migratoris interns, de les comarques de muntanya cap a la costa. Aquesta immigració i la davallada progressiva del nombre de naixements marcarien l'evolució demogràfica posterior. Fins al 1936 el creixement natural de la població fou positiu, però aquesta tendència s'invertí per la Guerra Civil.

Durant la postguerra, malgrat una certa recuperació de la natalitat, el fet demogràfic cabdal a Catalunya va ser la intensa immigració procedent d'altres zones de l'Estat i afavorida pel desenvolupament econòmic a Catalunya. Com a conseqüència d'això, la població total augmentà sostingudament: 3,2 milions el 1950, 3,8 milions el 1960, 5,1 milions el 1970 i 5,9 milions el 1980. Les àrees que van absorbir la major part de població immigrada van ser principalment el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Tarragonès.

Des del final dels anys vuitanta té lloc una nova immigració, procedent principalment de països del nord d'Àfrica, de Llatinoamèrica i de l'est d'Europa. Aquesta tercera onada immigratòria ha provocat un important creixement de població en els darrers anys del segle XX i en la primera dècada del XXI. La natalitat es va recuperar i el procés d'envelliment es va aturar parcialment. Amb la crisi iniciada el 2007, el procés immigratori ha iniciat un període d'estancament. Consegüentment, també s'ha estancat la natalitat, i la població total de Catalunya porta anys estancada.

La població de Catalunya l'any 2021 era de 7.763.362 habitants, el 65% dels quals es concentraven a les comarques de l'àmbit metropolità de Barcelona. Aquest desequilibri en la distribució de la població també està acompanyat d'uns indicadors demogràfics que mostren una tendència a l'envelliment de la població. Durant els darrers 30 anys l'estructura per edats s'ha invertit, de manera que, si a finals dels setanta els menors de 15 anys representaven el 25,6% de la població, el 2022 eren el 14,7%, mentre que la població major de 65 anys passà del 10,2% (1975) al 19,2% (2022).

Per la seva banda, el creixement natural de la població el 2016 era del 0,2%, la qual cosa significava un retorn de l'estancament de població dels anys 90 del segle passat. L'índex de fecunditat continua baix, amb un 1,23, encara superior al mínim històric de >1,13 de l'any 1995. L'esperança de vida continua sent de les més altes del món amb 82,4 anys en néixer (79,7 els homes i 85,0 les dones. IDESCAT, 2020).

La població de Catalunya l'any 2021 es distribueix de manera molt heterogènia: el 64% es concentra a la zona metropolitana de Barcelona, mentre que altres àrees com l'Alt Pirineu i Aran a penes arriben al 1%.

Aquest heterogeni repartiment de la població és conseqüència de diferents factors geogràfics, tant físics com humans. L'orografia i el clima han condicionat els assentaments de població i consegüentment la distribució de la població. L'evolució històrica i els processos socioeconòmics que s'han donat als diferents indrets també han estat factors importants en l'actual distribució de la població.

A Catalunya, com s'ha dit anteriorment, la població té un repartiment molt heterogeni. Bona part de la població es concentra al litoral, al Sistema Mediterrani. Les principals poblacions es troben en aquest territori, així com les principals àrees industrials i altres activitats econòmiques. La importància del mar i del comerç marítim al llarg de la història és un dels principals responsables d'aquesta distribució. Així, l'atracció de poblacions com Barcelona, Tarragona, Figueres, Vilanova i la Geltrú o Mataró ha estat fonamental.

L'interior de Catalunya està molt menys poblat. La densitat de població de les comarques de l'interior és sensiblement inferior a les xifres que es registren a les costaneres. L'absència de grans vies de comunicació i la presència de les serralades prelitoral i pirenaica l'han mantingut aïllada de la resta del territori. Només les capitals comarcals trenquen aquest paisatge. Lleida fonamentalment, però també Vic, Manresa, Berga, Balaguer, Igualada o Mollerussa són illes de població enmig d'un desert poblacional.

Tot i tenir una densitat de població de 241 hab/km2, la concentració de factors econòmics implica que aquest valor presenti una gran irregularitat en el territori perquè la distribució de la població és molt desigual. Una elevada proporció dels més de set milions i mig d'habitants de Catalunya és urbana, tot i que no es pot considerar el territori de les 42 comarques que la conformen com a urbà. La majoria dels assentaments urbans es localitzen a la franja litoral i prelitoral gràcies als processos industrials, al desenvolupament del sector terciari i a la revalorització turística. Per contra, a mesura que ens allunyem cap a l'interior de Catalunya i les zones de muntanya, el paisatge urbà deixa pas a les zones de conreu agrícola, boscos i petits i mitjans nuclis de població. Aquesta desigual distribució de la població comporta que a les set comarques que conformen la Regió Metropolitana de Barcelona i sobretot als municipis més pròxims a la ciutat de Barcelona (inclosos dins l'Àrea Metropolitana de Barcelona), s'hi concentri gairebé el 64% de la població.

Qualsevol dels fluxos habituals de mobilitat de la població presenta un efecte territorial fonamental, ja que fa variar constantment la seva distribució espacial. La problemàtica més notòria que deriva d'aquest desequilibri és el volum de trànsit i concentració de la població en punts determinats del territori (a l'entrada i sortida de les grans ciutats, a les zones turístiques, als centres d'oci, als de compres, etc.).

En resum, de les tres grans unitats de relleu de Catalunya, una té un gran percentatge de la població, mentre que les altres dues estan molt més despoblades. Un repàs ràpid a la població per àmbit territorial permet observar que les vegueries barcelonina, penedesenca i del Camp de Tarragona apleguen tres quartes parts de la població de Catalunya. Mentre que les Terres de l'Ebre o l'Alt Pirineu i Aran, a penes arriben al 3%. Els Pirineus, un dels sistemes muntanyosos més importants de la Península, és el territori menys poblat. Capitals comarcals amb uns pocs milers d'habitants i predomini del poblament rural.